SENTÈNCIA

La sentència qualifica la conducta de l’agent com “una actuació injustificada, contrària a dret” i remarca la intencionalitat en assenyalar que “Només es va separar de la línia l’agent acusat i únicament ell va utilitzar la defensa contra una persona concreta: la que va resultar lesionada“. 

En la sentència cal destacar que l’Audiència exposa que “En el lloc i moment concret en què l’acusat va utilitzar la seva defensa colpejant la mà del perjudicat la seva acció va ser gratuïta i per tant innecessària, atès que quan es va produir ni el perjudicat ni les poques persones que es trobaven a la cantonada de la dreta de la plaça de la Revolució amb Mare de Déu dels Desamparats estaven desenvolupant cap acció hostil, ni d’enfrontament, ni de llançament d’objectes contra la línia policial aturada al final del carrer Mare de Déu de Montserrat“. També indica que “La línia policial s’havia detingut, per ordre del comandament, al carrer Mare de Déu dels Desamparats en arribar a la plaça Revolució fins a rebre reforços, però l’acusat la va sobrepassar, es va endinsar en la plaça, per la seva dreta, on estaven situats un grup de persones i es va dirigir directament i en concret a Jesús Rodríguez, sense que ell ni els qui l’envoltaven estiguessin realitzant cap acte hostil. Cap altre agent va desplegar la força en aquest moment“.

Des d’Irídia en aquest procediment hem exercit tant l’acusació particular, a través de l’advocada Anaïs Franquesa, com l’acusació popular, a través de les advocades Laura Medina i Sonia Olivella. En aquest sentit, cal remarcar que com a acusació popular sol·licitàvem una condemna per un delicte contra els drets cívics per l’atac a la llibertat d’informació que va suposar l’agressió a un periodista, a més de pel delicte de lesions. Tot i que l’Audiència Provincial considera que “no s’ha acreditat el dol directe de l’acusat de voler impedir amb la seva acció l’exercici professional de fotoperiodista”, sí que reconeix que “són molts els periodistes que es trobaven en aquell moment en el mateix lloc que el perjudicat i només a ell es va dirigir per raons que no han quedat acreditades“. Volem destacar que el periodista de la Directa està especialitzat en la denúncia dels abusos policials i ha tingut una gran visibilitat per això.

Des d´Irídia també volem destacar que estem davant d’una sentència molt important, que posa fre a la impunitat amb la qual a vegades s’ha agredit a periodistes en l’exercici de la seva activitat professional, fonamental per a garantir la llibertat d’informació. No obstant això, aquesta sentència novament ha estat possible gràcies a la societat civil, que no sols ha impulsat la investigació sinó que ha aportat tots els mitjans de prova que han dut a aquesta important sentència condemnatòria. El treball conjunt entre La Directa i Irídia en la recerca dels fets, així com l’aportació de vídeos i fotografies per part d’altres periodistes testimonis dels fets han estat elements clau no només per a generar la convicció del Tribunal, sinó també per arribar a judici.

És una evidència que els actuals mecanismes de control, avaluació, recerca i sanció del cos de Mossos estan obsolets, així com que és necessari realitzar una profunda reforma d’aquests, les bases de la qual es fixaran en la Comissió d’Estudi sobre models d’Ordre Públic i mecanismes de control que s’aprovarà pròximament en el Parlament de Catalunya. Així mateix, és necessari que en la mateixa comissió s’abordi la necessitat de generar un mecanisme independent de control dels cossos policials que complementi els mecanismes interns.