Racisme institucional,  fronteres i política migratòria

+ DESCARREGA L’INFORME COMPLET (CAT)

+ LLEGEIX EL RESUM EXECUTIU (CAT)

Aquest informe, coordinat per Irídia i Novact, juntament amb la col·laboració més d’una dotzena d’organitzacions, presenta una anàlisi qualitativa de les diferents vulneracions de drets detectades a la Frontera Sud espanyola i nord-africana. El seu objectiu és que serveixi per a aportar un major coneixement de la situació, que condueixi a canvis i que guiï a entitats i institucions d’àmbit internacional a l’hora d’entendre les dinàmiques complexes de vulneració de drets vigents en aquest punt. Cal destacar que s’han trobat greus obstacles per a la seva redacció, ja que la informació oficial pública sobre les entrades irregulars és escassa i les dades oficials estan fragmentades i són incompletes.

El document recull les principals vulneracions de drets de les persones migrants que van entrar per vies irregulars a l’Estat espanyol durant els anys 2021 i 2022, posant especial atenció en la situació a Ceuta, Melilla, Canàries, Balears, Andalusia i Múrcia, així com al Marroc. Es basa en un monitoreig de vulneracions de DDHH que s’ha dut a terme a través del treball en xarxa de diferents entitats sobre terreny. La pedra angular d’aquestes vulneracions de drets és la manca de vies legals i segures d’entrada a Europa, originada per la impossibilitat de demanar asil en llocs fronterers o aconseguir visats als països d’origen. Això provoca que les persones es desplacin per rutes marítimes perilloses (i mortíferes) o que emprenguin camins llargs travessant diferents països, per finalment intentar accedir a territori espanyol travessant les tanques de Ceuta i Melilla (els coneguts “salts a la tanca”). En aquest punt, especialment crític, s’enfronten a situacions de repressió violenta que en molts casos acaben amb devolucions en calent o internaments en centres d’estada temporal on també es detecten diverses vulneracions de drets, així com males condicions de vida.

Per entendre la situació actual a la Frontera Sud és imprescindible fixar-se en el paradigma de la massacre de Melilla del passat 24 de juny, els fets del 24J; la investigació dels quals va ser arxivada per la Fiscalia fa uns mesos sense practicar diligències suficients per aclarir els fets. La mort d’almenys 40 persones, la desaparició de prop de 80 i la devolució en calent sense garanties d’unes altres 470, sumades a les desenes de persones ferides que van intentar accedir a la ciutat autònoma de Melilla el 24J configuren, sens dubte, la violació de drets humans més greu en què s’ha vist implicat l’Estat espanyol en l’última dècada, així com la tragèdia més gran en nombre de morts en una frontera terrestre de la Unió Europea. La magnitud del succés contrasta, en canvi, amb les respostes institucionals espanyola, marroquina i europea, que en cap dels casos han dut a terme investigacions ràpides, exhaustives i diligents.

L’actuació de les FCSE (Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat) es va basar en la contenció de les persones, sense centrar l’atenció en cap moment en intentar rescatar aquelles que estaven en situació de perill, primer, i en risc de mort després. Les greus conseqüències de l’operatiu policial coordinat entre ambdues forces de seguretat podrien ser constitutives de delictes de lesions, contra la integritat moral, prevaricació, omissió del deure de socors o, inclòs, homicidi imprudent; i han de ser investigades per un jutjat d’instrucció. Fins al moment no consta que s’hagi obert cap investigació judicial al respecte.

Aquesta forma d’actuar té connexió directa amb les dificultats de les persones migrants per sol·licitar asil. És molt difícil per a les persones que es troben al Marroc apropar-se als llocs fronterers per poder sol·licitar asil, en particular per a les persones negres. Per tant, “no hi ha un accés genuí i efectiu a l’asil a la frontera, a menys que es posi en risc la vida, nedant o saltant la tanca”, com va assenyalar en la seva última visita la Comissaria de DDHH del Consell d’Europa. Inclòs si les persones aconsegueixen accedir a l’Estat espanyol per una d’aquestes vies, existeixen possibilitats que siguin retornades en calent, en lloc d’analitzar-se individualment els seus casos per determinar si són potencials sol·licitats d’asil o si pertanyen a grups sensibles (dones i nens, nenes i adolescents, persones amb algun problema de salut, persones que podrien tenir l’estatus de refugiades, etc.), com es va veure el 24J o després dels salts a la tanca de Melilla de març de 2022.

