Negligència jurídica de la Generalitat: gairebé quatre anys sense resoldre la reclamació del jove mutilat per una bala de foam dels Mossos a Urquinaona

Irídia denuncia la negligència jurídica de la Generalitat de Catalunya en la tramitació de la reclamació de responsabilitat patrimonial del jove mutilat per un projectil de foam disparat pels Mossos d’Esquadra, que li va fer perdre l’ull esquerre. Els fets van passar l’octubre de 2019, al carrer Trafalgar, durant les protestes posteriors a la sentència del procés a la plaça Urquinaona.

La reclamació es va presentar fa gairebé quatre anys, el 15 de novembre de 2022, després d’esgotar la via penal. El procediment d’instrucció es va arxivar per falta d’autor, ja que no es va poder identificar l’agent que va fer el tret, però va deixar acreditat que la lesió la va causar un projectil de foam dels Mossos d’Esquadra.

Un cop finalitzada la instrucció de l’expedient administratiu —que va durar dos anys i mig—, el 12 de juny de 2025 el Departament d’Interior va comunicar a Irídia que l’expedient es trobava ja pendent de la resolució pertinent, previ informe de la Comissió Jurídica Assessora, l’òrgan que ha d’emetre el dictamen previ a la resolució.

Després de diversos escrits d’impuls presentats per Irídia, que no han tingut resposta, el 16 d’octubre el Departament d’Interior ha informat que l’expedient encara no s’havia enviat a la Comissió Jurídica Assessora. És a dir, en lloc d’estar pendent del dictamen d’aquest organisme, l’expedient del jove ha estat aturat a Interior un any i quatre mesos més, sense cap justificació.

La Llei 39/2015 de procediment administratiu fixa en sis mesos el termini màxim per resoldre una reclamació de responsabilitat patrimonial. La Generalitat l’ha superat de llarg i ni tan sols ha fet el pas que ella mateixa havia anunciat. A més, aquests retards vulneren la Resolució de 13 de maig de 2014, per la qual s’aprova el Protocol de reparació del dany a les víctimes d’actuacions dels Mossos d’Esquadra. El Protocol estableix que aquests expedients s’han de “tramitar prioritàriament” i “amb la màxima celeritat possible”, i que s’ha de procurar la “via d’urgència” quan calgui el dictamen de la Comissió (apartats V.2 i V.3). La mateixa Generalitat incompleix sistemàticament aquest Protocol: no ha iniciat d’ofici cap procediment de reparació per a les víctimes de brutalitat policial ateses per Irídia i ni tan sols tramita amb diligència les reclamacions que presenten les mateixes víctimes.

Per a Irídia, aquesta inactivitat no és un simple retard: és una negligència que perllonga el dany a una víctima de violència institucional. Tot i que és un cas especialment flagrant de dilació i negligència, no és un cas aïllat: la majoria de les reclamacions de responsabilitat patrimonial per violència policial que porta Irídia s’allarguen molt més enllà del termini legal.

«És inacceptable que la Generalitat continuï sense fer-se responsable de reparar de manera efectiva i ràpida un jove que tenia 18 anys quan un dels seus agents el va mutilar. Encara que no s’ha identificat l’agent que va disparar, el jutjat d’instrucció va determinar sense cap dubte que la lesió la va causar un projectil de foam dels Mossos d’Esquadra. La Generalitat és, per tant, la responsable dels greus danys que pateix i la seva responsablitat era reconèixer els fets i reparar aquest jove de manera immediata. Gairebé quatre anys d’endarreriment en l’expedient administratiu estan causant uns impactes irreparables a al víctima que se sumen als de la terrible lesió.», afirma Irídia.

Des del punt de vista psicosocial, a l’experiència traumàtica i a l’impacte físic i estètic de la mutilació ocular s’hi suma, en aquest cas, l’impacte específic d’una espera judicial i administrativa de set anys. La recuperació implica integrar el que ha passat, adaptar-se a les seqüeles i recuperar la sensació de seguretat i de confiança. Però la incertesa, la manca de reconeixement i l’absència de reparació dificulten enormement aquest procés i allarguen el patiment. Aquesta espera es tradueix en impunitat i fa sentir a la víctima que la vulneració continua.

El cas

El jove acabava de fer 18 anys quan va rebre l’impacte. Va passar un mes ingressat a l’Hospital de Sant Pau, ha estat operat dues vegades i porta una pròtesi ocular. Un informe de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya de 2021 va confirmar que la lesió la va causar un projectil de viscoelàstica de 40 mil·límetres, és a dir, el projectil de foam dels Mossos d’Esquadra. El mateix informe recull les greus seqüeles psicològiques que el jove va patir a causa d’aquests fets.

Els Mossos van sostenir a instrucció que si bé es van disparar projectils de foam, no es podia identificar l’autor del tret, confirmant un cop més la falta de traçabilitat d’aquests projectils i la absoluta ineficàcia dels mecanismes interns de control de la policia. Per això la via de la responsabilitat patrimonial és clau: permet que la Generalitat reconegui i repari el dany a la víctima, encara que no s’identifiqui l’agent. Des de fa anys, Irídia reclama també la retirada dels projectils de foam de les intervencions d’ordre públic, precisament per la seva manca de traçabilitat i per les deficiències dels mecanismes interns d’investigació dels Mossos d’Esquadra