Els mecanismes de l’ONU adverteixen Espanya per la manca d’investigació judicial dels crims del franquisme

  • Després d’una comunicació presentada per Irídia i CEAQUA, quatre Relators de Nacions Unides assenyalen que Espanya incompleix les seves obligacions internacionals en drets humans per l’arxivament generalitzat de querelles per crims del franquisme

Barcelona/Madrid, 12 de maig. En una comunicació oficial tramesa el 18 de febrer de 2026 al Govern d’Espanya, diversos mandats de Nacions Unides —del Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, del Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades o Involuntàries, del Relator Especial sobre execucions extrajudicials, sumàries o arbitràries i de la Relatora Especial sobre la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants— mostren la seva seriosa preocupació davant l’absència d’investigació judicial en 18 casos tramitats davant tribunals espanyols a l’empara de la nova Llei de Memòria Democràtica per crims comesos durant la dictadura franquista i la transició.

Els Relators consideren que s’està obstaculitzant l’accés de les víctimes a un recurs efectiu. En aquest sentit, la comunicació és contundent:

“En aquest sentit, recordem que mentre l’Estat espanyol no iniciï investigacions sobre els crims de lesa humanitat i les greus violacions dels drets humans comeses durant el període franquista, estaria incomplint les seves obligacions internacionals en matèria de drets humans.”

El document posa de relleu la persistència d’obstacles com l’aplicació de la Llei d’Amnistia de 1977, la prescripció i una interpretació restrictiva del principi de legalitat penal, malgrat l’entrada en vigor l’any 2022 de la nova Llei de Memòria Democràtica. Així, els experts recorden:

“Recordem que, si bé és important assegurar que la justícia operi amb respecte al principi de legalitat penal, el dret internacional no permet l’aplicació de terminis de prescripció o causes d’extinció de l’acció penal, com ara les amnisties, als crims de lesa humanitat i a les greus violacions dels drets humans.”

També han recordat que la manca d’investigació i sanció adequada de les greus violacions de drets humans, i l’incompliment d’aquestes obligacions per part de les institucions pertinents, incloses les judicials, pot comprometre la responsabilitat de l’Estat espanyol en el seu conjunt.

Aquest pronunciament arriba després que, el passat mes de desembre, les entitats de drets humans Irídia i CEAQUA presentessin una comunicació conjunta davant el Relator Especial sobre la promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de Nacions Unides, denunciant la responsabilitat internacional d’Espanya per la manca d’investigació judicial efectiva dels crims de lesa humanitat comesos per la dictadura franquista. S’hi van incloure 18 casos denunciats després de l’entrada en vigor de la Llei 20/2022 de Memòria Democràtica —17 querelles interposades davant jutjats i tribunals espanyols i una denúncia presentada davant la Secció Especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia Provincial de Barcelona—.

La comunicació insta el Govern espanyol a proporcionar informació detallada sobre les querelles indicades i a justificar com les decisions judicials d’arxiu s’ajusten als estàndards internacionals. Així mateix, li insta a adoptar mesures que garanteixin recerques eficaces, independents i exhaustives, a fi de complir amb les seves obligacions nacionals i internacionals, i d’oferir un recurs adequat a les víctimes.

En la seva resposta, l’Estat confirma que els tribunals arxiven aquestes causes aplicant la doctrina constitucional sobre prescripció, la Llei d’Amnistia i els principis de legalitat i irretroactivitat penal. També reconeix que no disposa de dades desglossades sobre les qüestions plantejades i no justifica el compliment del dret internacional, limitant-se a destacar el paper del Ministeri Fiscal en la seva intervenció judicial contra els arxivaments.

Des d’Irídia i CEAQUA celebrem aquest pronunciament, que envia un missatge clar a les institucions espanyoles. D’una banda, retreu al Poder Judicial que estigui obstaculitzant l’accés a la justícia de les víctimes de greus vulneracions de drets humans, i l’insta a incorporar els estàndards internacionals en les seves resolucions. De l’altra, recorda al Govern espanyol que la manca d’investigació d’aquests casos implica la seva responsabilitat internacional.

Les entitats exigim al Govern que implementi les peticions dels Relators amb la màxima celeritat i, en concret, que:

  • Es traslladi la comunicació als òrgans judicials i es confirmi públicament que s’ha efectuat.
  • Es traslladi la comunicació a la Fiscalia de Memòria i s’elabori una circular interna perquè, en el marc de les seves investigacions pre-processals, es dugui a terme una investigació exhaustiva, incloent-hi la sol·licitud de la totalitat dels arxius policials i judicials, la pràctica de diligències d’identificació dels presumptes autors i la seva presa de declaració.
  • Es derogui la Llei d’Amnistia de 1977.
  • Es reformi el Codi Penal per incloure el principi de legalitat internacional i la imprescriptibilitat del delicte de tortura.
  • Es ratifiqui la Convenció sobre la imprescriptibilitat dels crims de guerra i dels crims de lesa humanitat.