[MANIFEST] Els CIE, ni nous, ni renovats: tancats
Avui és 15 de juny de 2023, 15J: Dia contra els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Un any més, des de la societat civil reiterem el nostre rebuig
permanent a la privació de llibertat de persones estrangeres per no trobar-se en situació administrativa regular en el territori espanyol. Lluny de ser una data commemorativa, és una jornada de protesta en què exigim el tancament immediat i definitiu de tots els CIE de l’Estat, actualment situats a Algesires, Barcelona, Fuerteventura, Madrid, Múrcia, Tenerife i València, i ens oposem fermament a la pròxima obertura d’un nou CIE a Algesires. Aquest nou CIE, que es pretén vendre com una millora en la gestió i com a progrés per a la regió, és tot el contrari: un nou forat en el nostre Estat de Dret que representa la pitjor cara del racisme institucional i que, amb la seva sola existència, fomenta els atacs a la població d’origen migrant, tant si es troba en situació irregular com si no, especialment a aquella més vulnerable (classes treballadores, col·lectius minoritaris o dones), ja que tota ella es troba afectada pels estereotips criminalitzadors en els quals es palanqueja una gestió de fronteres basada en el control ferri de la mobilitat, el tancament i la deportació.
Com cada vegada que s’obre un CIE, l’Estat espanyol s’obstina a amagar la seva essència veritable rere paraules buides de contingut, com si estigués desvinculat dels CIE que ja estan operatius; en aquesta ocasió, el CIE d’Algesires es planteja enganyosament a la ciutadania com una infraestructura paradigmàtica de la seguretat, l’habitabilitat, el confort i la salubritat en un entorn allunyat dels estàndards carceraris i amb garantia de respecte a la dignitat i els drets humans. No obstant això, malauradament la realitat dels CIE sí que està plena de contingut, un contingut conformat per la vulneració sistemàtica dels drets de les persones internes, els abusos policials recurrents, una assistència sanitària molt deficient, la impossibilitat de sol·licitar i exercir el dret a l’asil, els deficients o inexistents serveis d’orientació jurídica, l’absència de l’aplicació de la perspectiva de gènere o la falta generalitzada d’investigació de totes les irregularitats que succeeixen rere els seus murs.
No ens deixem enganyar, els fets desmunten els discursos buits: l’aparició en escena del nou CIE no ha estat acompanyada per cap actuació que indiqui cap canvi en les vulneracions de drets que provoca actualment l’internament de persones estrangeres i l’únic element que podem contrastar fins al moment per tal d’analitzar la veracitat del plantejament del nou CIE d’Algesires és la seva ubicació; en fer-ho, comprovem que -com tots els altres- forma part d’un complex evidentment penitenciari, que en aquest cas també integren el CIS Manuel Montesinos i el centre penitenciari Botafuegos. Així doncs, no existeix cap indici que aquest CIE hagi de ser diferent dels altres en cap aspecte, a part de ser nou, sinó que per contra s’evidencia la intensificació i l’augment del control i la criminalització amb un impacte seriós en les vides de les persones migrades a Espanya.
Per si amb això no n’hi hagués prou, davant les denúncies de la societat civil, la contraargumentació de les autoritats es tenyeix d’elements que apuntalen encara més el racisme institucional i afegeixen llenya al foc d’un racisme social que és crucial reconèixer per poder combatre’l. En lloc d’acceptar i enfrontar la necessitat de desconstrucció del racisme imperant en la nostra societat a tots els nivells, el Ministeri de l’Interior decideix apostar per la construcció d’un nou dispositiu racista: el CIE d’Algesires, per al qual ha assignat una dotació pressupostària que ascendeix a 33.627.378 euros i les obres del qual està previst que finalitzin a finals d’any. Localment, s’ha volgut vendre com una inversió que portarà diners i llocs de treball a una àrea deprimida i amb un nivell alt d’atur, com és el Campo de Gibraltar. Res més lluny de la realitat: mentre que l’impacte econòmic a la regió serà mínim, el discurs criminalitzador de les persones que seran internades pot tenir efectes molt negatius en la convivència, fomentant estereotips racistes cap a les persones migrants i una confusió interessada entre delinqüència i situació irregular que dificulta la convivència entre comunitats.
Els CIE són presons racistes en les quals es tanca persones estrangeres “per no tenir papers”, no per la comissió de delictes, i constitueixen espais torturadors incompatibles amb l’Estat de Dret. Per això, des de la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE i la Fi de les Deportacions no volem cap CIE, ni nou ni vell, ni a Algesires ni enlloc, i fem una crida a totes aquelles persones i col·lectius antiracistes i que defensin els drets humans a unir-se a aquest dia de protesta, perquè l’existència d’aquests espais violents que són els centres d’internament d’estrangers no es normalitzi com un element inevitable del nostre sistema.
Els CIE, ni nous ni renovats: tancats.