Com exemplifica aquest cas, la violació de DDHH i la mort a les fronteres s’han convertit en característiques fonamentals del control migratori. A l’Estat espanyol no s’observa una voluntat política d’investigar i de facilitar l’accés a la informació; es donen nivells intolerables d’impunitat i d’excepcionalitat davant les greus vulneracions de drets a la frontera. A més, la política migratòria de la UE ha intensificat l’externalització i la lògica de contenció a les fronteres exteriors, creant zones on les persones queden pràcticament immobilitzades o es veuen obligades a alentir el seu moviment.

En el cas de l’Estat espanyol aquestes zones inclouen Centres d’Internament d’Estrangers (CIEs), Centres d’Estada Temporal d’Immigrants (CETIs), Centres d’Atenció Temporal d’Estrangers (CATEs) i altres centres de migracions. L’opacitat i la burocràcia regeixen aquests espais, i fan molt complicat per a les persones migrants saber qui són els seus advocats/des, quant de temps hauran de restar allà, si seran deportades o com comunicar-se amb els seus familiars. A més, les persones migrants s’enfronten, inclòs durant anys, a condicions indignes i a alts nivells d’incertesa, que tenen un fort impacte en la seva salut física i psicològica. Cal ressaltar exemples com els del moll d’Arguineguín, a Gran Canària, on es va mantenir a més de 2.000 persones amuntegades durant més de 72 hores (el límit legal), en una mena de CATE improvisat sense cap infraestructura; o el de la “nau de la vergonya”, a Lanzarote, situada en una antiga nau industriar dedicada a guardar-hi autobusos, que va ser clausurada després de repetides denúncies d’insalubritat.

Per tot això, les organitzacions de DDHH i el Defensor del Pueblo han assenyalat en reiterades ocasions que aquests centres, especialment els CATE, són espais de vulneració de drets: es donen deficiències a les instal·lacions, sobre-ocupació i cel·les inapropiades per a l’acollida. A més, l’informe del Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura de 2021 va apuntar que “la detenció d’immigrants hauria de ser excepcional, proporcionada” i que “només hauria de ser un últim recurs, després d’un examen detingut i individual de cada cas”, afegint que “els rescatats al mar o detinguts a la costa requereixen una atenció específica i diferenciada”.

D’altra banda, la tecnificació de la Frontera Sud espanyola és ja una part central de la fortificació exterior de la UE, amb sistemes de videovigilància sofisticats, intel·ligència artificial i tecnologia biomètrica per a tancar el pas a la migració. Això fomenta també canvis forçats als itineraris cap a rutes més perilloses i costoses en termes econòmics i de vides. El procés d’automatització, tal com ha analitzat l’Observatori de Drets Humans i Empresa (ODHE), suposa un negoci milionari; amb una inversió de més de 100 milions d’euros que ha beneficiat a una vintena d’empreses, moltes d’elles presents a la indústria de l’armament i la guerra. En destaquen especialment Indra, Dragados (ACS) i Ferrovial. La UE aposta pel desplegament de controls de reconeixement facial dels qui travessen la frontera, juntament amb un sistema que calcularà automàticament el temps d’estada per facilitar l’expulsió un cop aquest s’hagi esgotat i la informació del qual estarà compartida entre Frontex i els cossos policials.

També és imprescindible per comprendre el perquè de l’alta mortalitat a la Frontera Sud fixar-se en les rutes marítimes que uneixen el continent africà i l’Estat espanyol. El 2021 i 2022 la ruta canària ha estat la ruta d’accés a territori espanyol més mortífera; seguida de la ruta de Llevant. Cal tenir en compte també l’augment d’arribades per la ruta del Mediterrani Occidental, que recull les rutes de l’Estret i d’Alborán, que surten de les costes del Marroc i Algèria i arriben a Andalusia. El ferri control migratori de la zona ha obligat les persones que emprenen el trajecte migratori cap a l’Estat espanyol a través d’aquestes rutes a sortir des de punts cada cop més allunyats de la península, augmentant la distància i per tant la perillositat del trajecte.

