La missió internacional que ha assistit al judici de quatre agents de policia per l’1-O a Catalunya fa públiques les seves observacions preliminars

• Representants d’Amnistia Internacional, Organització Mundial contra la Tortura (OMCT), International Network of Civil Liberties Organizations (INCLO), REDRESS, ICHRP–España i Defender a quien Defiende (DqD) han format la missió i han assistit com a observadors independents al judici celebrat a l’Audiència Provincial de Barcelona.
• La Fiscalia ha buscat justificar l’actuació dels quatre agents policials i no ha tingut un paper actiu en la investigació del presumpte ús excessiu de la força contra Roger Español. També preocupa que hagi qüestionat l’aplicabilitat dels estàndards internacionals sobre l’ús de la força policial i la prohibició de la tortura, vinculants per a l’Estat espanyol.
• Roger Español, que va perdre l’ull dret, no ha estat tractat com a víctima per les autoritats estatals competents ni ha rebut el suport, l’assistència, l’atenció i la reparació previstos per la Llei de l’Estatut de la víctima del delicte (Llei 4/2015).
• Les declaracions dels perits en balística de la policia i dels mateixos agents han confirmat que les bales de goma són armes imprecises i el seu ús és intencionadament aleatori, cosa que comporta riscos de causar lesions greus en els manifestants i per a l’exercici del dret a la reunió i la llibertat d’expressió.

COMUNICAT DE LA MISSIÓ D’OBSERVACIÓ

Com a membres d’una missió internacional d’observació de drets humans, els dies 16, 17 i 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2026 hem assistit al judici contra quatre agents de la Policia Nacional espanyola, acusats de lesions corporals agreujades i tortura, en relació amb l’ús de bales de goma que va provocar que Roger Español perdés un ull durant la mobilització social entorn del referèndum d’independència de l’1 d’octubre de 2017.

Sense perjudici de les conclusions que formulem un cop es dicti la sentència, volem fer les observacions preliminars següents sobre el desenvolupament i el contingut del judici.

1. Dret a un judici just. Durant l’observació del judici, la Missió ha constatat que s’han respectat les garanties bàsiques dels drets dels acusats d’acord amb els estàndards internacionals, entre les quals el dret a assistència lletrada, a estar presents al judici, a interrogar els testimonis, a presentar proves en la seva defensa i a la interpretació i traducció al català i al castellà, quan ha calgut, per garantir que entenien el procediment.

2. Publicitat i transparència. La Missió recorda que la publicitat i la visibilitat dels procediments judicials són garanties fonamentals segons els estàndards internacionals de drets humans, ja que contribueixen a la transparència, a la rendició de comptes i a la confiança pública en l’administració de justícia. Aquests principis són essencials no només per al conjunt de la ciutadania, sinó també per a totes les parts implicades, incloent-hi els acusats i la víctima. L’accés públic efectiu requereix no només poder escoltar i entendre el procediment, sinó també poder observar la conducta i les interaccions dels jutges, de l’acusació i de les parts.

La Missió valora positivament que se li hagi permès observar el judici des de la sala i que se li hagin assignat seients. No obstant això, l’acústica de la sala ha estat inadequada per seguir clarament el procediment, especialment durant la primera part del judici, i ha continuat sent insatisfactòria durant la segona. La Missió constata amb preocupació que se li va denegar l’accés a l’enllaç de retransmissió en línia a disposició dels periodistes, que hauria pogut millorar de manera significativa la claredat i l’accessibilitat del procediment.

3. La responsabilitat del Ministeri Fiscal en els casos de tortura i maltractaments. La Missió aborda ara la importància de garantir una investigació efectiva i de salvaguardar el benestar i els drets de la víctima. D’acord amb els articles 12 i 13 de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura, així com la normativa espanyola aplicable, el Ministeri Fiscal té una responsabilitat particular a l’hora de garantir que les al·legacions de tortura i maltractaments siguin investigades de manera ràpida, imparcial i efectiva, alhora que es protegeix la presumpta víctima de nous danys i se li garanteix un tracte digne durant tot el procediment.

En aquest context, la Missió observa amb preocupació que la Fiscalia no ha tingut un paper actiu en la investigació de l’al·legat ús excessiu de la força patit per Roger Español, ni durant la fase d’instrucció ni durant el judici. Al contrari, la Missió ha observat que, al llarg del judici, els interrogatoris i les conclusions del Ministeri Fiscal s’han alineat amb la defensa dels quatre agents de policia, en lloc de procurar establir la veritat dels fets i protegir l’interès públic.

Aquest plantejament sembla difícil de conciliar amb la responsabilitat particular de les autoritats fiscals de garantir que les al·legacions de tortura o maltractaments siguin objecte d’un examen ràpid, imparcial i efectiu, així com amb el seu mandat legal més ampli, d’acord amb l’article 1 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, de vetllar pels drets dels ciutadans, defensar la legalitat i protegir l’interès públic.

