Irídia, Novact, Algorace i l’Oficina Europea d’Amnistia Internacional han celebrat avui una roda de premsa per analitzar els impactes del Pacte Europeu de Migració i Asil (PEMA), l’entrada en aplicació del qual és imminent, així com del nou reglament europeu de retorn, actualment en tramitació.

Les entitats convocants han alertat d’un conjunt de riscos greus per als drets humans derivats de la nova normativa europea, entre els quals destaquen l’augment dels internaments i les deportacions, la generalització del perfilament racial, l’ús d’intel·ligència artificial en el control migratori i les restriccions en l’accés al dret d’asil. També han denunciat la manca de transparència de les institucions espanyoles en els plans d’implementació de la normativa.

Maite Daniela Lo Coco, referent de polítiques migratòries i frontera d’Irídia, ha alertat que l’entrada en vigor del Pacte Europeu de Migració i Asil i del nou reglament europeu de retorn suposarà un retrocés en drets humans i un augment de les detencions, deportacions i mecanismes de vigilància sobre les persones migrants.

També ha denunciat la manca de transparència en la implementació del Pacte i ha advertit dels impactes que tindrà sobre les persones migrants i racialitzades, especialment per l’augment del perfilament racial i la recopilació sistemàtica de dades biomètriques i imatges facials a frontera.

Clara Calderó, de Novact, ha criticat que el Pacte Europeu de Migració i Asil no abordi la creació de vies legals i segures d’entrada i que, en canvi, se centri gairebé exclusivament en les arribades per vies irregulars, reforçant una visió securitària i criminalitzadora de la migració.

També ha denunciat la manca de transparència del Govern espanyol en els plans d’implementació del Pacte i ha reclamat mecanismes independents de monitoratge dels drets humans a frontera, amb participació efectiva de la societat civil.

Olivia Sundberg, d’Amnistia Internacional, ha denunciat que, més enllà del Pacte Europeu de Migració i Asil, diversos Estats membres han impulsat noves demandes per endurir encara més les polítiques migratòries, incloent-hi l’externalització del control migratori, la creació de centres de retorn fora de la UE i l’augment de mesures per prevenir les arribades.

Ha assenyalat que, ja l’endemà de l’acord del Pacte el maig de 2024, 15 Estats membres van demanar a la Comissió Europea “solucions innovadores” per reforçar aquestes línies, evidenciant un gir polític cap a la contenció i l’externalització.

També ha advertit que el reglament de retorn en tramitació, sobre el qual es preveu un acord aquest dilluns 1 de juny, amplia l’ús de la detenció migratòria i introdueix mesures coercitives i punitives per intensificar les deportacions.

Ha criticat que la proposta s’ha tramitat de manera accelerada, sense avaluació d’impacte i en un context d’opacitat, i ha recordat que ha rebut l’oposició de més de 250 organitzacions de la societat civil i d’experts de Nacions Unides.

Entre les mesures assenyalades com a més preocupants hi ha l’ampliació de la detenció migratòria fins a dos anys, la possible detenció de menors, requisits de “cooperació” que poden comportar sancions i l’ús de conceptes amplis com “seguretat” o “ordre públic”.

També ha alertat de la creació de centres de retorn en tercers països, amb riscos de detenció arbitrària i vulneracions de drets humans, i ha advertit d’una tendència creixent cap a polítiques migratòries més restrictives i punitives.

Youssef M. Ouled, d’Algorace, ha denunciat que la perfilació racial continua sent una pràctica estructural en el sistema policial, que converteix en sospitoses les persones pel seu origen o color de pell i que està provocant identificacions, detencions i intents d’expulsió fins i tot en el marc de processos de regularització.

Ha advertit que aquesta realitat, àmpliament documentada per organitzacions i organismes internacionals, té un impacte directe en els drets, la salut i fins i tot la vida de les persones racialitzades, i que sovint és negada o minimitzada per les institucions.

També ha assenyalat que la vigilància policial genera grans volums de dades que s’estan utilitzant per entrenar sistemes d’intel·ligència artificial i algoritmes de predicció del crim, reforçant la hipervigilància de determinats barris i consolidant dinàmiques de criminalització racial.

En aquest sentit, ha alertat que el desenvolupament tecnològic en l’àmbit migratori s’està orientant cap a la militarització de fronteres i l’externalització del control migratori, en lloc de garantir vies legals i segures.

En definitiva, les entitats han reclamat la fi del perfilament racial, la garantia dels drets humans en totes les polítiques migratòries i la creació de mecanismes independents de control i transparència en la implementació del Pacte Europeu de Migració i Asil.

Roda de premsa disponible al canal de YouTube d’Irídia: aquí.