POTS DESCARREGAR L’INFORME AQUÍ.
L’informe “Dones a la presó de Wad-Ras. Una anàlisi de les vulneracions de drets humans”, que té com a principal eina la investigació desenvolupada al centre penitenciari de Wad-Ras entre els mesos de febrer i juny de l’any 2023, recull i dona veu a les demandes de les dones privades de llibertat, des d’una perspectiva d’anàlisi a través del dret internacional dels drets humans.
Wad-Ras és —des del tancament de La Model el 2017— la presó més antiga de Catalunya i compleix enguany 40 anys. Des de fa temps el Govern té la intenció de construir un nou centre penitenciari a la Zona Franca que haurà d’acollir les dones internes de Wad-Ras; segons ha anunciat recentment la conselleria de Justícia, aquesta nova presó estarà operativa el 2029. Ser la més antiga implica unes instal·lacions petites i cada cop més obsoletes, entre altres deficiències estructurals que es denuncien a l’informe.
A banda de posar de manifest —a través dels relats en primera persona de les dones preses i treballadores— les deficiències estructurals del centre, l’informe es tracta d’una anàlisi de les vulneracions estructurals i continuades dels drets de les dones en privació de llibertat. Així, posa sobre la taula, entre altres coses, l’excessiva regulació de la vida a la presó i el mal funcionament d’un sistema antiquat i limitat de comunicacions amb l’exterior.
També posa el focus en les discriminacions per qüestions ètnic-racials, el descens en la ràtio de permisos gaudits, l’augment d’expedients disciplinaris i les discriminacions que fan que la pena de les dones sigui més dura en comparació amb la que compleixen els homes. I en línies generals qüestiona en profunditat el model actual de presó, absolutament anacrònic des d’un punt de vista arquitectònic, psicològic i d’intervenció social, tant pel greu dany social que genera com per la ineficàcia que té en l’actualitat com a institució.
Finalment, a l’informe es proposen 18 recomanacions pels Governs i Parlaments català i estatal, en tant que no es realitza la necessària reforma estructural del sistema penal. Entre elles: millorar els canals actuals de participació; reformar el mecanisme d’instàncies; promoure una vida menys institucionalitzada dins del marc de privació de llibertat; canviar el so dels timbres; i, reformar el sistema de comunicacions amb l’exterior.
Què sol·licitem?
Concretament, Irídia reclama que urgeix fer una reforma que actualitzi el sistema de comunicacions. Per un costat, cal autoritzar l’ús de telèfons mòbils a l’interior de les presons, almenys durant una franja horària diària, excepte en casos d’excepcions per motius taxats mitjançant reglament i sota restricció autoritzada per un jutjat. Així mateix, l’entitat sol·licita establir un sistema de visites més flexible i híbrid (presencial i per videotrucades gratuïtes), que garanteixi que les dones que tenen fora la família o amistats, especialment les dones migrades, puguin gaudir del mateix temps de comunicacions que les que tenen la família o amistats a prop. Irídia també exigeix l’existència d’espais adequats i sistemes que garanteixin la intimitat durant les videotrucades de les preses, els seus familiars i amistats autoritzades. Des de la pandèmia de la covid-19 es van començar a introduir, fruit de les demandes de les persones preses, els familiars i les entitats de drets humans, les videotrucades a les presons, però el sistema encara està lluny de garantir les necessitats de les persones privades de llibertat.
Per a més inri, les dones preses refereixen que des de fa uns anys hi ha deficiències en el lot higiènic, per l’escassetat de paper higiènic o productes per la menstruació. A més, això s’uneix a una reivindicació històrica no resolta que té a veure amb l’alt preu dels productes de l’economat. Els preus a l’interior de les presons solen ser més alts que a l’exterior, quan hauria de garantir-se un sistema d’accés als productes a un preu inferior al del mercat, assegurant l’accés als mateixos per una població penitenciària que generalment té pocs recursos econòmics.