D’altra banda, un cop a Canàries, les Balears o a la península, les persones que no són derivades a l’hospital són detingudes i traslladades als CATE des del moll en què han desembarcat. Per tant, un cop superades les rutes, continuen les dificultats i vulneracions de drets durant el procés migratori. A més, s’estarien realitzant interrogatoris sense assistència lletrada a les persones acabades d’arribar detingudes als centres amb el pretext d’obtenir informació sobre el tràfic il·lícit de persones, el tràfic d’éssers humans o terrorisme per part de funcionaris de la Policia Nacional i agents de Frontex. Això forma part d’un context en què s’estan criminalitzant les migracions.

Tot aquest entramat de rutes perilloses, estances en centres de migracions, etc., té conseqüències en les persones a escala psicosocial. El centre SIRA apunta que l’acollida a la FS espanyola s’ha configurat com un entorn de tractes inhumans, cruels o degradants, que comporten patiment psicològic, amb reaccions molt freqüents d’apatia i desmotivació, ràbia, desesperança, por i, en almenys una de cada quatre persones, autolesions o idees de suïcidi. Per això, és necessari oferir més claredat i flexibilitat durant els processos d’acollida, entendre l’impacte que provoquen els processos migratoris i impulsar recursos de rehabilitació per a reparar el dany, garantir drets bàsics i treballar en la construcció d’un imaginari i narrativa social humanista i inclusiva.

A aquestes demandes es sumen les de les entitats de drets humans, que es concreten en mesures per a elevar els estàndards de protecció de drets a la frontera en l’àmbit polític i legal. En primer lloc, es sol·licita la derogació de la Llei d’Estrangeria, pel seu caràcter discriminatori i poc garantista dels drets de les persones migrants, a la vegada que es proposa la implementació d’una llei específica contra el racisme i la no discriminació. Així mateix, es demana que desaparegui definitivament la figura de les devolucions en calent, avalada per l’actual Llei de Seguretat Ciutadana (coneguda com a Llei Mordassa), tot i la jurisprudència d’organismes estatals, com el TC, i internacionals, com el TEDH, en la seva contra. Davant l’augment de tecnificació de les fronteres i l’ús d’Intel·ligència Artificial, s’assenyala també la necessitat de limitar l’ús dels sistemes de vigilància biomètrics i implementar marcs normatius de protecció de drets. En definitiva, es reclama a les institucions competents que garanteixin el dret de les persones a desplaçar-se i que respectin els seus drets en tot moment, a través de la correcta acollida o la deguda assistència d’advocats/des quan sigui necessari.

Per acabar, tornant al cas concret i paradoxal del 24J, urgeix que l’Estat compleixi amb el seu deure d’investigar i retre comptes davant uns fets tan greus. En qualsevol cas de vulneració de drets i/o ús de la violència a la Frontera Sud haurien de dur-se a terme investigacions eficients i diligents, amb l’objectiu d’aclarir els fets, depurar responsabilitats i garantir a les persones afectades i els seus familiars el seu dret a la veritat, la justícia, la reparació i la no-repetició. A més, aquest episodi posa sobre la taula la necessitat de replantejar el sentit de les actuacions policials a la frontera, que haurien de tenir com a objectiu la garantia de drets i no la repressió de les migracions; i en cap cas haurien d’emprar l’ús de la força de forma desproporcionada i/o innecessària.

Entitats col·laboradores:
Algeciras Acoge, APDHA, Aquí Estamos Tenerife, Asociación Elín, Coordinadora de Barrios, Geum Dudou, M.D.L.R, No Name Kitchen, Oxfam Intermón, Plataforma CIEs no Algeciras, Programa Ödos (Fundación EMET), Proyecto Frontera Sur, Red de Solidaridad con las Personas Migrantes en Lanzarote, Red Interlavapies, Servicio Jesuita a Migrantes, SIR[a], Solidary Wheels, Valiente Bangla