• El bloqueig judicial a l’Estat espanyol i el tancament de la via europea deixen les víctimes sense justícia i porten el cas a l’ONU

Barcelona, 25 de març—. Davant els reiterats obstacles judicials a l’Estat espanyol, Irídia fa un pas més en la lluita contra la impunitat de les tortures del franquisme, constitutives de crims de lesa humanitat, i porta el cas dels germans Ferrándiz al Comitè contra la Tortura (CAT) de les Nacions Unides.

Es tracta de la primera demanda interposada al Comitè contra la Tortura sobre les tortures del franquisme després de l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022, que estableix l’obligació d’investigar els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura i reconeix expressament que aquests no prescriuen ni poden ser amnistiats.

Malgrat això, el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Barcelona va rebutjar la querella interposada per Irídia en nom dels germans Ferrándiz el novembre de 2023, sense practicar cap diligència d’investigació, al·legant els mateixos obstacles de sempre: la prescripció del delicte, el principi de legalitat i la Llei d’Amnistia de 1977. La Secció Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona va confirmar la decisió i, finalment, el Tribunal Constitucional va inadmetre el recurs d’empara.

La comunicació al CAT denuncia la vulneració dels articles 12, 13 i 14, llegits conjuntament amb l’article 1 de la Convenció contra la Tortura, per no haver-se garantit una investigació efectiva davant denúncies de tortura ni el dret a un recurs i a una reparació efectius. El text subratlla que la negativa dels tribunals espanyols a investigar suposa un incompliment flagrant de les obligacions internacionals de l’Estat.

Maribel i Pepus Ferrándiz van ser detinguts a la Prefectura de Via Laietana, 43, de Barcelona durant 32 dies, quan tenien 17 anys. Van estar totalment incomunicats i van ser sotmesos a tortures físiques i psicològiques únicament per raó de la seva militància política en ambdós casos, i per motius de gènere en el cas de la Maribel. Tot i que han rebut diversos reconeixements oficials com a defensors dels valors democràtics, mai no han obtingut ni veritat, ni justícia, ni reparació efectiva.

Juntament amb la comunicació al CAT, s’adjunta la carta signada per més de 100 persones supervivents de tortura franquista que continuen vives i reclamant justícia. També s’aporten les signatures de 6.841 persones i 181 entitats que han donat suport a la campanya “Mai és tard per fer justícia, però ha de ser ara”.

Aquesta campanya es va iniciar amb la interposició de la demanda davant el TEDH en nom de Carles Vallejo per la mateixa impunitat de les tortures franquistes a Via Laietana, 43. El TEDH ha comunicat la inadmissió de la seva demanda sense ni tan sols entrar a valorar el fons de la qüestió. Precisament, davant el tancament de la porta del Tribunal Europeu a les víctimes del franquisme, un cop més, la demanda dels germans Ferrándiz s’interposa ara davant el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides. Pel que fa al cas de Carles Vallejo, davant la negativa a entrar a valorar el seu cas per part del TEDH, ja s’estan estudiant altres vies internacionals.

Laura Medina, advocada dels demandants, ha manifestat: “Ambdós casos són un exemple del patró d’impunitat espanyol que afecta els crims del franquisme. Les querelles es van presentar després de l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica de 2022, que va constituir un nou marc legal que implicava una expectativa legítima de justícia per a les víctimes, després d’anys d’impunitat. Tot i així, aquesta expectativa, en el cas del Carles i dels germans Ferrándiz, va topar amb els obstacles judicials de sempre, vulnerant-se així el deure de l’Estat espanyol d’investigar les tortures com a crims de lesa humanitat i el dret a la veritat, la justícia i la reparació, tal com estableix el dret internacional dels drets humans”.

Entre les peticions que es formulen en la demanda s’inclou que el CAT insti l’Estat espanyol a dur a terme una investigació efectiva dels fets, a proporcionar una reparació adequada als germans Ferrándiz i a adoptar mesures generals per prevenir la repetició de les vulneracions. Entre aquestes mesures generals s’inclouen modificacions del Codi Penal i de la Llei d’Amnistia, garantir l’accés públic als arxius de la repressió franquista i desafectar la Prefectura de Via Laietana, 43, perquè s’hi faci un espai de memòria, arxius i un centre d’interpretació de la tortura.

Per a més informació, entrevistes o col·laboracions, podeu contactar amb nosaltres a través dels canals habituals.