• El dia que es compleix un any des que una jove perdés el globus ocular per impacte de bala de foam durant les protestes per l’empresonament de Pablo Hasél, Irídia i l’acusació particular fan balanç de la investigació.

• Aquest divendres 18 de febrer a les 11h Irídia compareixerà a la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial del Parlament de Catalunya, on presentarà un exhaustiu informe sobre els mecanismes de control del cos de Mossos d’Esquadra.

La investigació per les greus lesions sofertes per la jove que està duent a terme el Jutjat d’Instrucció 7 de Barcelona segueix el seu curs. El cap de la Brigada Mòbil i l’agent responsable de l’armeria del cos de Mossos d’Esquadra el dia dels fets declararan com a testimonis el pròxim 8 de març. Així mateix, les acusacions han sol·licitat la imputació del sergent responsable de la unitat que va intervenir en la zona on van tenir lloc els fets.

La instrucció, impulsada per l’acusació particular representada per l’advocat Xavier Muñoz Soriano i per Irídia, com a acusació popular i representada per les  advocades Anaïs Franquesa i Marta Tresserras, cerca conèixer la veritat sobre els fets, fer justícia i evitar que una situació així pugui tornar-se a repetir. En primer lloc, és necessari que es pugui determinar quin agent concret va ser el que va disparar el tret que va ferir a la jove. Ara mateix estan sent investigats judicialment dos agents per haver realitzat trets de projectils de foam SIR-X instants abans de l’impacte. Així mateix, és necessari saber qui va ordenar el tret a tan poca distància, permetent que es disparés cap a la zona del cap, en un carrer que no supera els 30 metres d’ample. També cal aclarir perquè es va permetre disparar el projectil SIR X, el més lesiu que té el cos de Mossos d’Esquadra, en aquestes circumstàncies.

El cos de Mossos utilitza dos tipus de projectils de foam diferents, el SIR i el SIR-X, el segon dels quals és més lesiu. La documentació a la que s’ha tingut accés permet concloure que, malgrat conèixer els riscos de lesions severes que pot causar el projectil SIR-X, el Departament d’Interior i el cos de Mossos d’Esquadra han decidit autoritzar als protocols que es dispari aquest cartutx a distàncies inferiors a les recomanades pel propi fabricant. Segons l’Informe de test del projectil SIR-X, redactat per l’empresa fabricant B&T, amb número de referència TR-16973.02, a distàncies menors de 30 metres aquest tipus de projectils poden causar “lesions severes tals com laceracions, traumatismes cranioencefàlics, ruptura de melsa, fetge o cor, forts traumatismes al tòrax i hemorràgies internes”.

El Departament d’Interior fa constar a la regulació d’ús de les llançadores de foam, el “Procediment Intern de Treball (PIT) número 22” que protocolitza el seu ús, que “la distància per disparar aquest cartutx és de 20 a 50 metres”. Aquest protocol es va publicar a elDiario.es a partir d’una resolució de la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública (GAIP). És a dir, el Departament d’Interior està autoritzant a disparar un projectil des d’aquesta distància sabent que això pot provocar lesions gravíssimes i absolutament irreversibles. A aquesta qüestió cal sumar-li un element molt important: el PIT 22 permet “fer ús contra l’extremitat superior d’una persona que mostri un objecte llancívol, un objecte contundent, una arma blanca, etc., quan es tingui la certesa que es pot aconseguir l’objectiu”.

És molt greu que el Departament d’Interior autoritzés a disparar contra l’extremitat superior d’una persona a una distància que se sap que pot causar lesions severes tals com laceracions, traumatismes cranioencefàlics, ruptura de melsa, fetge o cor, forts traumatismes al tòrax i hemorràgies internes. Lesions que, lamentablement, s’han produït a Catalunya en els darrers anys.

Cal destacar que fins al moment 3 persones han perdut el globus ocular per impacte d’una bala de foam, dues en els fets esdevinguts el 14 d’octubre i el 18 d’octubre de 2019 durant les protestes post-sentència, i una en el present cas. Així mateix, una altra jove va sofrir un greu traumatisme cranioencefàlic per l’impacte d’un projectil de foam al cap el 18 d’octubre de 2019 a la zona de Jardinets de Grácia.

Des d’Irídia volem remarcar que és necessari incloure la perspectiva de drets i l’anàlisi de riscos en totes les fases de l’ús de la força. Aquest aspecte implica també l’avaluació prèvia, externa i independent del cos dels impactes en la salut i l’exercici dels drets fonamentals de determinades armes. Aquesta avaluació permetria decidir de forma transparent si una eina és apta o no perquè els cossos policials la utilitzin. Al seu torn, resulta convenient aquest enfocament en l’elaboració dels protocols d’ús i la seva valoració.

En aquesta línea, l’existència d’un mecanisme extern i independent de control que supervisés tot el procés suposaria un avanç imprescindible perquè casos com aquests no es tornessin a repetir. En la mateixa línia, també caldria incloure la transparència com a pràctica normalitzada al Departament d’Interior. Tal com recomana Nacions Unides, “els Estats, els cossos i forces de seguretat i les empreses fabricants haurien de ser transparents sobre les especificacions tècniques de les armes en ús, respectant al mateix temps els drets de propietat intel·lectual de les empreses fabricants” (“Guia de les Nacions Unides sobre les armes menys letals”, 2020).