El 12 de maig de 2023, la Jutgessa titular del Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid, Ana María Iguácel Pérez, admetia a tràmit la querella criminal presentada per Julio Pacheco en la qual denunciava les tortures sofertes, en un context de crims contra la humanitat, a l’agost de 1975. Mesos més tard, prenia declaració al propi querellant i a una testimoni, Rosa María García Alcón.

Després de 6 anys de lluita en els jutjats espanyols i més de 100 querelles criminals presentades denunciant crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista, la de Julio Pacheco va ser l’única en la qual després de ser admesa a tràmit, es va citar als querellats en qualitat d’investigats i es va prendre declaració.

Un any després, la mateixa Jutgessa ha procedit a l’arxivament de la causa per prescripció, atès el contingut de l’Acte 57/2024 dictat pel Ple del Tribunal Constitucional. En aquest Acte, es tancava la via judicial en els jutjats espanyols d’una altra querella per delictes de tortura durant la dictadura franquista, presentada per Francisco Ventura Losada.

El Tribunal Constitucional, en l’Acte que ha provocat l’arxivament de la causa de Julio Pacheco, considera que la vigent Llei de Memòria Democràtica no substitueix a aquest Tribunal en la interpretació dels drets fonamentals i que el seu articulat és insuficient i no habilita per a investigar els crims franquistes.

En definitiva, el Tribunal Constitucional considera que el contingut de l’article 2.3 de la Llei de Memòria Democràtica, quan estableix que “Totes les lleis de l’Estat espanyol, inclosa la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, s’interpretaran i aplicaran de conformitat amb el Dret internacional convencional i consuetudinari i, en particular, amb el Dret Internacional Humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la consideració d’imprescriptibles i no amnistiables”. No és suficient perquè les normes de Dret internacional penal es converteixin en font directa o indirecta del Dret penal per a investigar i jutjar fets que no estaven tipificats en la llei penal estatal llavors vigent.

Des de CEAQUA, Amnistia Internacional, Irídia i Sira, manifestem nostra més absoluta disconformitat i absolut rebuig amb el contingut de l’Acte dictat pel Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid, que basant-se en el contingut de l’Acte del Tribunal Constitucional 57/2024, consolida un model d’impunitat inadmissible en un Estat de Dret i soscava i infringeix, una vegada més, els drets més elementals que assisteixen a aquelles persones que van sofrir crims franquistes.

Contra l’Acte dictat pel Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid, s’ha procedit a interposar el corresponent recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Madrid.

En tot cas, és indubtable que amb el contingut d’aquestes Actuacions resulta més necessari que mai que tant el poder executiu com el legislatiu es posin immediatament som-hi per a impulsar totes aquelles mesures legislatives adequades per a revertir la impunitat dels crims franquistes, havent quedat de manifest la insuficiència a aquest efecte de la Llei de Memòria Democràtica aprovada l’any 2022. Amb l’arxivament de la causa instada per Julio Pacheco, totes les querelles presentades amb posterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta norma han estat inadmeses i/o arxivades.

La responsabilitat quant al manteniment d’aquest marc d’impunitat és compartida pels tres poders de l’Estat i de res serveix posar el focus, exclusivament, en el poder judicial.

En aquests moments en els quals en l’Estat espanyol s’estan impulsant iniciatives autonòmiques que retallen els drets efectius a les víctimes de crims franquistes, és necessari donar una resposta contundent en forma d’impuls i aprovació de mesures legislatives que habilitin la recerca penal d’aquests crims.

De nou recordem que, per a això, entre altres, resulta imprescindible:

1. La derogació/modificació de la Llei d’Amnistia perquè els crims internacionals no puguin ser amnistiats.
2. La introducció en el Codi Penal estatal del principi de legalitat des d’una perspectiva del Dret Internacional garantint que els crims internacionals comeses en l’Estat espanyol abans de la seva tipificació en la normativa interna puguin ser investigats i jutjats.
3. La reforma del Codi Penal, entre altres aspectes, de les definicions de tortura i desaparició forçada des d’una perspectiva del Dret Internacional. Aquestes dues mesures legislatives, impulsades en el seu moment per CEAQUA, van ser rebutjades pel poder legislatiu per una àmplia majoria. Avui, més que mai, resulta necessari reprendre-les per a procedir a la seva aprovació.

Des de CEAQUA, Amnistia Internacional, Irídia i Sira continuarem treballant en aquest sentit, continuarem exigint justícia penal i impugnarem en totes les instàncies que corresponguin les resolucions judicials dictades pels Jutjats i Tribunals de l’Estat espanyol.