Madrid, 30 de novembre de 2021<\/strong>. En un comunicat publicat aquest mat\u00ed un total de 26 organitzacions hem manifestat el nostre \u00ababsolut rebuig<\/strong>\u00bb a l’esmena formulada pel PSOE i Unidas Podemos a la Llei Mordassa, que reconeix als funcionaris de presons com a agents de l’autoritat. Per aquest motiu, aquests col\u00b7lectius hem registrat una petici\u00f3 dirigida a les portaveus dels grups parlamentaris que componen la Comissi\u00f3 d’Interior del Congr\u00e9s, amb la finalitat de \u00abfrenar una modificaci\u00f3 legislativa que implicaria una nova regressi\u00f3 democr\u00e0tica<\/strong>\u00bb.<\/p>\n Segons fonts de les organitzacions socials, aquesta proposta \u00abimplica trencar amb el consens establert a la Ley General Penintenciaria aprovada l’any 1979<\/strong>\u00bb. Aquesta norma, tal i com aclareixen els col\u00b7lectius, \u00abva suposar un salt democr\u00e0tic, ja que va crear un cos civil<\/strong> per la gesti\u00f3 dels centres penitenciaris, en contra del que succe\u00efa durant el r\u00e8gim franquista\u00bb. En aquest sentit, l’esmena \u00abobre les portes a la policialitzaci\u00f3 dels funcionaris de presons<\/strong>\u00bb, ja que, de conformitat amb els principis constitucionals, \u00abels criteris que han de guiar la seva actuaci\u00f3 s\u00f3n d’\u00edndole tractamental i no de r\u00e8gim ni d’ordre p\u00fablic<\/strong>\u00bb.<\/p>\n En la nostra opini\u00f3, aquesta reforma constitueix \u00abl’abandonament del paradigma rehabilitador que te\u00f2ricament ha de guiar el funcionament del sistema penitenciari<\/strong>\u00bb. En el seu lloc, aquesta esmena implanta un model en qu\u00e8 \u00ables persones privades de llibertat podrien ser sancionades per fets lleus tant per la via administrativa-penitenciaria, com tamb\u00e9 per la via penal, generant un augment dels casos en qu\u00e8 s’acusi i condemni per atemptat, resist\u00e8ncia o desobedi\u00e8ncia a agents de l’autoritat\u00bb. A m\u00e9s, aquesta reforma tamb\u00e9 suposaria \u00abun increment de les dificultats per denunciar situacions de maltractes en context de privaci\u00f3 de llibertat<\/strong>\u00bb. D’aquesta manera, la presumpci\u00f3 de veracitat<\/strong> dels funcionaris de presons, que pret\u00e9n introduir la reforma, \u00abactuar\u00e0 com a element dissuasori<\/strong> a l’hora de presentar den\u00fancies i iniciar procediments davant d’una eventual contraden\u00fancia per part dels funcionaris\u00bb. Aix\u00ed mateix, augmenta el marge d’arbitrarietat als expedients sancionadors, inclosos aquells que afecten greument els drets fonamentals, com els a\u00efllaments en cel\u00b7la.<\/p>\n Les organitzacions socials hem posat de manifest el nostre desconcert respecte a aquesta esmena, donat que aquesta proposta es presenta poc temps despr\u00e9s d’haver publicat el Comit\u00e8 per a la Prevenci\u00f3 de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa el seu informe despr\u00e9s de la seva darrera visita a l’Estat espanyol. Respecte a la situaci\u00f3 dels centres penitenciaris, el CPT ha afirmat que \u00absegueix existint un patr\u00f3 de maltractaments f\u00edsics infligits pels funcionaris de presons <\/strong>com a reacci\u00f3 desproporcionada i punitiva al comportament recalcitrant dels presos\u00bb. Segons la delegaci\u00f3 del CPT, les den\u00fancies efectuades per les persones privades de llibertat no poden ser tractades com a resultat de les accions d’un o dos funcionaris, \u00absin\u00f3 que representen una cultura m\u00e9s profunda d’ab\u00fas de poder i impunitat<\/strong> entre certs funcionaris de presons que treballen en aquests centres\u00bb. Per tot aix\u00f2, les organitzacions socials han sol\u00b7licitat aquest mat\u00ed als grups parlamentaris que facin marxa enrere en aquesta reforma que suposaria un \u00abun pas enrere en la garantia dels drets de les persones privades de llibertat i un pas endavant en la consolidaci\u00f3 de la cultura de l’ab\u00fas de poder i la impunitat denunciada pel Consell d’Europa<\/strong>\u00bb.<\/p>\n 1. Asamblea de la Marcha contra la Macroc\u00e1rcel de ZueraOrganitzacions signants:<\/h3>\n
\n2. Asociaci\u00f3n Pro Derechos Humanos de Andaluc\u00eda (APDHA)
\n3. Asociaci\u00f3n Libre de Abogadas y Abogados de Madrid – ALA
\n4. Asociaci\u00f3n Libre de Abogados y Abogadas de Zaragoza – ALAZ
\n5. Asociaci\u00f3n de Derecho Penitenciario Rebeca Santamalia (ASDEPRES)
\n6. Asociaci\u00f3n Salhaketa – Araba
\n7. Asociaci\u00f3n Salhaketa – Nafarroa
\n8. Associaci\u00f3 Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
\n9. C. A. M. P. A. (Colectivo de Apoyo a Mujeres Presas en Arag\u00f3n)
\n10. Ceivar, Organismo Popular Anti-repressivo
\n11. Colexio da Avogacia de Ourense
\n12. Comisi\u00f3n Legal Sol
\n13. CNT-AIT Tarragona
\n14. Observatorio del sistema penal y los derechos humanos de la Universidad de Barcelona
\n15. EsCulCa
\n16. Fam\u00edlies de Presos a Catalunya
\n17. Federaci\u00f3n Andaluza Enlace
\n18. Federaci\u00f3n Provincial de Drogodependencias Liberaci\u00f3n
\n19. GrupoDerechosCiviles15mZaragoza
\n20. IACTA Cooperativa d\u2019Advocades
\n21. Institut de Drets Humans de Catalunya
\n22. Ir\u00eddia – Centre per a la defensa dels drets humans
\n23. La Corda – Grup anticarcerari de Reus
\n24. OTEANDO. Observatorio para la defensa de los derechos y libertades
\n25. SODePAz Balamil
\n26. Zambra M\u00e1laga<\/p>\n