• Representants de dotze entitats s’uneixen a la plataforma No Somos Delito per reclamar canvis més profunds davant del Congrés dels Diputats en la setmana clau en les negociacions per la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana
  

• Les entitats participants són les següents: Amnistía Internacional, Asociación Libre de Abogadas y Abogados, Coordinadora de Vivienda en Madrid, Defender a Quien Defiende, Federación de Sindicatos de Periodistas, Greenpeace, Irídia, No Somos Delito, Plataforma por la Libertad de Información, No Más Precariedad, CGT, Sindicato de Inquilinas i Plataforma de Afectados por la Hipoteca

Amb una mordassa davant del Congrés dels Diputats (Madrid), representats de dotze entitats i col·lectius, junt a la plataforma No Somos Delito han expresat així, a les escales d’entrada del Parlament, la necessitat de’ “aprofitar la última oportunitat” que suposen les negociacions sobre la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana per “treure’ns d’una vegada per totes les mordasses” que es mantenen encara al projecte de reforma presentat.

“Amordazada, así está la sociedad civil en nuestro país desde que se aprobó la Ley de Seguridad Ciudadana en 2015 y lo seguirá estando si no se acuerdan a partir de hoy cambios significativos en las negociaciones entre los partidos que tendrán lugar esta semana. Por eso pedimos a los grupos parlamentarios que cumplan con sus compromisos y podamos volver a disfrutar del derecho a la protesta y la libertad de expresión de forma plena”, ha afirmat Sol Román, portaveu de No Somos Delito.

Des d’aquestes entitats reclamen als partits, en particular als que formen part del Govern i als seus suports parlamentaris, que escoltin a les milers de persones i més de 130 organitzacions i col·lectius que el passat 13 de febrer van sortir al carrer en 25 ciutats sota el lema “Ni Ley Mordaza ni mordaza maquillada”. Les entitats han volgut recordar particularment el compromís de l’actual president del Govern, Pedro Sánchez, que després de la seva investidura va anunciar que el seu Executiu anava a “avançar en drets derogant la Llei Mordassa, perquè cal societat realment lliure persegueix la llibertat d’expressió”.

“Ayer se cumplieron dos años de la declaración del Estado de Alarma durante el cual documentamos numerosas sanciones arbitrarias que fueron posibles gracias a esta norma. En los próximos días los partidos tienen una nueva oportunidad de recuperar el retroceso de derechos que se produjo hace siete años y que nuestra ley sea realmente una garantía de derechos y libertades, acorde con los estándares que marcan organismos como las Naciones Unidas o el Consejo de Europa”, ha reivindicat Esteban Beltrán, director d’Amnistía Internacional.

“La protesta pacífica es un síntoma de salud democrática que la Ley Mordaza lleva ya demasiados años acorralando. Es en estos tiempos complejos cuando más necesitamos las voces de los y las activistas que salen a las calles a señalar a las empresas contaminantes o a exigir al Gobierno mayor ambición climática. Necesitamos una Ley de Seguridad Ciudadana que garantice verdaderamente el derecho a la protesta, dejando atrás la criminalización de los movimientos sociales que la Ley Mordaza nos legó”, ha senyalat Eva Saldaña, directora executiva de Greenpeace Espanya.

A l’acte de protesta hi van ser presents, a més, respresentats de les següents entitats i col·lectius: Asociación Libre de Abogadas y Abogados, Coordinadora de Vivienda en Madrid, Defender a Quien Defiende, Federación de Sindicatos de Periodistas, Irídia, Plataforma por la Libertad de Información, No Más Precariedad, CGT, Sindicato de Inquilinas y la Plataforma de Afectados por la Hipoteca.

Punts clau per treure la mordassa:

Des deles organitzacions assenyalen que, tot i alguns avenços, en l’actual esborrany de la Llei de Seguretat Ciutadana proposat pels partits del govern, es mantenen vuit elements preocupants:

– “Resistència, desobediència o negativa a identificar-se» (36.6) y «faltas de respecte a la autoritat» (37.4). Aquests dos articles han suposat més del 70% de les sancions en matèria de seguretat ciutadana entre 2015 i 2019. Cap d’ells es modifica en l’actual proposta.

– No s’eliminen les infraccions per publicar imatges de les forces de seguretat, fet que vulnera greument la llibertat d’informació.

– No s’estableix un mecanisme independent de supervisió de l’actuació policial que, entre altres coses, serveixi per evitar l’arbitrarietat en les seves actuacions, així com prevenir possibles denuncies falses.

– L’acord aparca la prohibició de les expulsions sumàries i col·lectives, conegudes com “devolucions en calent” i contràries al dret internacional, i es limita a derivar la qüestió a la reforma de la Llei d’Estrangeria.

– No hi ha una prohibició expresa de les redades i identificacions racistes, per tant queda oberta la possibilitat que es segueixin produïnt, fet que contradiu les recomanacions de diversos organismes internacionals.

– No s’elimina l’article 36.11, l’aplicació del qual suposa que les dones que exerceixen la prostitució i les víctimes de trata es vegin obligades a exercir en llocs aïllats, exposades a majors perills.

– Tot i que s’indica que s’han d’ “utilitzar sempre mitjans menys lesius”, ni hi ha una prohibició expresa a l’ús de bales de goma per part de les forces de seguretat.

– Es reconeix el dret a manifestació espontània, sense comunicació prècia, però es manté una sanció als organitzadors en cas d'”alteració de l’ordre públic”.

Per a les entitats esmentades, si no es canvia substancialment el projecte de reforma en aquests punts clau es mantindran les amenaces al dret de protesta dels moviments socials, els mitjans de comunicació seguiran veient afectada la seva llibertat d’informació, i es perpetuarà la discriminació i la indefensió de col·lectius com migrants, persones refugiades, persones que exerceixen la prostitució, víctimes de trata o persones sense llar.