El Tribunal Suprem confirma la condemna a un Mosso d’Esquadra per l’agressió al cap d’una persona
23La Sala 2ª del Tribunal Suprem ha dictat la interlocutòria d’inadmissió a tràmit del recurs de cassació interposat per la defensa de l’agent de Mossos d’Esquadra M.A.P., confirmant així la sentència condemnatòria dictada per la Sala 7ª de l’Audiència Provincial de Barcelona el passat 17 de juliol de 2017.
La Secció 7ª va considerar a l’agent ara condemnat, responsable d’un delicte de lesions, pel què li imposava una pena privativa de llibertat de 2 anys i una accessòria d’inhabilitació especial per feina o càrrec públic relacionat amb les forces i cossos de seguretat de l’Estat, de l’Administració autonòmica o local, també durant 2 anys. La Generalitat de Catalunya fou condemnada com a responsable civil subsidiari.Quatre anys després dels fets jutjats, la Sala Penal del Tribunal Suprem considera ajustada a dret la sentència condemnatòria, refusant així els arguments de la defensa, que pretenia l’absolució de l’acusat, per entendre que aquest actuava en l’exercici legítim del seu deure i càrrec, és a dir, que actuava emparat en la seva condició d’agent policial.
El Tribunal Suprem considera acreditat per les proves practicades durant el judici oral i per les circumstàncies dels fets que la violència utilitzada per l’agent condemnat no era en absolut necessària, ja que en el moment dels fets l’ambient a la plaça de Sants era pacífic, sense provocació de la víctima cap a l’agent condemnat que pogués justificar l’actuació policial i estimant indubtable que la força utilitzada per l’acusat no era necessària pel manteniment de l’ordre públic i la defensa dels interessos que tenia encomanats.
La resolució de l’Alt Tribunal confirma la tesi seguida en tot moment tant de l’acusació particular, com de l’acusació popular, per entendre que el condemnat es va extralimitar en les seves funcions, essent conscient en tot moment de la seva actuació i, per tant, de l’ús extralimitat de la defensa personal, que va acabar impactant al crani de la víctima i partint-li en dos el pavelló auricular.
La defensa disposa de 30 dies per interposar recurs d’empara, davant del Tribunal Constitucional.