DESCÀRREGA EL MANIFEST, AQUÍ.

L’1 de juliol de 2024 es compleixen nou anys de l’entrada en vigor de les denominades Lleis Mordassa a Espanya, la Llei de Seguretat Ciutadana i la doble reforma del Codi Penal. En opinió de nou organitzacions, aquestes lleis han augmentat les eines de censura, obstaculització i control de la societat civil a través de la via penal i administrativa i han enquistat la impunitat de la violència policial. Les organitzacions (Amnistía Internacional, Greenpeace, Defender a quien Defiende, Futuro Vegetal, Novact, Irídia, Extiction Rebellion, No Somos Delito i Rebelión Científica) publiquen avui el manifest conjunt “Protestar no és Terrorisme” per a denunciar-lo.

Aquestes organitzacions consideren que la criminalització de la protesta ha augmentat en aquests nou anys en aplicar-se mesures que limiten la capacitat de la ciutadania per a defensar els seus drets. Un dels mètodes utilitzats més recentment per a desmobilitzar a la població i afeblir el teixit social, i sobre el qual les organitzacions volen posar el focus, consisteix a acusar falsament de terrorisme o organització criminal a moviments socials i polítics. Contribuint així a una deriva que no és compatible amb un Estat de dret democràtic ni amb el Dret Internacional dels Drets Humans. La definició excessivament àmplia i imprecisa en alguns articles en el Codi Penal dels delictes de “terrorisme” implica greus repercussions per a les persones que exerceixen el dret de reunió, manifestació i la llibertat d’expressió i informació.

El cas de Tsunami Democràtic

Les organitzacions defensen que aquestes acusacions no són ni noves ni constitueixen un cas aïllat, sinó que formen part d’una tendència que va en augment. En 2023, aquesta tendència es va evidenciar quan l’última memòria del Fiscal General de l’Estat (2022) va classificar les accions dels moviments antifeixistes, ecologistes i independentista català en la secció de “terrorisme nacional”. En l’actualitat, el cas més greu —que no l’únic— és la recerca oberta en l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per terrorisme contra el moviment català Tsunami Democràtic.

L’acusació contra aquest moviment pacífic ataca directament als drets fonamentals de les persones que en 2019 van sortir al carrer a Catalunya i demostra l’aplicació extensiva d’alguns articles del Codi Penal, que penalitzen indegudament la protesta i la desobediència civil. Les organitzacions denuncien aquesta tendència que permet que el mal ús del terme “terrorisme” s’hagi banalitzat i s’hagi convertit en una eina punitivista i exemplaritzant contra la mobilització social massiva, per a prevenir-la i silenciar-la.

Donada la definició excessivament àmplia i imprecisa que existeix actualment, les organitzacions recorden que el Congrés ha d’aprofitar l’actual tramitació de la reforma del Codi Penal per a garantir que només són tipificats com a delictes de terrorisme els que s’adeqüin a la definició proporcionada per Nacions Unides.

Segons el Relator especial de l’ONU sobre la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme, perquè un acte pugui ser considerat terrorista ha de complir tres característiques acumulatives: intencionalitat de causar mort, ferits greus o prendre ostatges; propòsit d’atemorir o intimidar a la població o obligar a un Govern o a una organització internacional a realitzar un acte o abstenir-se de fer-lo; i cometre delictes definits en convencions i protocols internacionals (o que contingui tots els elements necessaris per a constituir un delicte greu segons es defineix en la llei), alguna cosa que no ocorre en les activitats realitzades per Tsunami Democràtic.

Informació addicional

El manifest de les organitzacions també assenyala que el nombre de casos augmenta i, actualment, s’investiga a més de cinquanta persones acusades de terrorisme, organització o grup criminal.

“Investigar per terrorisme o organització criminal a un moviment social o polític amb l’únic objectiu de criminalitzar la protesta, limitar els drets fonamentals i silenciar la dissidència política, és una actuació que restringeix l’espai de la societat civil, que no respecta els drets humans i posa en perill els principis democràtics i de l’Estat de dret”, conclouen les organitzacions.

Amb el llançament públic d’aquest manifest, acompanyat d’una campanya en xarxes socials, les nou organitzacions presenten l’aliança entre entitats i plataformes per a denunciar l’escalada de la criminalització de moviments socials i polítics. Amb l’anunci d’aquest espai col·lectiu de denúncia, les organitzacions han manifestat el seu compromís i intenció per a, en els pròxims mesos, continuar denunciant activament aquesta qüestió, sent la d’avui, la primera acció de la campanya.