Des d’Irídia, conjuntament amb altres advocades, ha interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) per denunciar les greus vulneracions de drets fonamentals derivades de les infiltracions policials en espais polítics i socials de Barcelona i l’absoluta manca d’investigació dels fets.

Aquesta acció respon a la decisió de la justícia ordinària de confirmar la inadmissió a tràmit de la querella interposada el 31 de gener de 2023 per vuit persones afectades contra l’agent infiltrat D. H. P., els seus superiors jeràrquics i el Ministeri de l’Interior. Una resolució que, segons Irídia, suposa un incompliment greu de l’obligació de l’Estat espanyol de garantir la prohibició absoluta de la tortura i altres tractes inhumans o degradants, tal com estableixen els estàndards internacionals de drets humans.

Aquest incompliment posa en risc la protecció efectiva dels drets humans i consolida la impunitat de les autoritats responsables d’unes pràctiques tan innecessàries com abusives.

Un cas que evidencia vulneracions greus de drets fonamentals

Els fets es remunten al maig de 2020, quan un agent de la Policia Nacional es va infiltrar amb una identitat falsa a diferents espais socials i polítics del barri de Sant Andreu de Barcelona. La infiltració va continuar durant dos anys fins a l’octubre de 2022. Aquesta infiltració es va dur a terme mitjançant l’establiment de vincles sexoafectius amb diverses dones activistes, que l’agent va instrumentalitzar per obtenir informació política i personal sota una identitat falsa, així com per mantenir la confiança d’altres col·lectius i dones.

Per aquests fets, es va interposar una querella pels delictes contra la integritat moral, abús sexual continuat, descobriment i revelació de secrets, i impediment de l’exercici de drets cívics, querella que, tot i aportar proves contundents, va ser inadmesa per resolució del Jutjat d’Instrucció núm. 21 de Barcelona i posteriorment confirmada per la secció 5ª de l’Audiència Provincial de Barcelona.

L’absència d’una investigació judicial d’aquests fets implica una vulneració dels drets a la integritat moral (art. 15 CE), la intimitat (art. 18 CE) i la tutela judicial efectiva (art. 24 CE).
L’Estat està incomplint amb la seva obligació internacional d’investigar de manera exhaustiva aquells fets que poden constituir tortura o tractes inhumans o degradants, com exigeix el Conveni Europeu de Drets Humans i altres instruments internacionals.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat l’Estat espanyol en 13ocasions per no investigar degudament casos de tortura. És per aquestes vulneracions que s’ha interposat el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, per exigir que, dos anys després de la interposició de la querella, no s’hagin investigat uns fets tan greus.

Especial transcendència constitucional

El recurs subratlla la necessitat que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre els límits legals i ètics de l’ús de relacions sexoafectives per part d’agents policials infiltrats, una pràctica encara no resolta per la jurisprudència en relació amb la figura de l’agent infiltrat en aquests casos. És important subratllar que el Ministeri de l’Interior els ha descrit com a agents d’intel·ligència, diferenciant-los dels agents encoberts. Aquesta pràctica afecta greument la dignitat, la llibertat sexual i la participació política de les persones afectades,alhora que criminalitza i limita els moviments socials.

Compromís amb la reparació i la protecció dels drets humans

Amb aquesta acció, Irídia reafirma el seu compromís d’esgotar totes les vies judicials per exigir que s’investiguin uns fets tan greus i s’estableixin responsabilitats polítiques i judicials. Si el Tribunal Constitucional no garanteix la protecció adequada, l’equip jurídic ha reafirmat el seu compromís d’anar fins al final, arribant a instàncies internacionals si fos necessari.

La denegació constant de transparència sobre les infiltracions policials

Aquest cas no és aïllat, sinó que des del juny de 2022 fins a l’actualitat s’ha pogut conèixer la presència de nou agents infiltrats en moviments socials a quatre ciutats de l’Estat espanyol (Barcelona, Girona, València i Madrid).

Des de llavors, s’han iniciat dos altres procediments penals contra els agents infiltrats, així com els seus superiors jeràrquics; l’últim el passat dijous 9 de gener a València.

Si bé aquestes operacions s’han provat com una tendència repressiva a l’alça, s’han topat amb la negativa sistemàtica de l’Estat espanyol a desclassificar el nombre d’agents policials infiltrats en espais de mobilització social i política, amparant-se en la Llei franquista de Secrets Oficials. Aquesta manca de transparència no només limita el dret a la informació de la ciutadania, sinó que també dificulta la rendició de comptes per unes pràctiques que tenen impactes devastadors en les persones afectades i en el teixit associatiu.

Estrena del documental “Infiltrats”

L’anunci d’aquesta acció arriba l’endemà de l’estrena del documental “Infiltrats”, produït per La Directa i emès al programa 30 Minuts de 3Cat. Aquest documental aporta informació inèdita sobre el cas i els seus impactes en les persones i els moviments afectats, donant resposta a algunes preguntes que assenyalen la falta de voluntat política per esclarir els fets. La investigació periodística reforça la necessitat d’obrir un debat públic sobre la legitimitat d’aquestes operacions i les seves greus implicacions en els drets fonamentals.

Podeu veure el reportatge del 30 miunts complet aquí.