• L’Audiència Provincial descarta que l’operació d’infiltració als moviments socials de Barcelona durant tres anys suposi cap delicte, amb un argumentari molt similar al de Fiscalia i el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona.
• Irídia recorrerà al Tribunal Suprem la inadmissió de la querella interposada per vuit persones afectades, esgotant totes les vies judicials per la investigació d’uns fets tan greus.

Dijous passat, i en sintonia amb la Fiscalia i el jutjat d’instrucció 21 de Barcelona, la Secció Cinquena de l’Audiència Provincial de Barcelona va confirmar la inadmissió de la querella criminal pel cas del policia espanyol infiltrat D. H. P. als moviments socials del barri de Sant Andreu (Barcelona). En la present resolució, amb data de 25 de juliol, l’Audiència torna a rebutjar que s’hagin comès els delictes d’abusos sexuals, contra la integritat moral, de revelació de secrets i d’impediment de l’exercici de drets cívics.

Les advocades de l’acusació, entre elles advocades d’Irídia i la CGT, denuncien que seria “especialment greu que una denúncia per delictes de tortura i contra la integritat moral quedés sense investigar”. Per això, han anunciat que recorreran al Tribunal Suprem, exhaurint totes les vies judicials fins a aconseguir que uns fets tan greus s’investiguin, es depurin responsabilitats polítiques i totes les persones afectades siguin reparades.

Falta de compromís per investigar

L’agent D. H. P., infiltrat des del maig de 2020 fins a l’octubre de 2022, va fer servir les relacions sexoafectives amb diferents persones com a mecanisme per iniciar i/o consolidar el vincle de confiança amb diferents moviments; ho va fer amb l’aval i la cobertura de la resta de l’estructura policial. El 31 de gener de 2023, vuit persones afectades per aquesta infiltració van interposar una querella contra l’agent en qüestió, els seus superior jeràrquics i el Ministeri d’Interior, que fins a l’actualitat no ha donat explicacions clares sobre aquest tipus d’operacions injustificades.

Gairebé dos anys després de la interposició de la querella, les advocades continuen denunciant que la idiosincràsia d’aquestes operacions no és casual, sinó deliberada amb una lògica de càstig. A més, comporten una greu afectació tant dels drets individuals com col·lectius de les persones i moviments afectats per aquesta operació, d’un abast encara desconegut. Que un agent de policia en l’exercici de les seves funcions i sense autorització judicial s’infiltri amb una identitat falsa en diferents espais, assemblees i moviments socials i estableixi relacions afectivosexuals per executar aquesta infiltració suposa una afectació a la dignitat i la integritat moral de les persones afectades.

Aquestes operacions —9 casos destapats en els últims dos anys en 4 ciutats diferents de l’Estat espanyol— són tan innecessàries com abusives en qualsevol estat de dret i democràcia. A més, promouen eines per la criminalització de moviments socials i polítics, limitant així la seva capacitat d’organitzar-se, tot vulnerant el dret a la llibertat d’associació.

Manca de responsabilitat política

Per altra banda, confirmen que no hi ha un marc legal que les empari, ni
responsabilitat ni compromís polític per donar explicacions. En aquest sentit, tot i que el setembre de 2023 el Consell de Transparència i Bon Govern va concloure que el nombre d’agents de policia infiltrats en moviments socials hauria de ser de domini públic, el Ministeri d’Interior continua negant-se a desclassificar aquesta informació, al·legant la llei franquista de Secrets Oficials del 1968.

A tot això se li suma la manca de responsabilitat política del ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en relació amb aquestes operacions. En diverses intervencions públiques al Congrés dels Diputats, ha afirmat que, en cap cas, les forces de seguretat incorren en males praxis o eventuals comportaments delictius —quan s’ha demostrat que no és així. Cal recordar que l’Estat espanyol ha estat condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) fins a 13 cops per no investigar degudament denúncies de tortura; 6 dels casos depenien de Grande-
Marlaska, que en aquell moment exercia com a jutge instructor.

Cal recordar, també que el passat mes de maig, el Congrés dels Diputats va rebutjar una Proposició No de Llei per tal d’acabar amb aquest tipus de pràctiques, investigar els fets i reparar a les persones afectades.

Llegeix la carta de les afectades per la infiltració policial a Barcelona.