Organitzacions socials instem al Ministeri de l’Interior i a la Conselleria de Justícia de la Generalitat a que ampliïn i aprofundeixin en el pla de desescalada a les presons
El passat 12 de maig nombroses organitzacions dedicades a la defensa dels drets humans de les persones privades de llibertat vam presentar un Document de propostes per a la desescalada tant al Departament de Justícia / SMPRAV com al Ministeri de l’Interior / SGIP perquè es tinguessin en compte a l’hora de confeccionar els plans de desescalada a l’interior dels centres penitenciaris. Just el dia següent vam conèixer que el Ministeri de l’Interior publicava l’Ordre INT4072020 por la que se adoptan medidas para flexibilizar las restricciones establecidas en el ámbito de Instituciones Penitenciarias al amparo del Real Decreto 463/2020, de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alarma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el COVID-19. Coincidint amb tot això, el mateix 13 de maig, diversos organismes internacionals com l’OMS, l’OACDH, UNAIDS i UNODC van publicar una declaració conjunta en la que tornaven a cridar urgentment l’atenció dels governs sobre la major vulnerabilitat que presenten les persones privades de llibertat respecte a la Covid-19. En particular, la declaració incidia en que els Estats han de vetllar per un accés ininterromput als serveis de salut, així com el respecte dels drets humans i de les disposicions i orientacions de les Nacions Unides respecte a la Covid-19. Malgrat que l’Ordre Ministerial donava molt poca informació sobre el Pla de desescalada, vam poder conèixer detalls del Pla que es duria a terme a Catalunya a través de la nota de premsa del Govern de la Generalitat de 15 de maig.
Tenint en compte aquests antecedents i documents, i reconeixent la complexitat de la situació respecte de l’emergència sanitària i dels esforços que ha realitzat el DJ i la SMPRAV, les associacions sota signants presentem aquest nou escrit de propostes que creiem poden ajudar a reduir el risc de propagació del virus als centres penitenciaris, a la vegada que s’adopten mesures més respectuoses amb els drets fonamentals de les persones preses i dels seus familiars i persones properes.
1) Reducció de la població penitenciària. No coneixem detalls al respecte i per tant volem tornar a posar èmfasi en dos punts que considerem fonamentals:
(a) Manteniment dels tercers graus amb control telemàtic, telefònic o personal, durant les diferents fases de la desescalada i un cop passada la crisi sanitària. L’adopció d’aquestes mesures durant el confinament ha demostrat que pot complir-se sense incidents i que és una mesura efectiva per reduir la població penitenciària, quelcom necessari més enllà de la crisi sanitària actual. Creiem, a més a més, que aquesta mesura és viable, ja que així s’ha anunciat en el pla de desescalada pels CP que depenen del Ministeri de l’Interior
És important que, si hi ha hagut casos en que s’ha atorgat el tercer grau domiciliari ajuntant permisos, aquestes persones no perdin els permisos als que tenien dret durant l’any, que no es considerin consumits.
(b) Concessió de progressions a tercers graus i promoció de llibertats condicionals, en el seu cas anticipades, per a aquelles persones: i) majors de 65 anys, ii) que estiguin en règim de 100.2 RP, iii) amb condemnes curtes, iv) que ja estiguessin gaudint de permisos abans del confinament, v) que ja hagin complert les ¾ parts de la seva condemna, vi) persones amb malalties cròniques, vii) dones embarassades viii) dones que estiguin amb els seus fills o filles a presó, ix) persones amb problemes de salut que suposin un risc especial de patir COVID-19, tal i com sol·liciten també els organismes internacionals a la seva Declaració conjunta.
