• El demandant, que va perdre la visió d’un ull per l’ús de material antiavalots, porta el seu cas davant l’ONU per la manca d’investigació per part de l’Estat.

Un supervivent presenta una nova queixa davant el Comitè contra la Tortura per la manca d’investigació sobre l’ús de material antiavalots durant l’operació fronterera del 6 de febrer de 2014 a la platja del Tarajal (Ceuta), que li va provocar la pèrdua de visió d’un ull. Amb el suport del Centre Europeu per als Drets Constitucionals i Humans (ECCHR) i d’Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans, Brice O. acusa Espanya d’incomplir la seva obligació de prevenir i investigar els maltractaments i de reparar les víctimes.

Pots veure la retransmissió de la roda de premsa, aquí.

Brice O. es trobava a l’aigua a les fosques quan va rebre un impacte a l’ull causat pel llançament de material antiavalots aquell matí. Tot i que no existeix cap protocol d’actuació que reguli la utilització d’aquest material en el medi aquàtic i que els agents de la Guàrdia Civil no han estat instruïts per a aquest ús, els agents van emprar, el 6 de febrer de 2014, almenys 145 bales de goma, 355 cartutxos de projecció (salves) i 5 pots fumígens, en un marge de tan sols 21 minuts.

“Com a víctima de bales de goma, trobo increïblement perillós que s’utilitzin. Us parlo avui com a testimoni, havent quedat discapacitat d’un ull”, explica Brice O., i afegeix símptomes d’asfíxia, “em costava respirar, així que vaig obrir la boca, però llavors vaig empassar aigua de mar”.

L’Estat espanyol ha reconegut que hi va haver almenys 14 morts i les autòpsies dels 5 cossos trobats a Espanya van confirmar la mort per ofegament. Tot i les proves forenses que confirmaven lesions per bales de goma, les autoritats mai van intentar contactar amb els supervivents, que es trobaven només a uns quilòmetres de distància, excloent-los sistemàticament del procediment judicial. “La investigació del Tarajal va ser una farsa. No hi va haver cap avaluació legal de la força utilitzada per la Guàrdia Civil. Després d’11 anys, és una vergonya, i Espanya ha d’investigar adequadament aquesta operació fronterera mortal”, afirma Hanaa Hakiki, directora del programa Border Justice a ECCHR.

Després d’11 anys d’impunitat i davant l’arxivament definitiu, el cas es troba actualment pendent de la resolució del recurs d’empara interposat per CEAR, APDHE i Coordinadora de Barrios davant el Tribunal Constitucional. En l’actualitat, encara algunes de les víctimes i els seus familiars esperen una resolució. “És una oportunitat per establir doctrina constitucional que protegeixi el dret a la vida de les persones migrants a les fronteres, per evitar que aquests lamentables fets es repeteixin i perquè les famílies puguin accedir finalment a la veritat, la justícia i la reparació”, assenyala Elena Muñoz de CEAR.

“Des de fa dècades, la frontera hispano-marroquina s’ha convertit en un escenari de violació de drets humans i d’impunitat, impactant de manera especialment violenta i greu contra les persones negres. Tant en el cas del Tarajal el 2014 com en els fets ocorreguts el 24 de juny de 2022 a Melilla són exemples de com l’ús indiscriminat de material antiavalots, les devolucions il·legals combinades amb l’excepcionalitat i la manca d’investigació efectiva són elements que condueixen a situacions de risc per a la vida i, per tant, condueixen a la mort a persones negres que intenten travessar aquesta frontera”, afirma Maite Daniela Lo Coco d’Irídia. Ni els motius pels quals es presenta aquesta queixa ni la manca d’investigació que l’envolta constitueixen un cas aïllat en els contextos de frontera, tant dins de la UE com a l’Estat espanyol.

Les bales de goma són una munició incontrolable, potencialment letal i torturant, que fa impossible preveure’n la trajectòria i, per tant, garantir que no impacti en zones sensibles del cos. Nacions Unides és clara en assenyalar que els projectils d’energia cinètica no poden disparar-se per sobre de la cintura, ni utilitzar-se per a la dispersió, molt menys contra persones que estan nedant i que no suposen un risc per a la vida dels agents ni per a tercers. Pel seu caràcter indiscriminat i la seva manca de traçabilitat, l’ús de bales de goma posa en risc l’exercici de drets fonamentals i la integritat física de les persones.

Des de fa anys, col·lectius d’afectats com la plataforma Stop Bales de Goma exigeixen la seva prohibició també en els cossos de la Policia Nacional i Guàrdia Civil, tal com ja s’ha fet a Catalunya, el País Basc i Navarra. “El dret internacional en prohibeix l’ús indiscriminat i mai per sobre de la cintura. És un armament potencialment letal. És impossible la seva traçabilitat, per això impedeix la rendició de comptes posterior”, ha recordat Carles Guillot, de Stop Bales de Goma.

Aquesta queixa s’emmarca en el treball de monitoratge permanent dels drets humans a la frontera realitzat conjuntament per Irídia i NOVACT.