• La Plataforma Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria rebutja la manera com el Govern espanyol ha incorporat l’edifici a l’Inventari de Llocs de Memòria Democràtica: hi manté l’activitat policial, renuncia a protegir específicament l’immoble i presenta falsament el procediment com una resposta a les reivindicacions de les víctimes i les entitats memorialistes.

El Govern espanyol ha declarat l’edifici de Via Laietana, 43 lloc de memòria democràtica, però ho ha fet ignorant les demandes fonamentals de les víctimes, de les entitats memorialistes i de les institucions que van presentar al·legacions durant la tramitació.

Des de la Plataforma Via Laietana 43 no estem d’acord ni amb el contingut de la resolució ni amb la manera com s’ha tramitat el procediment.

El reconeixement formal del valor memorial de l’edifici no pot servir per legitimar la continuïtat dels seus usos actuals, evitar-ne una protecció efectiva i afirmar que s’ha escoltat la societat civil quan les al·legacions presentades no han rebut resposta ni han estat incorporades al text final.

Mantenir-hi la policia no és reparador

La primera contradicció de la resolució és que declara Via Laietana 43 lloc de memòria democràtica, però hi manté intacta l’activitat policial.

El Ministeri pretén presentar aquesta convivència com a compatible amb la justícia, la veritat, la reparació de les víctimes i el dret a la no repetició. No ho és.

Via Laietana 43 va ser el principal centre de repressió política i tortura del franquisme a Catalunya. Per a moltes persones que hi van ser detingudes i torturades, el fet que l’edifici continuï sent una comissaria en actiu és revictimitzant. Hi ha víctimes que encara avui no poden passar-hi per davant o que canvien de vorera per evitar l’edifici.

El text de la resolució va encara més enllà i afirma que, un cop recuperada la democràcia, l’activitat policial a l’edifici es va desvincular completament de les pràctiques del franquisme. Aquesta afirmació és falsa. La llei de memòria democràtica situa la fi de la dictadura l’any 1978, però aquesta data no es correspon amb la realitat de la repressió a Via Laietana 43. La tortura hi va continuar practicant-se anys després, com demostra el cas de les germanes Eva i Blanca Serra, detingudes i torturades a la comissaria fins l’any 1982 —l’última detenció documentada a l’edifici—, seguint exactament la mateixa dinàmica que les tortures del franquisme i, en molts casos, a mans dels mateixos torturadors.

Un lloc de memòria no pot conviure amb els usos que van convertir aquell mateix lloc en un espai de repressió. Mantenir-hi la policia representa una continuïtat institucional del silenci, l’oblit i la impunitat. A més, actualment la Policia Nacional disposa d’una moderna infraestructura de grans dimensions al barri de la Verneda, des d’on du a terme la totalitat de les seves funcions.

D’altra banda, la reivindicació històrica de les víctimes i del moviment memorialista no és instal·lar una placa en una comissaria, com sembla que proposa el Govern a la seva resolució. És retirar-ne la policia i convertir tot l’edifici en un centre dedicat exclusivament a la memòria i a la interpretació de la tortura, on les persones que van ser-hi represaliades puguin entrar-hi tranquil·lament i donar-hi el seu testimoni.

Calen mesures específiques de protecció

La resolució tampoc no estableix mesures específiques per protegir l’immoble. El Govern espanyol considera que n’hi ha prou amb les garanties generals de conservació, identificació i senyalització previstes per la llei.

Aquesta decisió és especialment greu en un edifici que ha patit transformacions (que no han estat notificades) i que continua sent utilitzat com a centre policial.

Durant el període d’al·legacions, la Plataforma va demanar la protecció i preservació integral de les dependències on es van produir detencions, interrogatoris, maltractaments i tortures, especialment les cel·les del soterrani i els espais de les diferents plantes.

Aquests espais no tenen únicament valor memorial. També poden tenir valor documental, històric i provatori: la seva configuració, els seus materials i els possibles vestigis que encara s’hi conservin poden ser rellevants per a investigacions històriques, processos de veritat i reparació i eventuals procediments judicials. Per això, qualsevol modificació pot suposar la desaparició irreversible de proves materials.

Hi ha, a més, indicis que determinades dependències podrien haver estat modificades. Davant d’aquesta situació, no és acceptable limitar-se a les mesures ordinàries de conservació.

Cal una inspecció tècnica independent, documentar l’estat actual de tot l’edifici i adoptar mesures preventives específiques que n’impedeixin l’alteració, la desconfiguració o la destrucció.

No protegir aquests espais significa posar en risc una part essencial de la memòria de la repressió i de la tortura a Catalunya.

No s’ha tingut en compte les víctimes ni les entitats

La resolució afirma que la declaració respon a una reivindicació històrica expressada per les institucions i la societat civil. Aquesta afirmació és enganyosa.

L’octubre de 2025, la Plataforma Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria va presentar al·legacions al procediment. També en van presentar el Memorial Democràtic, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, amb plantejaments coincidents sobre la necessitat de transformar l’edifici i protegir-lo adequadament.

Les al·legacions de la Plataforma reclamaven el trasllat de la policia, la preservació integral de l’immoble, la participació efectiva de les víctimes i de les entitats i la seva conversió en un espai exclusivament memorial.

No hem rebut cap resposta al respecte.

La resolució no explica com s’han valorat aquestes al·legacions, no dona resposta als arguments plantejats i no incorpora cap de les demandes essencials que contenien.

Per tant, no es pot afirmar que les víctimes i la societat civil hagin estat tingudes en compte. Han estat convocades formalment a participar en un procediment, però les seves aportacions han estat ignorades en el resultat final.

Això és especialment greu perquè les reivindicacions de les víctimes són clares i àmpliament compartides. No hi ha una demanda perquè la policia i la memòria convisquin dins de l’edifici. La demanda és que la policia en marxi i que Via Laietana, 43 sigui recuperada íntegrament com a espai de memòria i d’interpretació de la tortura.

Una declaració que no resol el conflicte

La incorporació de Via Laietana 43 a l’Inventari de Llocs de Memòria Democràtica només té sentit si es considera com el primer pas cap a la conversió de l’espai en un lloc dedicat exclusivament a la memòria democràtica.

Tanmateix, la manera com s’ha tramitat i resolt el procediment posa en dubte que, en el futur, es facin els passos pertinents per traslladar la policia nacional a unes altres dependències i per convertir la comissaria de Via Laietana, 43 en un espai íntegrament memorialista.

Des de la Plataforma Via Laietana 43: fem justícia, fem memòria continuarem reclamant la retirada de l’activitat policial, la protecció integral i immediata de l’immoble i la participació real i vinculant de les víctimes i de les entitats memorialistes.

No hi haurà reparació mentre Via Laietana, 43 continuï sent una comissaria.