2) Trucades i videotrucades. Ens sembla important que al Pla de desescalada anunciat es mantingui l’augment de les trucades i videotrucades, però per millorar aquesta mesura sol·licitem:
(a) l’ampliació de la gratuïtat de les trucades o una reducció del cost que sabem suposa un gran esforç econòmic per a les persones preses i els seus familiars
(b) l’augment dels dispositius per a la realització de les videotrucades, el número i la duració d’aquestes
(c) l’adopció de mesures perquè les videotrucades es realitzin en un ambient amb més intimitat
(d) instauració del sistema de videotrucades més enllà del període de restriccions. Aquest mitjà de comunicació no només suposa normalitzar un mitjà comú de comunicació al segle XXI també per a les persones preses, sinó que és positiu per ajudar a la comunicació d’aquelles persones els familiars de les quals tinguin dificultats per a desplaçar-se (ja sigui perquè viuen en una regió sanitària diferent, província o CA). És important que aquestes trucades no substitueixin en cap cas els permisos extraordinaris de l’art 155 RP, sinó que siguin en tot cas un complement per a permetre la comunicació en aquestes situacions especials.
3) Visites, vis a vis i permisos de sortida. Ens sembla positiu que es recuperin les visites a la Fase 1 i els vis a vis a la Fase 2, com demanàvem també des de les entitats de drets humans. Tanmateix, ens sembla del tot insuficient i restrictiu que el Departament de Justícia prevegi únicament la sortida en permisos ordinaris per als qui estiguin pendents del seu gaudi, aplaçant la seva generalització per a la Fase 3 de desescalada. Aquests permisos, amb l’adopció de les mesures sanitàries corresponents, haurien de poder realitzar-se poc a poc des de la Fase 1 i la Fase 2.
És important també buscar vies menys restrictives que la quarantena obligatòria al tornar durant 14 dies, mitjançant l’ús de PCR o d’altres mesures que possibilitin reduir aquest temps. En tot cas, s’ha d’assegurar que durant el temps que es passa en quarantena es prenen les mesures per reduir al màxim la sensació d’aïllament.
Així mateix, les restriccions de mobilitat fixades (no sortir de la regió sanitària) impedeixen que nombroses persones puguin fer efectiu aquest dret i, per tant, sol·licitem que totes les persones siguin destinades a un Centre Penitenciari que estigui a la mateixa regió sanitària del seu lloc d’arrelament. Es recorda que la LOGP (article 12.1 i 17.1 de les Regles Penitenciaries Europees del Consell d’Europa) estableix com un dret de les persones preses el complir condemna en el lloc d’arrelament i és obligació de l’administració penitenciaria fer possible aquest dret. Aquesta mesura facilitaria també el gaudi i exercici dels permisos de sortida amb més normalitat i a prop dels familiars o persones properes. En el cas que això no sigui possible, resulta necessari que es permeti el desplaçament dels familiars i persones properes a realitzar visites en CP que s’ubiquen en regions sanitàries que es troben en fases de desescalada diferents amb aquesta restricció de mobilitat.
4) Informació a persones preses i familiars sobre els plans de desescalda. És fonamental que les persones preses i els seus familiars estiguin bé, suficientment i contínuament informats en detall sobre els plans de desescalada, així com que tinguin a la seva disposició mitjans efectius i àgils per sol·licitar informació i manifestar les seves queixes i demandes.
5) Tot i que és positiu que el pla de desescalada prevegi que es reprenguin les activitats de tractament i intervenció, així com el funcionament habitual de les Juntes de Tractament “de manera gradual”, sol·licitem que es presti especial atenció perquè els centres penitenciaris posin en marxa aquestes activitats i les juntes de tractament tornin a la seva activitat ordinària amb la màxima celeritat possible, doncs tant unes com les altres són fonamentals perquè la pena privativa de llibertat es compleixi amb l’objectiu constitucional i les persones preses puguin trencar amb l’aïllament i la suspensió del seu tractament i progressió.
