La Generalitat considera provat que els Mossos van disparar una bala de foam al cap d’una noia en una zona sense disturbis el 2019
La resolució definitiva considera provat el relat de l’Olga, que va patir un traumatisme cranioencefàlic a Jardinets de Gràcia durant les protestes postsentència.El cas evidencia les mancances dels mecanismes de control interns del cos de Mossos i la importància de crear un òrgan independent d’investigació de les actuacions policials.
Barcelona, 13 de març de 2024.- El Departament d´Interior ha determinat que els Mossos d’Esquadra van actuar de manera desproporcionada i injustificada en una de les protestes postsentència, el 2019, i que van disparar a una noia al cap amb una llançadora de foam, en un lloc on no es produïen disturbis. Aquesta resolució, que deixa en ferm el dictamen de la Comisisó Jurídica Assessora, és molt important en la mesura en què l’Administració assumeix la responsabilitat dels fets per primera vegada.
El Departament ha acordat indemnitzar l’Olga amb 69.218,10 euros, malgrat que un informe mèdic pericial aportat per Irídia va valorar els danys i impactes en 200.086,15 euros. Tot i que l’Administració assumeix els fets, es considera una quantitat insuficient en un cas en què la vida de la persona va estar en risc i en què va patir greus seqüeles permanents. Tot i que per l’Olga, en cap cas, la reparació dels fets passa per l’esfera econòmica, la resolució no té en compte les greus i profundes afectacions que aquests fets han tingut en el seu projecte de vida, així com tampoc la reparació integral i col·lectiva. En els propers dies, per tant, s’estudiarà si interposar un recurs contra la resolució.
La Conselleria d’Interior considera provat el relat de l´Olga: a les onze de la nit del 18 d’octubre de 2019, durant el cinquè dia de protestes a Barcelona per les penes de presó contra els líders del Procés, ella pujava per Jardinets de Gràcia, punt on no hi havia cap concentració. De sobte, agents de tres furgonetes dels Mossos van baixar del vehicle i van disparar amb les llançadores de foam cap a un grup de persones.Un dels projectils va impactar directament al crani de la persona afectada.
D’acord amb el fets investigats per Irídia, els agents dels Mossos d’Esquadra van disparar sense supòsit habilitant, a molt poca distància (la distància de la calçada a la vorera, escassos metres), i directament a una zona sensible com és el cap. L’impacte li va causar un traumatisme cranioencefàlic i una fractura de mandíbula que va requerir intervenció quirúrgica d’urgència i l’ingrés a l’UCI, fet que li va comportar seqüeles com la pèrdua permanent d’audició a l’oïda esquerra i epilèpsia de caràcter permanent.
Han passat més de quatre anys des d’aquests fets i no s’ha dut a terme cap investigació interna per part de la Divisió d’Afers Interns, malgrat que la Direcció General de Policia i diversos membres del Govern d’aleshores van tenir coneixement dels fets i van fer declaracions públiques al respecte. Aquesta manca d’investigació va ser confirmada pel Departament d’Interior en una resposta parlamentària. Els fets han quedat provats, un cop més, per la investigació que Irídia, juntament amb la persona afectada i el seu entorn, van realitzar els dies posteriors. La col·laboració ciutadana també va ser clau a l’hora d’aportar proves mitjançant els canals d’Irídia.
Des de l’entitat es considera molt greu que el cos de Mossos d’Esquadra no hagi pogut aportar cap informació rellevant respecte a un cas tan greu i tan visible. Els Mossos afirmen que, no només no poden determinar quin agent va ser el responsable, sinó que no poden confirmar ni afirmar si allà va haver-hi agents que van disparar projectils de foam.
Tot això és una mostra evident de les mancances dels mecanismes interns de supervisió i control de les actuacions policials i de la necessitat d’avançar en les recomanacions d’òrgans internacionals de drets humans per crear un mecanisme independent d’investigació de les actuacions policials. Així mateix, posa de manifest les mancances a l’hora de garantir la reparació integral de les persones afectades, més enllà de l’àmbit econòmic.
El cas també és una mostra evident de la manca de traçabilitat dels projectils de foam, que són armes potencialment letals. Cal recordar que la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial del Parlament de Catalunya va acordar, el desembre de 2022, la retirada urgent dels projectils de foam tipus SIR-X, els més lesius que s’han documentat. Aquesta mesura va ser confirmada pel cos de Mossos, que ha assegurat que es farà efectiva en els propers mesos. No obstant, des d’Irídia s’insisteix en la prohibició total del foam com a garantia per poder exercir un dret fonamental com és el dret a la protesta. Per la persona afectada, l’Olga, la reparació arribarà quan mai més hi hagi la possibilitat que algú pugui patir el que ella va viure i, per això, és necessari que el foam es retiri per complet.