26 organitzacions sol·licitem al Congrés dels Diputats que facin marxa enrere i no s'aprovi que els funcionaris de presons siguin considerats agents de l'autoritat -Irídia 26 organitzacions sol·licitem al Congrés dels Diputats que facin marxa enrere i no s'aprovi que els funcionaris de presons siguin considerats agents de l'autoritat

26 organitzacions sol·licitem al Congrés dels Diputats que facin marxa enrere i no s’aprovi que els funcionaris de presons siguin considerats agents de l’autoritat

L’esmena proposada per Unidas Podemos i PSOE obre les portes a la policialització dels funcionaris de presons, així com a un augment de l’arbitrariertat a les decisions que afecten a les persones preses.

Madrid, 30 de novembre de 2021. En un comunicat publicat aquest matí un total de 26 organitzacions hem manifestat el nostre «absolut rebuig» a l’esmena formulada pel PSOE i Unidas Podemos a la Llei Mordassa, que reconeix als funcionaris de presons com a agents de l’autoritat. Per aquest motiu, aquests col·lectius hem registrat una petició dirigida a les portaveus dels grups parlamentaris que componen la Comissió d’Interior del Congrés, amb la finalitat de «frenar una modificació legislativa que implicaria una nova regressió democràtica».

Segons fonts de les organitzacions socials, aquesta proposta «implica trencar amb el consens establert a la Ley General Penintenciaria aprovada l’any 1979». Aquesta norma, tal i com aclareixen els col·lectius, «va suposar un salt democràtic, ja que va crear un cos civil per la gestió dels centres penitenciaris, en contra del que succeïa durant el règim franquista». En aquest sentit, l’esmena «obre les portes a la policialització dels funcionaris de presons», ja que, de conformitat amb els principis constitucionals, «els criteris que han de guiar la seva actuació són d’índole tractamental i no de règim ni d’ordre públic».

En la nostra opinió, aquesta reforma constitueix «l’abandonament del paradigma rehabilitador que teòricament ha de guiar el funcionament del sistema penitenciari». En el seu lloc, aquesta esmena implanta un model en què «les persones privades de llibertat podrien ser sancionades per fets lleus tant per la via administrativa-penitenciaria, com també per la via penal, generant un augment dels casos en què s’acusi i condemni per atemptat, resistència o desobediència a agents de l’autoritat». A més, aquesta reforma també suposaria «un increment de les dificultats per denunciar situacions de maltractes en context de privació de llibertat». D’aquesta manera, la presumpció de veracitat dels funcionaris de presons, que pretén introduir la reforma, «actuarà com a element dissuasori a l’hora de presentar denúncies i iniciar procediments davant d’una eventual contradenúncia per part dels funcionaris». Així mateix, augmenta el marge d’arbitrarietat als expedients sancionadors, inclosos aquells que afecten greument els drets fonamentals, com els aïllaments en cel·la.

Les organitzacions socials hem posat de manifest el nostre desconcert respecte a aquesta esmena, donat que aquesta proposta es presenta poc temps després d’haver publicat el Comitè per a la Prevenció de la Tortura (CPT) del Consell d’Europa el seu informe després de la seva darrera visita a l’Estat espanyol. Respecte a la situació dels centres penitenciaris, el CPT ha afirmat que «segueix existint un patró de maltractaments físics infligits pels funcionaris de presons com a reacció desproporcionada i punitiva al comportament recalcitrant dels presos». Segons la delegació del CPT, les denúncies efectuades per les persones privades de llibertat no poden ser tractades com a resultat de les accions d’un o dos funcionaris, «sinó que representen una cultura més profunda d’abús de poder i impunitat entre certs funcionaris de presons que treballen en aquests centres». Per tot això, les organitzacions socials han sol·licitat aquest matí als grups parlamentaris que facin marxa enrere en aquesta reforma que suposaria un «un pas enrere en la garantia dels drets de les persones privades de llibertat i un pas endavant en la consolidació de la cultura de l’abús de poder i la impunitat denunciada pel Consell d’Europa».

Organitzacions signants:

1. Asamblea de la Marcha contra la Macrocárcel de Zuera
2. Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA)
3. Asociación Libre de Abogadas y Abogados de Madrid – ALA
4. Asociación Libre de Abogados y Abogadas de Zaragoza – ALAZ
5. Asociación de Derecho Penitenciario Rebeca Santamalia (ASDEPRES)
6. Asociación Salhaketa – Araba
7. Asociación Salhaketa – Nafarroa
8. Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans
9. C. A. M. P. A. (Colectivo de Apoyo a Mujeres Presas en Aragón)
10. Ceivar, Organismo Popular Anti-repressivo
11. Colexio da Avogacia de Ourense
12. Comisión Legal Sol
13. CNT-AIT Tarragona
14. Observatorio del sistema penal y los derechos humanos de la Universidad de Barcelona
15. EsCulCa
16. Famílies de Presos a Catalunya
17. Federación Andaluza Enlace
18. Federación Provincial de Drogodependencias Liberación
19. GrupoDerechosCiviles15mZaragoza
20. IACTA Cooperativa d’Advocades
21. Institut de Drets Humans de Catalunya
22. Irídia – Centre per a la defensa dels drets humans
23. La Corda – Grup anticarcerari de Reus
24. OTEANDO. Observatorio para la defensa de los derechos y libertades
25. SODePAz Balamil
26. Zambra Málaga