• Es tracta del cas de les germanes Blanca i Eva Serra, del qual s’espera que la Fiscalia Especialitzada en Drets Humans i Memòria Democràtica iniciï una recerca pròpia.

Des d’Irídia, amb el suport d’Òmnium Cultural, hem presentat aquest dimecres a Barcelona, una denúncia en nom de les germanes Eva i Blanca Serra, per crims de lesa humanitat mitjançant tortures sofertes a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i a la Direcció General de la Policia de Madrid durant la Transició a la Democràcia. Una denúncia, ha explicat en roda de premsa Sònia Olivella Saludes, advocada penalista i coordinadora de litigi estratègic d’Irídia, que pot suposar un pas històric en la lluita contra la impunitat del Franquisme i la Transició. Olivella ha recordat que és el tercer cas que Irídia, amb el suport d’Òmnium i l’Organització Mundial Contra la Tortura (OMCT), porta a la justícia després de les querelles dels germans Ferrándiz i de Carles Vallejo, i ha denunciat l’anomalia que suposa que totes les iniciatives judicials dutes a terme fins ara hagin estat arxivades.

“La denúncia de les germanes Serra evidencia la continuïtat de les estructures repressives del franquisme durant la Transició, que si bé amb noves denominacions institucionals, van mantenir les pràctiques de tortura de forma sistemàtica contra una part de la població”, ha afirmat. Davant la impunitat imposada per la negativa dels tribunals d’aplicar el marc jurídic existent, ha dit que no es deixarà de reclamar justícia i de portar els casos a les instàncies que calguin. És per això que, un cop nomenada, el passat mes de juliol, la Secció Especialitzada de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia Provincial de Barcelona, s’ha interposat una denúncia davant d’aquest organisme perquè iniciï les diligències d’investigació necessàries per aclarir l’abast dels fets i els seus responsables.

Testimoni de memòria viva: “Un acte necessari per acabar amb la impunitat”

Blanca Serra ha posat en relleu el significat de la denúncia, presentada en nom propi, però també per la memòria de la seva germana Eva i de totes les persones que van ser torturades a Via Laietana. “Aquest és un acte de justícia per les víctimes, un gest necessari per acabar amb la impunitat”, ha afirmat. Serra ha destacat que el seu cas és posterior a la mort de Franco i s’emmarca en l’aplicació de la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals. A més, ha subratllat que la repressió patida va tenir un component específic per raó de gènere: “El fet de ser dones implicava una violència diferenciada, reforçada per l’entorn profundament patriarcal que dominava l’Estat en aquell moment.”

Una crida a la transformació de Via Laietana

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha subratllat la importància de la memòria com a eina de construcció democràtica, i ha reivindicat el paper de la societat civil en el procés perquè Via Laietana 43 sigui finalment un espai de memòria: “Ja n’hi ha prou de declaracions institucionals i promeses buides. Volem que la prefectura de Via Laietana sigui, d’una vegada per totes, un espai de memòria, i que hi hagi un reconeixement sincer, real i reparador a les víctimes. Només així podrem parlar de normalitat democràtica”, ha dit, posant l’exemple d’altres llocs de tortura convertits, com ara el Museo Sitio de Memoria ESMA, a Buenos Aires, el Museu do Aljube – Resistência e Liberdade, a Lisboa, o Londres 38 – Espacio de memorias, a Santiago de Xile.

Antich també ha anunciat que el proper 24 de novembre tindrà lloc una concentració ciutadana davant de la Prefectura per reivindicar aquesta transformació, organitzada per diferents entitats. L’acte reivindicatiu també inclourà una exposició artística i activitats per exigir la seva transformació en un espai de memòria i justícia.