4. Manca de garanties i d’un enfocament centrat en la víctima. A més, la Missió observa que la víctima en aquest cas, que va perdre l’ull dret, no ha estat tractada com a tal per les autoritats estatals competents ni ha rebut el suport, l’assistència, l’atenció ni la reparació previstos als articles 3, 10 i 19 de l’Estatut de la víctima del delicte espanyol (Llei 4/2015). Aquestes garanties són especialment pertinents quan els delictes denunciats són de tortura o maltractaments. Tanmateix, no s’han respectat en el procediment fins al moment. Constatem que la víctima en aquest cas va decidir assistir al judici i ha escollit tenir un paper actiu durant tot el procediment, malgrat la manca de suport institucional.

5. L’aplicabilitat dels estàndards internacionals de drets humans a Espanya. La Missió constata amb preocupació que, durant el procediment, el Ministeri Fiscal va semblar qüestionar l’aplicabilitat dels estàndards internacionals que regulen l’ús de la força per part dels agents encarregats de fer complir la llei durant les protestes, incloent-hi els relatius a les armes menys letals. Espanya està obligada per tractats internacionals de drets humans que prohibeixen la tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants, i aquestes obligacions s’han d’interpretar i aplicar a la llum dels estàndards i les orientacions internacionals de drets humans rellevants, incloent-hi els estàndards de les Nacions Unides sobre l’ús de la força i les armes menys letals.

La prohibició absoluta de la tortura, que té caràcter de ius cogens, comporta l’obligació processal de l’Estat de dur a terme una investigació oficial ràpida, exhaustiva i independent sempre que hi hagi una al·legació creïble o defensable, com també garantir que cap acte de tortura o maltractament no sigui objecte d’amnistia ni d’indult.

6. Estàndards internacionals sobre l’ús de la força. Els estàndards internacionals exigeixen que qualsevol ús de la força per part dels agents encarregats de fer complir la llei sigui legal, necessari, proporcionat i precautori, i que es dirigeixi únicament contra persones que representin una amenaça específica i legítima. Els tribunals internacionals i els experts en drets humans també han reconegut que l’ús excessiu o desproporcionat de la força durant les protestes pot constituir tortura o altres maltractaments. El recent Protocol de les Nacions Unides recorda que l’ús il·lícit de la força durant les reunions pot vulnerar la prohibició absoluta i inderogable de la tortura i altres maltractaments, i que aquesta prohibició s’aplica en tot moment, «fins i tot quan es considera que una protesta ha deixat de ser pacífica».

La Missió constata amb preocupació les declaracions fetes tant per perits en balística de la policia com pels mateixos acusats, segons les quals les bales de goma utilitzades durant les protestes objecte d’aquest cas eren «imprevisibles». El testimoni pericial en aquest judici també va posar de manifest les altes energies cinètiques, potencialment letals, d’aquestes bales de goma. Les Orientacions de les Nacions Unides sobre armes menys letals estableixen: «Els projectils d’impacte cinètic han de ser provats i autoritzats per garantir que són prou precisos per impactar en una zona segura d’un blanc de mida humana des de la distància requerida, i sense una energia excessiva que pugui causar lesions». Aquestes orientacions afirmen expressament que el tret amb rebot a terra genera un risc inacceptable de lesions greus.

7. Els costos humans i socials duradors de la violència ocular. La Missió considera particularment colpidora la prova pericial examinada durant el judici —i no qüestionada per cap de les parts—, que demostra com les lesions oculars poden causar conseqüències físiques i psicològiques per a tota la vida, que afecten la salut, la mobilitat, la independència i el benestar emocional de les persones supervivents. Més enllà de l’impacte sobre la salut física i mental, capgira de manera abrupta els projectes de vida de la persona i genera dificultats en les relacions familiars, en la reintegració social i en la reincorporació al treball.

A escala social, la violència ocular genera por i desincentiva la participació pública, amb greus conseqüències per a la democràcia i el dret a la protesta. Les persones supervivents, a més, poden patir aïllament, estigmatització i un tracte inadequat o amb prejudicis, amb efectes que van més enllà de l’individu i arriben a les seves famílies i a la seva vida social en sentit ampli.

8. L’obligació de facilitar el dret a la llibertat de reunió pacífica. La Missió també considera important situar l’ús de la força en el context més ampli del dret a la llibertat de reunió pacífica. Aquest dret és fonamental en una societat democràtica i protegeix l’expressió col·lectiva, incloses les reunions que són conflictives o que causen un cert grau de pertorbació. Els Estats tenen l’obligació de facilitar l’exercici d’aquest dret i de protegir-ne les persones participants.

Com ha assenyalat el Relator Especial de les Nacions Unides sobre els drets a la llibertat de reunió pacífica i d’associació, les narratives estigmatitzadores contra les reunions poden vulnerar nombrosos drets humans fonamentals, entre els quals el dret a la llibertat de reunió pacífica. Durant el judici, la Missió ha observat que conductes pròpies de la desobediència civil no violenta s’han qualificat d’«hostils» o «violentes», i que s’ha descrit reiteradament la ciutadania que exercia el seu dret fonamental a la protesta com una «massa» o una «massa hostil». Quan aquestes narratives són promogudes per funcionaris de l’Estat, hi ha el risc que la força s’utilitzi no per fer front a una amenaça específica i imminent, sinó per castigar, intimidar o dissuadir de l’exercici del mateix dret.

La Missió continuarà seguint de prop l’evolució d’aquest cas, inclosa la sentència que es dictarà.