[INFORME] Pràctiques feministes per fer front a la repressió [INFORME] Pràctiques feministes per fer front a la repressió

[INFORME] Pràctiques feministes per fer front a la repressió

Descàrrega aquí l’informe “Pràctiques feministes per fer front a la repressió“.

El present informe Pràctiques feministes per fer front a la repressió s’emmarca en el programa “Dones defensores segures. Construint democràcia i promovent drets humans a Mesoamèrica”, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) de la Generalitat de Catalunya a la convocatòria 2017 i coordinat per Calala, Fondo de Mujeres. Aquest informe ha estat elaborat per membres de l’àrea del dret a la protesta, de l’àrea de gènere i de l’àrea psicosocial de l’Associació Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans.

El document té com a finalitat estudiar i aprofundir en com l’aplicació d’una perspectiva feminista pot garantir la defensa dels drets humans i la protecció d’aquelles persones que, amb la seva acció social, els reivindiquen i els defensen. Prenent com a exemple les experiències i eines que han sorgit i s’han implementat a Mesoamèrica1 en contextos de repressió, l’informe identifica els impactes, les mesures de protecció i les mesures d’afrontament aplicables a entitats, moviments socials i col·lectius dedicats a la defensa dels drets socials, civils i polítics a Catalunya.

És a dir, a partir d’una aplicació de les perspectives feminista i psicosocial que ha tingut en compte els models aplicats per les defensores de drets humans a Mesoamèrica en contextos de repressió i persecució política, aquest informe detalla una sèrie d’eines de protecció i d’actuació aplicables en situacions de repressió que creiem que poden ser d’utilitat en el nostre context sociopolític. De manera més específica, l’informe va assenyalant diferents pràctiques que han de permetre la protecció i l’empoderament de les dones activistes i d’altres col·lectius (també activistes) que estan discriminats en les nostres societats, com serien, per exemple, els col·lectius racialitzats o el col·lectiu LGTBI. Les pràctiques que proposem en aquest informe es basen en tota aquella informació recollida a través d’entrevistes i de grups de discussió en què hi han participat persones provinents d’una varietat de moviments socials i col·lectius que, a dia d’avui, tenen força a Catalunya. L’informe és fruit, doncs, de totes aquelles reflexions que han sorgit gràcies a haver escoltat les veus d’aquestes persones.

El document que presentem s’estructura en quatre parts. La primera té caràcter introductori i explica els principis bàsics de la perspectiva feminista i de la perspectiva psicosocial. Aquest apartat detalla els elements clau a tenir en compte, d’aquestes dues perspectives, per fer front a la repressió política en el nostre context. La segona part de l’informe descriu, d’una banda, els principals objectius i impactes de la repressió, centrant-se en les especificitats d’aquests impactes en els casos en què la repressió va dirigida contra les dones. A més, analitza els danys psicosocials que suposa la repressió. La tercera part presenta la diversitat d’eines i recursos psicosocials, jurídics, d’incidència política, comunicatius i de protecció útils i necessaris a l’hora d’afrontar la repressió. Finalment, la quarta secció de l’informe detalla i analitza els recursos, col·lectius i organitzacions existents a Catalunya que poden ser clau en l’afrontament de la repressió.

Esperem que aquest informe sigui útil per a totes aquelles persones i col·lectius que fan front a la repressió avui en dia. Agraïm la col·laboració de totes les persones que ens han fet importants aportacions, ja sigui a les entrevistes o als grups de discussió. Així mateix, volem remarcar la necessitat de seguir compartint amb altres col·lectius experiències antirepressives per tal d’ampliar els coneixements sobre com fer front a la repressió, no només des d’una perspectiva feminista, sinó també des d’una perspectiva interseccional. En aquest sentit, no volem oblidar que el sistema patriarcal que perpetua la desigualtat entre homes i dones també interactua amb altres sistemes que legitimen sistemes de dominació per motius de classe, d’edat, d’orientació o identitat sexual, d’origen o d’estat de salut. I, reconeixem, així, la necessitat de seguir treballant en aquesta línia.