Els fets van tenir lloc el 2 de març de 2022. El jove, sol·licitant d’asil, ha interposat una querella assistit per Irídia, per un delicte de tortura i de lesions, amb els agreujants de racisme i prevalença de caràcter públic.

En Djack va haver d’abandonar el seu país d’origen, Mali, a causa de la situació de violència creixent per un conflicte pel que van arribar a morir en un atemptat membres de la seva família. En deixar Mali, va intentar demanar asil a Argèlia, sense èxit, i finalment va passar un temps al Marroc, on va patir episodis de persecució i violència policial, fins que va decidir sol·licitar asil en territori espanyol. Davant la inexistència de vies legals i segures i la impossibilitat d’accedir a l’oficina de protecció internacional de la frontera de Beni Enzar, un grup de persones va tractar de saltar les tanques que separen Nador i Melilla el 2 de març de 2022. Les forces i cossos de seguretat van intentar impedir-los-hi el pas i detenir-les per a ser retornades immediatament al cantó marroquí. De fet, un nombre elevat de persones van ser retornades de forma sumària, sense respectar la Jurisprudència del Tribunal Constitucional en la matèria ni la normativa internacional.

Durant aquest operatiu, un agent de la Guàrdia Civil va colpejar en Djack al cap directament amb la porra, causant-li la pèrdua de visió a l’ull esquerra per sempre. Quan aquest va aconseguir sortir corrents per evitar ser retornat, el mateix agent el va colpejar també a l’esquena. En Djack, què era menor d’edat en el moment dels fets, va ser admès al centre per a menors “La Purísima”, de Melilla, on se li va oferir una primera atenció mèdica. D’allà va ser derivat a l’hospital, on va estar ingressat 15 dies. Els cops a l’ull esquerra li van causar una perforació ocular, que li va ocasionar la pèrdua de visió. A Melilla va comptar amb l’acompanyament jurídic d’Andalucía Acoge respecte als fets denunciats. Actualment, rep tractament a l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona, gràcies a l’acollida en un centre de CEAR i  l’acompanyament de la Fundació Punt de Vista, per a les lesions oculars. D’altra banda, des de CEAR se li està proporcionant també tractament psicològic, en paral·lel al tractament psiquiàtric que rep a l’Hospital Vall d’Hebron, ja que els fets li van causar també greus impactes a nivell psicosocial.

Ara el Djack ha decidit interposar una querella contra l’agent de la Guàrdia Civil que li va causar les lesions i contra el superior jeràrquic en terreny; acompanyat jurídicament per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, i mitjançant el peritatge psicològic de SIRA – Centre d’Atenció a Víctimes de Maltractaments i Tortura. A la querella s’apunta que es va produir un delicte de tortura i/o contra la integritat moral, entenent que l’actuació va ser desproporcionada i injustificada, així com per l’ús de la defensa a la zona de la cara, que incompleix el protocol, i un delicte de lesions causant pèrdua o inutilitat d’un òrgan principal. A això se suma l’agreujant de racisme, pel context en que es va produir, i el de prevalença de caràcter públic.

El cas del Djack és un exemple més de la violència institucional, molts cops desproporcionada i injustificada, que té lloc a la Frontera Sud espanyola sota el pretext de la necessitat del control migratori. Des d’una lògica seguritista i que deixa en segon pla els drets humans, s’han vist actuacions policials greus, incloent-hi males praxis i intervencions que podrien ser constitutives de delicte, com en aquest cas. Durant el 2022 va haver-hi dos moments especialment rellevants pel que fa a vulneracions de drets a la frontera terrestre de Melilla: els successos del 2 i 3 de març, quan diverses persones van saltar la tanca per accedir a territori espanyol, i els del 24 de juny, en el que es coneix com la massacre de Melilla, en què van morir al menys 40 persones i per la qual encara hi ha més de 77 persones desaparegudes. Per tant, aquests fets van tenir lloc en un context concret i sostingut de violència i racisme institucional.

És necessari remarcar que la feina que s’ha realitzat per interposar la querella és fruit de la col·laboració en xarxa entre diverses entitats. El pròxim 4 de maig es presentarà un informe coordinat per Novact i Irídia en què s’han recollit de manera col·laborativa, per més d’una dotzena d’organitzacions, les vulneracions de drets que han tingut lloc a la Frontera Sud de l’Estat espanyol durant el 2021 i el 2022.

És urgent que s’habilitin vies legals i segures d’accés a l’Estat espanyol i a la resta de països de la UE, i que es respecti el dret a l’asil. Així mateix, aquest respecte als drets humans és el que hauria de primar en les actuacions policials a la frontera, i no la repressió violenta per evitar el pas de les persones ni per tractar de fer devolucions en calent, incomplint la normativa nacional i internacional al respecte, així com la Jurisprudència del Tribunal Constitucional, en no individualitzar cada cas per determinar si existeixen circumstàncies de vulnerabilitat, la majoria o minoria d’edat de la persona, o per garantir la possibilitat de sol·licitar asil. Per últim, és necessari que s’implementin mecanismes de control i rendició de comptes per aclarir els fets i repartir responsabilitats en casos com aquest o com els del 24J, encara més greus i que no han estat investigats de manera efectiva. Per això, és imprescindible crear un mecanisme independent de control dels cossos policials, tal i com existeix en nombrosos estats, amb la funció de realitzar investigacions independents i efectives, a fi de garantir el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició a les persones afectades directament o indirecta.