La Ley Orgánica 1/2024, de 10 de junio, de amnistía para la normalización institucional, política y social en Cataluña, coneguda com llei d’amnistia i aprovada el passat 30 de maig per la majoria del Congrès, entra en vigor avui després de la seva publicació en el Boletín Oficial del Estado (BOE). Aquesta és una llei necessària, que retorna al camp de la política i al debat públic allò que mai hauria d’haver entrat a l’àmbit judicial.

Així mateix, com a Centre per a la dels Drets Humans, des d’Irídia volem constatar que, de conformitat amb l’article 2 de la Llei d’amnistia, queden exclosos de la seva aplicació (a) els actes dolosos amb resultat de pèrdua o inutilitat d’òrgan o membre i (b) els actes constitutius de tortures o tractes inhumans o degradants. Per tant, l’amnistia NO és aplicable als agents de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat encausats per aquests actes.

Era essencial que aquesta previsió s’inclogués a la llei per tal de complir amb les obligacions derivades de la ratificació per part de l’Estat espanyol de la Convenció contra la Tortura, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Conveni Europeu de Drets Humans. Tots ells són instruments que vinculen els Estats part a adoptar totes les mesures efectives per investigar i portar davant de la justícia els responsables d’aquestes vulneracions de drets.

Irídia exerceix l’acusació en 15 causes relacionades amb la brutalitat policial durant les diverses protestes amb actuacions greus que poden constituir delictes de tortura i contra la integritat moral i lesions molt greus com amputacions oculars o impactes psicològics greus. Per això mateix, volem recordar que qualsevol procés de reparació ha d’atendre el principi de centralitat de les persones afectades, garantint el seu dret a la justícia i a la reparació.

Fets tan greus com els de l’1 d’octubre no han de quedar impunes. Després de quasi set anys de procediment judicial —en què Irídia hem exercit d’acusació popular en els dos procediments oberts a Barcelona i d’acusació particular en representació de 13 persones afectades—, cal que els 51 agents acusats siguin jutjats i condemnats, i que les víctimes siguin escoltades i reparades. És un dret de les persones afectades i també de tota la societat, ja que es tracta de garantir que no hi ha impunitat dels maltractaments policials en context de protesta. Una de les conseqüències de l’obligació dels Estats a investigar i condemnar els actes de tortura i els tractes o penes cruels, inhumans o degradants és oferir garanties de no repetició.

Tanmateix, tal com estableix el Dret Internacional, les amnisties no poden limitar el dret de les víctimes del delicte de tortura a un recurs efectiu, així com a la reparació, ni poden obstaculitzar el dret de les víctimes i del conjunt de la societat a conèixer la veritat de les violacions comeses. La recerca de la pau i la convivència no és incompatible amb la lluita contra la impunitat, tal com reiteradament han defensat diferents mecanismes internacionals de protecció dels drets humans que vinculen l’Estat espanyol.