La Fiscalia reconeix per primera vegada les tortures a Via Laietana durant el franquisme però no impulsa una investigació efectiva dels responsables
- Irídia i Òmnium Cultural denuncien que la decisió consolida la impunitat i evidencia la manca de voluntat per portar aquests crims als tribunals
Barcelona, 19 de març.- La Fiscalia Provincial de Barcelona, a través de la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica, ha notificat avui a Blanca Serra el decret de conclusió de la investigació sobre les tortures denunciades. El decret reconeix que va ser torturada per motius polítics en el context de la repressió del règim franquista, però alhora remet el cas als jutjats sol·licitant el seu arxivament provisional per manca d’autors identificats.
La investigació ha analitzat totes les detencions denunciades —1977, 1980, 1981 i 1982—, emparant-se en la disposició addicional 6a de la Llei de Memòria Democràtica, i s’ha dut a terme situant la víctima al centre i amb una perspectiva psicosocial poc habitual a l’administració de justícia.
Entre les diligències practicades hi ha la declaració de la víctima, un informe mèdic forense i la ratificació d’informes psicològics i històrics. L’informe forense confirma el relat de les detencions i les tortures i conclou que van tenir un alt potencial traumàtic, amb una afectació psicològica de por i angoixa que ha persistit fins a dia d’avui.
La Fiscalia també ha recollit expedients policials que permeten confirmar les detencions, malgrat les nombroses dificultats per accedir-hi, fet que evidencia que els arxius estan fragmentats i es troben en risc de pèrdua o destrucció.
En el decret, la Fiscalia estableix que Blanca Serra i la seva germana Eva van patir quatre detencions amb tortures per la seva ideologia política, considera que els fets són delictius i reconeix la condició de víctima segons la Llei de Memòria Democràtica. Tot i això, afirma que no s’ha pogut identificar els autors i sol·licita el sobreseïment provisional. Les detencions posteriors a 1978 es traslladaran a la comissió tècnica prevista.
Irídia i Òmnium Cultural valoren que, per primera vegada, una resolució reconeix les tortures a Via Laietana durant el franquisme. Tanmateix, Sònia Olivella Saludes, coordinadora de litigis d’Irídia, denuncia que la investigació és insuficient i evidencia la manca de voluntat d’arribar fins al final, ja que no s’han impulsat diligències per identificar els responsables ni per investigar l’estructura repressiva, tot i existir indicis clars als mateixos expedients policials, on consten els agents actuants.
També assenyala que no s’ha recavat informació judicial ni s’ha intentat identificar els autors que apareixen als atestats, fet que impedeix avançar en la investigació. En aquest sentit, considera que la documentació recollida hauria de ser valorada en seu judicial.
Les entitats alerten que aquesta decisió consolida la impunitat dels crims del franquisme i posa en evidència que l’accés als arxius només és possible en el marc penal. Així mateix, destaquen que la investigació confirma que la repressió i les tortures es van mantenir més enllà de 1978 i es van allargar durant la transició, almenys fins a 1983, i que els fets també responen a una persecució per raó de gènere contra dones dissidents.
En aquest context, adverteixen que l’únic organisme creat per investigar aquests crims no ha tingut la voluntat de portar-los davant dels tribunals i que, un cop més, la recerca de justícia i reparació recaurà en les víctimes i la societat civil.
Per la seva banda, Elena Jiménez-Botías, comissionada internacional i legal d’Òmnium Cultural, ha advertit que els crims del franquisme continuen topant amb el mur d’impunitat de l’Estat espanyol i ha assenyalat que, per identificar els perpetradors, és imprescindible accedir als arxius, que no poden continuar en mans de la policia. En aquest sentit, ha insistit que la comissaria de Via Laietana 43 ha de deixar de funcionar com a comissaria i convertir-se en un autèntic espai de memòria.
Les entitats alerten que l’únic organisme creat per investigar aquests crims no ha tingut la voluntat de portar-los davant dels tribunals i que, un cop més, la recerca de justícia i reparació recaurà en les víctimes i la societat civil.
Irídia i Òmnium Cultural, conjuntament amb Blanca Serra, estudiaran les vies jurídiques disponibles per continuar avançant en el cas.
Per a més informació o per concertar entrevistes, les organitzacions convocants restaran disponibles.
