El Departament de Justícia ha fet aquest pas sense tenir en compte les consideracions de les organitzacions de drets humans i altres organismes institucionals, i quan han passat menys de deu mesos des de l’entrada en vigor de l’anterior normativa.

Aquest dijous el Departament de Justícia ha fet pública l’aprovació de la Circular 1/2022 per la qual s’aprova el protocol d’aplicació dels mitjans coercitius d’aïllament provisional i de contenció mecànica en els centres penitenciaris de Catalunya, durant la sessió de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya. Aquesta normativa deroga l’anterior Circular 2/2021 sobre el Protocol d’aplicació dels mitjans de contenció als centres penitenciaris de Catalunya. Això suposa una regressió en matèria dels drets de les persones privades de llibertat, ja que les contencions mecàniques tenen greus afectacions en la seva salut física i mental.

Recordem que el mes d’abril de 2021 es va aprovar la Circular 2/2021, ara derogada, en què es sistematitzava el principi de contencions zero. És a dir, es preveia l’aplicació de mesures alternatives per evitar les immobilitzacions i contencions mecàniques a través de la implementació del mecanisme de les cel·les encoixinades i el reforçament i millora del procediment de les contencions verbals. En aquest sentit, destaquem que han transcorregut tan sols deu mesos des de l’entrada en vigor de l’anterior reglament, temps del tot insuficient per avaluar l’efectivitat de la normativa seguint els protocols interns i determinar la necessitat de la seva modificació.

Des de les organitzacions de drets humans posem de manifest que la normativa aprovada de manera precipitada pel Departament de Justícia suposa una regressió en matèria de drets humans. En primer lloc, la Circular 1/2022 deixa enrere el principi de contencions zero, atès que se centra en la regulació dels mitjans coercitius de contenció i eludeix la definició d’un full de ruta per a la disposició de mesures alternatives a la pràctica de contencions, com és el cas de la implementació de les cel·les encoixinades.

En segon terme, el Protocol de contencions que s’aprova amb la Circular 1/2022 no estableix un temps màxim ni una durada orientativa en la pràctica de les contencions mecàniques. Només disposa que la contenció ha de finalitzar en el moment de cessament de les circumstàncies que hagueren motivat la seva aplicació, deixant un marge ampli per a la seva implementació. La omissió de l’establiment d’una durada màxima suposa una afectació greu als drets de les persones privades de llibertat, atès que la durada de la mesura esdevé un element clau en l’abast de les conseqüències físiques i mentals per qui que les pateix.

En tercer lloc, la normativa aprovada fa remissió al contingut de les Guies d’Actuació Penitenciària 1 i 3, relatives a la interacció comunicativa en situacions de crisi i a l’aplicació de mitjans coercitius, per sistematitzar la pràctica d’alguns d’aquests mitjans coercitius. En aquest sentit, es destaca que aquestes Guies no són públiques, de manera que no es pot avaluar el seu contingut ni els seus impactes, fet preocupant tenint en compte les crítiques a la seva aplicació fetes pels organismes internacionals en matèria de prevenció de la tortura i la Sindicatura de Greuges de Catalunya.

En darrer terme, es posa de manifest que la nova normativa estableix un mecanisme de control jurisdiccional que implica la comunicació de l’aplicació de la mesura de contenció als Jutjats de Vigilància Penitenciària de manera immediata, sempre dins de les 24h següents a l’aplicació de la mesura. Ara bé, des d’una perspectiva de garantia dels drets de les persones privades de llibertat, esdevé imprescindible assegurar que aquest mecanisme de control jurisdiccional s’activi des del moment en que s’inicia la mesura coercitiva.