L’Audiència de Barcelona condemna a un caporal dels Mossos d’Esquadra per maltractaments, detenció il·legal i falsedat documental
- Una contundent sentència considera provat que el caporal va agredir i vexar el jove, el va detenir il·legalment i va falsejar l’atestat per justificar la detenció. Dos agents el va ajudar, en lloc d’evitar-ho.
Barcelona, 29 d’abril de 2024.- La secció setena de l’Audiència Provincial de Barcelona va dictar el dimecres 24 d’abril una contundent sentència contra quatre agents dels Mossos d’Esquadra —tots ells, membres de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO)—, que estaven acusats dels delictes de detenció il·legal, lesions, falsedat documental i contra la integritat moral per un cas de violència policial contra un jove la nit del 13 de novembre de 2020. Així, la resolució condemna al caporal i a un dels agents implicats pels quatre delictes dels quals estaven acusats, a un tercer per delicte de falsedat documental, i a un quart per delicte contra la integritat moral.
En aquest cas, l’Audiència condemna a tres dels acusats a un any de presó amb una inhabilitació de dos anys i mig pel delicte contra la integritat moral. Al caporal i a un altre agent, a tres anys de presó i vuit d’inhabilitació per un delicte de detenció il·legal; a tres anys, 1.080 euros de multa i dos anys d’inhabilitació per un delicte de falsedat documental; i, a 1.080 euros de multa per un delicte de lesions. És a dir, les penes arriben als set anys de presó i a inhabilitacions de més de deu anys. Per altra banda, imposa 14.460 euros d’indemnització a l’espera de concretar-se les despeses odontològiques i amb la responsabilitat subsidiària de la Generalitat.
Els fets que han estat jutjats van tenir lloc la nit del 13 de novembre de 2020, quan una veïna va gravar l’agressió i va penjar el vídeo a les xarxes socials, aportant-lo després a la investigació. Ha estat una prova determinant per copsar la magnitud dels fets, corroborar la versió de la víctima i desmentir la versió policial. En concret, la víctima es trobava amb uns amics quan un dels agents acusats li va donar l’alto amb l’argument que estaven al carrer durant el toc de queda vigent. Uns minuts abans, a un dels seus amics li havien pres cinc euros en voler comprar una beguda, i l’afectat va recriminar a un dels agents que perseguís la persona que li havia pres en lloc d’aturar-los per identificar-los.
En resposta, el caporal va agredir-lo a la cara amb les dues mans, el va empènyer tirant-lo a terra i el va immobilitzar. Quan l’afectat va cridar per demanar ajuda, fixa la sentència, els altres tres agents acusats van afegir-se a l’agressió, mantenint la immobilització i en cap cas impedint aquesta actuació injustificada. En aquells moments, mentre era immobilitzat a terra, els agents van vexar-lo dient-li a cau d’orella frases com “eres una basura, una mierda”. Els fets van provocar-li diverses lesions físiques, com el trencament de dues peces dentals i hematomes, així com un quadre de simptomatologia post-traumàtica que va requerir-li teràpia setmanal els dos mesos següents.
A més, l’afectat va ser detingut sota la falsa acusació d’haver propinat una puntada de peu al caporal, fet que no va succeir, tal com mostra el vídeo del moment. Els agents van redactar a la minuta policial que “hi havia un grup de tres persones sud-americanes, alterats, agressius, escridassant als agents i desobeint les seves indicacions”. Irídia, que exerceix d’acusació popular, des d’un inici ha qualificat aquesta actuació policial com un clar biaix racista.
La sentència assegura que “l’ús de la força va ser innecessari, excessiu i desproporcionat” i que no hi havia “cap necessitat de realitzar aquestes accions que van atemptar contra la integritat moral” del jove. També considera provat que el jove va ser detingut sense haver comès cap delicte, i “no de forma transitòria i breu, sinó des de les onze i mitja de la nit fins a les 12.30 de l’endemà”.
La resolució afirma que “els fets són constitutius d’un delicte de falsedat en document oficial” perquè els agents van faltar a la veritat en la narració dels fets. A més, aquests fets també serien constitutius “d’un delicte de denúncia falsa” perquè imputaven al jove la comissió d’un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat que no havia tingut lloc.
Finalment, la sentència descarta l’aplicació de l’atenuant de reparació del dany. Abans del judici, els agents van abonar una quantitat total de 3.400 euros, una reparació econòmica molt inferior a la indemnització sol·licitada. La sentència destaca que durant els quatre anys que ha durat el procés, no s’ha abonat cap quantitat, quan els agents tenien la possibilitat econòmica de fer-hi front: podrien haver mitigat el dany de la víctima, que ni tan sols va poder fer front a les lesions odontològiques per manca de mitjans.
Des d’Irídia, valorem positivament la sentència: la resposta penal contundent i a l’alçada de la gravetat dels fets dóna un missatge de tolerància zero davant una pràctica inacceptable com és la de detenir il·legalment i falsejar l’atestat per justificar maltractament policial.