6) Flexibilització de requisits per a l’obtenció de beneficis penitenciaris i mesures de compensació pel temps en que les persones preses no han pogut participar en activitats i programes de tractament. Per una banda, resulta imprescindible, per evitar majors vulneracions de drets, que es flexibilitzin els criteris per accedir a beneficis penitenciaris, especialment els relacionats amb la participació en activitats (sembla que la limitació d’activitats amb persones de diferents mòduls no s’activarà fins al setembre), així com el pagament de la responsabilitat civil, que lògicament en aquests moments resulta més difícil que mai. Per altra banda, és fonamental que el temps transcorregut des de la suspensió d’activitats i visites per a les persones preses es vegi compensat d’alguna manera i no es vegin doblement penalitzades per les restriccions de l’Estat d’Alarma. La finalitat de la pena privativa de llibertat, constitucionalment, és la resocialització de la persona i no la seva estada en un lloc de tancament com a tal. Aquest temps en que la reclusió s’ha convertit en una finalitat ha de permetre canals de compensació que, per exemple, han d’estudiar la possibilitat de:
(a) reduir el temps de la pena privativa de llibertat (amb propostes d’indult parcials o altres mesures)
(b) la flexibilització dels requisits per a l’obtenció del tercer grau i la llibertat condicional, promovent que siguin avançades
7) És necessari dotar de materials de protecció (mascaretes, guants, gel hidroalcohòlic…) a totes les persones preses i al personal penitenciari. S’ha de fer un esforç per part de la SMPRAV per implementar aquestes mesures de prevenció sanitària que permetrien una major protecció a la salut, facilitant una millor progressió en les fases de desescalada, i reduint l’afectació als drets de les persones preses de cara a la concessió de permisos de sortida, la flexibilització o reducció dels períodes de quarantena, les comunicacions amb familiars i persones properes, o la progressió a tercers graus.
Per tot això sol·licitem al DJ i la SMPRAV que tingui en compte aquestes propostes a l’hora de confeccionar els plans de desescalada i de les seves diferents fases, o es modifiquin, per assegurar que a més de les mesures per a la prevenció respecte del contagi i la propagació del virus, les mesures i la gestió de la desescalada es faci amb un èmfasi més valent respecte dels drets fonamentals de les persones privades de llibertat i dels seus familiars.
Finalitzem aquest escrit sol·licitant al DJ / SMPRAV que, en aquesta ocasió, a diferència de les anteriors en que ens hem dirigit per aquest motiu sense haver obtingut cap resposta als nostres escrits, treball realitzat i aportacions, es procedeixi a respondre expressament al que s’ha sol·licitat.
Atentament,
Contacte de premsa:
Libertad Francés (Salhaketa Nafarroa) / Telf. 661190294
Andrés García (Irídia) / Telf. 638336383
Francisco Fernández (APDHA) / Telf. 627653034
Organitzacions signants
1. Altsasu Gurasoak,
2. Asociación Libre de Abogadas y Abogados,
3. Asociación Libre de Abogadas y Abogados de Zaragoza,
4. Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA),
5. Asociación Sare- VIH,
6. Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans,
7. Ateneu Llibertari de Gràcia,
8. Centre Irídia,
9. Colectivo de Apoyo a Mujeres Presas en Aragón (C.A.M.P.A),
10. Col·lectiu akelharre,
11. Col·lectiu Ananke,
12. Col·lectiu Rossinyol,
13. Comision Legal Sol,
14. Comissió de Defensa de Il·Iustre Col·legi de l´Advocacia de Barcelona (ICAB),
15. Esculca,
16. Etxerat,
17. Familias de Presos en Catalunya,
18. Grupo Derechos Civiles 15-M Zaragoza,
19. Institut de Drets Humans de Catalunya,
20. Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona,
21. Oteando,
22. Pastoral Penitenciaria de Navarra,
23. Red Jurídica,
24. Salhaketa Araba,
25. Salhaketa Bizkaia,
26. Salhaketa Nafarroa,
27. Sare Herritararra – Red ciudadana Sare.