• Per primera vegada, gairebé un centenar de persones detingudes per la Policia franquista adrecen una carta conjunta al Tribunal Europeu de Drets Humans i al Comitè contra la Tortura demanant-los que obliguin l’Estat espanyol a investigar les tortures sistemàtiques dutes a terme durant el Franquisme i la Transició.
• Figures destacades com Isabel Coixet, Juan Diego Botto, Ana Tijoux, Mònica Terribas, Moha Gerehou, David Fernández o les germanes Puig Antich donen suport a la iniciativa adherint-se a la petició.

Barcelona, 26 de juny de 2025 – Aquest matí, a la sala d’actes de La Model – Espai Memorial, s’ha presentat la campanya “Mai és tard per fer justícia, però ha de ser ara”, una iniciativa impulsada per Irídia – Centre per la Defensa dels Drets Humans, l’Ateneu de Memòria Popular, l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, La Comuna, Òmnium Cultural i la Comissió per la Dignitat i altres col·lectius. L’objectiu és denunciar que els crims del Franquisme i la Transició continuen impunes i alertar que es tracta d’una injustícia encara present, a la qual es pot —i s’ha de— posar fi.

La campanya denuncia que, malgrat les promeses que la Llei de Memòria de 2022 suposaria un canvi de rumb, les supervivents que han denunciat s’han trobat amb la mateixa resposta per part dels tribunals espanyols: no investigar ni jutjar. En els propers mesos, tres persones aniran a instàncies internacionals. En el passat, el Tribunal Europeu de Drets Humans i Nacions Unides els han dit que “arriben massa tard”. Per això, prop d’un centenar de persones represaliades es coordinen per adreçar una carta col·lectiva que els pregunta en quin moment se suposa que hi havien d’anar, si porten 50 anys lluitant, i els demanen que obrin una porta que fa massa temps que està tancada, obligant que es faci justícia.

Suport ciutadà i adhesions destacades

L’acte d’avui marca l’inici d’una campanya de recollida d’adhesions oberta a tota la ciutadania. Ja s’hi han sumat nombroses personalitats del món cultural, social, polític i jurídic. Entre les primeres adhesions a la campanya hi ha figures destacades com Isabel Coixet, Juan Diego Botto, Ana Tijoux, Moha Gerehou, Xavier Antich, David Fernández, Mònica Terribas, Lucía Lijtmaer, Judit Nedderman, Marc Giró, Miki Esparbé, les germanes Puig Antich, Pastora Filigrana i Joaquín Urías.

Declaracions destacades:

Sònia Olivella, coordinadora de litigis d’Irídia:

• “Les tortures del franquisme no són història passada. Són impunitat present. Cada dia que passa, la justícia els falla. Cada dia que passa, s’encobreixen crims de lesa humanitat”.
• “Les víctimes no han arribat tard perquè és l’Estat el que, coneixent les seves reclamacions, ha impedit la justícia; des de l’any 79 l’Estat espanyol té l’obligació per conveni d’investigar i jutjar les tortures del franquisme i no ho ha fet”.

Carles Vallejo, expresoner polític i represaliat a la Model i Via Laietana, president de l’Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme:

• “No som nosaltres les que hem de justificar per què no vam fer el recurs abans: el moment és ara. Les víctimes i les represaliades seguim lluitant contra la impunitat”.
• “Vam tenir el valor de lluitar en una societat traumatitzada pel franquisme, i malgrat la violència i la repressió, mai hem deixat d’enfrontar-nos a aquesta situació d’injustícia”.

Maribel Ferrándiz, activista per la memòria, represaliada a la presó de Trinitat i Via Laietana:

• “La impunitat és molt preocupant, és una apologia contra els drets humans. En aquest país no s’està fent justícia, per això anem més enllà de les nostres fronteres”.
• “Volem ser la punta de llança perquè es faci justícia, no només per nosaltres sinó pels milers de persones represaliades, assassinades i silenciades pel règim franquista”.

Rosa García, membre de La Comuna, represaliada a la Dirección General de Seguridad (Madrid):

• “Fa més de 15 anys que lluitem per revertir el mur d’impunitat que es va construir després de la mort de Franco per evitar jutjar i investigar els crims del franquisme i la transició. Aquest mur comença a esquerdar-se, i nosaltres hem de ser-hi”.
• “És imprescindible derogar la llei d’amnistia, que s’està utilitzant com una llei de punt final. Només així es podrà reconèixer que els crims del franquisme són de lesa humanitat i, per tant, imprescriptibles”.

Totes han coincidit en assenyalar que encara hi som a temps de fer justícia, i que l’Estat espanyol ha de respondre d’una vegada a la demanda històrica de veritat, justícia i reparació.