DESCARGARREGA L’INFORME AQUÍ

DESCARREGA EL RESUMEN EJECUTIU AQUÍ

El sistema de deportació constitueix un pilar clau de les polítiques de control migratori i implica conseqüències que vulneren greument els drets fonamentals de les persones en situació d’irregularitat administrativa, així com també, i de manera indirecta, d’aquelles que compten con la situació administrativa regularitzada però que podrien trobar-se en situació d’irregularitat sobrevinguda. No obstant això, la deportació és una pràctica que roman invisibilitzada tant en l’esfera pública, com en la institucional.

Les deportacions trenquen projectes vitals. Gairebé mig milió de persones en l’Estat espanyol es troben en situació administrativa irregular, i moltíssimes altres poden trobar-se en situació irregular sobrevinguda. Les deportacions no només afecten a les persones que són efectivament deportades, sinó que també damnifica a aquelles que són deportables. Això evidencia que la deportació adquireix abastos diferents i es resignifica: ja no n’és únicament sinònim de l’acte abrupte del desplaçament forçós, sinó que també implica por, explotació i precarietat en la cotidianitat de moltes personas.

La deportació no només es manifesta en els vols, les fronteres, les tanques i els CIE, sinó que es viu, dia rere dia, en els nostres barris i ciutats, a través de les identificacions por perfil ètnic-racial por part dels cossos policials, de la vigilància i el control ciutadà i de les dificultats administratives que existeixen per a la regularització. Tenint en compte aquest enfocament analític, el present informe, elaborat conjuntament entre Irídia i Novact, posa sobre la taula les vulneracions de drets humans que són producte del sistema de deportacions de l’Estat espanyol, així com els interessos econòmics que manté la indústria militar i de la seguretat en aquest sistema.