Ahir va comparèixer davant del ple del Congrés el Ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per explicar els fets succeïts el passat 24 de juny al punt fronterer ubicat entre Melilla i Marroc on van morir al menys 40 persones segons Caminando Fronteras. La compareixença del ministre Marlaska ha suposat una veritable decepció per a totes les organitzacions sota signants.

El Ministre, al seu discurs, ha contradit les imatges que mostren la violència que es va produir aquell dia i que es va traduir en la pèrdua de vides humanes i en desenes de ferits. Els intents del ministre de justificar l’actuació desproporcionada de la policia espanyola i marroquina, assegurant que va ser una entrada irregular violenta, són molt preocupants, ja que alimenten un imaginari col·lectiu contrari a les persones migrants, així com pel fet que eviten realitzar qualsevol tipus d’autocrítica. El dolor dels supervivents i de les famílies dels difunts segueix presents i és intolerable  que es continuï esquivant la veritat, la justícia i els intents de reparació.

D’altra banda, és preocupant la falta d’informació i de resposta per part de les autoritats espanyoles respecte a uns fets tan greus i tot i què diversos organismes internacionals han exigit que s’investiguin correctament els fets. Quasi tres mesos després no hi ha informació sobre els protocols que es van seguir, ni com va ser la col·laboració entre ambdues autoritats policials, ni en quines condicions es van produir les devolucions sumàries que van captar les imatges aquell dia. És preocupant també la falta d’assistència sanitària durant i després de l’embós que es va produir a l’interior del pas fronterer, així com les conseqüències que això va produir. A més, no s’ha aclarit en quin moment es va conèixer la situació que estava tenint lloc a l’interior del punt fronterer i perquè no es va intervenir a nivell policial i sanitari des de l’Estat espanyol per tal de realitzar tasques de rescat en un punt al qual també s’hi pot accedir des d’Espanya. És alarmant la manca de perspectiva humanitària i de protecció de drets en una situació en què la protecció de la integritat física i psicològica hauria d’haver prevalgut davant de tota la resta.

La negativa del Parlament espanyol a crear una comissió d’investigació és decebedora, i constitueix una mostra de falta de responsabilitat i transparència. Múltiples organismes internacionals han sol·licitat ja que es realitzi una investigació independent, però quasi tres mesos després no es coneix el resultat de les investigacions obertes per la Fiscalia i el Defensor del Pueblo.

Són moltes les preguntes que queden sense respondre – material antidisturbis utilitzat, número de devolucions sumàries, causes de les defuncions i de les lesions de les persones supervivents, etc. És per això que un cop més insistim què és imprescindible que es dugui a terme una investigació exhaustiva i suficient sobre els fets.

Si volem ser un estat realment solidari i acollidor no ens podem permetre la manca de rendició de comptes i que el dret dels estats a protegir les seves fronteres prevalgui sobre les vides humanes.

Entitats adherides:

• Irídia
• NOVACT
• Grupo de Acción Comunitaria – GAC
• Coordinadora de barrios
• Solidary Wheels No Borders For Human Rights
• Prodein
• No Name Kitchen
• Proyecto Frontera Sur Canarias
• SJM- Servicio Jesuita a Migrantes
• Redesscan
• Alternativa Antimilitarista-MOC de Canarias
• Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Tenerife
• Red Canaria por los derechos de las personas migrantes
• Red ciudadana de solidaridad con las personas migrantes en Lanzarote
• Observatorio de Derechos Humanos Sambas Martine
• InteRed
• Mundo en Movimiento
• Somos Red
• CIM Burkina
• CESÁfrica
• CIE No Madrid