Una vintena d’entitats socials dels àmbits dels drets humans, l’antiracisme i la salut mental han presentat al·legacions al reglament proposat per l’Ajuntament de Barcelona que permetrà a la Guàrdia Urbana utilitzar pistoles elèctriques (Dispositius Conductors d’Energia, DCE) una vegada s’aprovi al Ple.

Podeu llegir-les aquí.

L’acció ha tingut lloc coincidint amb l’últim dia de termini per presentar aquestes al·legacions, i ha inclòs una roda de premsa a les 10 h davant l’Ajuntament de Barcelona (Pl. Sant Jaume) i una escenificació simbòlica del lliurament dels documents al registre municipal.

Les entitats denuncien:

• Que els DCE són armes potencialment letals, amb greus riscos per a la salut i els drets humans.
• Que el reglament no incorpora les salvaguardes internacionals mínimes per evitar vulneracions de drets.
• Que no s’ha fet cap avaluació independent ni s’ha obert un procés participatiu amb la societat civil.

Amb aquesta acció, les entitats recorden al govern municipal la seva obligació de protegir els drets humans i exigeixen que qualsevol regulació sobre l’ús de la força policial compleixi amb els estàndards internacionals.

Durant l’acte, les portaveus de les entitats han fet èmfasi en els riscos dels DCE i la manca de garanties en el reglament proposat:

Irene Urango (Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans):

“Denunciem que tal i com està plantejat ara, és un reglament que podria donar cobertura legal a greus vulneracions de drets humans”.

“Aquesta és l’última oportunitat perquè l’Ajuntament incorpori garanties de protecció dels drets humans”.

Júlia Pérez (Amnistia Internacional Catalunya):

“Considerem que el reglament no s’ajusta als estàndards internacionals i no limita suficientment els usos, permetent-ne l’aplicació en supòsits massa amplis”.

“És necessari que es publiqui tota la informació sobre aquest tema perquè la ciutadania conegui la legislació i els possibles efectes físics i psicològics”.

Ivan Cano (Salut Mental Catalunya):

“Denunciem la contradicció que suposa, des de l’àmbit de l’administració local, impulsar un pla de salut mental mentre es manté una política que acompanya la salut amb violència i prejudicis”.

“Reivindiquem serveis i recursos reals per a la salut mental, i recordem que l’ús de la taser està completament contraindicat en aquests contextos; Barcelona, pionera amb el seu pla de salut mental, ha de continuar sent un referent”.

Kaire Ba (Sos Racisme Catalunya):

“La vigilància policial recau de manera desproporcionada sobre persones racialitzades i habitants de barris perifèrics; l’ús de noves tecnologies com la taser només agreujarà aquesta desigualtat”.

“Aquestes pràctiques tenen un impacte directe en la salut mental de les persones no blanques, que no poden ocupar l’espai públic amb llibertat per por de ser detingudes de manera arbitrària”.