Pots llegir aquí la sentència

La condemna, basada en un enregistrament d’àudio sobre els fets que va realitzar el detingut amb el seu mòbil, imposa a l’agent de la Guàrdia Urbana 6 mesos de presó i 2 anys d’inhabilitació, a més del pagament de 3.000 euros d’indemnització.

Des d´Irídia considerem que aquesta sentència, que es remunta a uns fets de juny de 2016, tot i que arriba tard, suposa un pas endavant en la lluita contra la impunitat policial en casos de violència institucional.

La sentència s’imposa per un delicte d’integritat moral menys greu, que té penes que oscil·len entre els 6 mesos i els 2 anys de presó. No obstant, la Sala de l’Audiència Provincial l’absol del delicte de lesions que sol·licitava tant la nostra entitat com l’acusació particular, així com la Fiscalia. Entenem que la sentència, malgrat ser una notícia positiva i necessària, és limitada. La nostra entitat també sol·licitava una pena per un delicte de lesions, ja que les mèdiques forenses van constatar que la persona havia patit estrès posttraumàtic, i per un delicte d’integritat moral greu, que oscil·la entre els 2 i els 4 anys de presó.

Els fets van tenir lloc poc abans de les 6 del matí sota una lògica de càstig, després que l’agent condemnat -qui es trobava fora de servei i conduïa el seu cotxe particular-, i el nostre representat, que es desplaçava en bicicleta, tinguessin una discussió i una topada fora de la comissaria.

Volem remarcar que aquesta sentència ha estat possible, principalment, gràcies al fet que el propi detingut, quan es trobava a la sala d’espera i intuint una situació de perill, va posar el seu dispositiu mòbil a gravar en àudio. Així mateix, volem destacar que la validació d’aquest enregistrament per part de la Unitat de Deontologia i Assumptes Interns de la Guàrdia Urbana ha estat molt important, així com les declaracions d’altres agents que han contradit la versió de l’agent investigat respecte a elements importants.

No obstant això, el fet que cap dels agents declarants i presents en l’escena hagués denunciat els fets ni explicat la veritat demostra que encara queda camí per recórrer a l’hora de modificar una cultura policial del silenci corporatiu per una posició corporativa de denúncia d’aquells i aquelles agents que realitzin males pràctiques o, fins i tot, actes delictius. És per això que insistim, una vegada més, en la necessitat de dur a terme una revisió profunda dels mecanismes tant interns com externs de control, avaluació, investigació i sanció dels cossos de policia.

Així mateix, considerem intolerable que no apareguessin les imatges d’enregistrament de la comissaria en el procediment. És necessari que les imatges gravades en les comissaries o en vehicles de trasllat de persones detingudes no s’esborrin durant 6 mesos, com s’ha implementat recentment pel Departament de Justícia a les presons catalanes.

Cal destacar, també, que el 43% dels casos de litigi sobre violència institucional que representa Irídia han estat comesos contra persones migrants i/o racialitzades, la qual cosa demostra que hi ha un problema de racisme als cossos policials, tal com denuncien entitats i col·lectius antiracistes.

La sentència suposa un exercici de reparació per a la persona afectada, però sobretot és una gran notícia per evitar que es repeteixin situacions així en el futur. Queda molt camí per recórrer però volem posar de manifest que la lluita contra la impunitat de la violència institucional està avançant.