La Sira Esclasans feia la seva feina quan va rebre un impacte de foam a la cama. El Jutjat d’Instrucció va arxivar el seu cas, i l’Audiència Provincial de Barcelona va confirmar-ne l’arxiu. Ara el Tribunal Constitucional dóna la raó a Irídia: es vulnera el seu dret a la tutela judicial efectiva en no investigar-se suficientment la seva denuncia.

• CONSULTA LA SENTÈNCIA

El Tribunal Constitucional ha reconegut que s’han vulnerat els drets fonamentals de la fotoperiodista, en no investigar-se una denuncia per una actuació que podria ser constitutiva de tortura o tractes inhumans o degradants; a més de veure’s afectat el dret a la llibertat d’informació, ja que l’afectada anava acreditada en aquell moment i – tal com apunta la sentencia – és una professional del periodisme, fet que no es pot ignorar. És el primer cop que el TC aborda una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva vinculant-lo amb el dret a la llibertat d’informació i a la necessitat d’investigar suficientment un cas d’agressió policial.

Cal ressaltar que la sentencia indica explícitament el fet que el fet que existeixi un informe policial que afirmi una versió dels fets no és suficient per no investigar més enllà. En aquest cas, un informe de Mossos d’Esquadra afirmava que els agents no havien fet servir projectils de foam a la zona on es va produir l’impacte. Davant d’això, el TC afirma literalment: “lo cierto es que la asunción apodíctica de las aseveraciones contenidas en aquel, sin practicar ninguna diligencia adicional y sin siquiera oír a los propios agentes intervinientes supone no solo una implícita desjudicialización de la investigación penal sino también, claro está, la privación a la demandante de la posibilidad de someter a contradicción las conclusiones alcanzadas por aquel”.

Per tot això, el TC ha anunciat que el cas haurà de tornar al Jutjat d’Instrucció per tal que el tribunal “procedeixi en termes respectuosos amb el dret fonamental vulnerat”. Això vol dir que tornarà a la fase d’investigació dels fets.

La sentencia incideix també en què el deure d’investigar en aquest cas era especialment important, ja que l’agressió provenia d’agents de Mossos, el que el TC considera “una situació de superioritat institucional”. A més, insisteix de nou en la problemàtica d’assumir com a argument per a arxivar el cas un informe elaborat pel propi cos policial al que pertanyien els denunciants, creant-se així un conflicte d’interessos.

En aquesta línia, recordem que l’Estat espanyol acumula tretze condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans i quinze més del propi TC (amb aquesta, en són setze) per no investigar denúncies de tortures o tractes i penes cruels, inhumans i degradants. Celebrem que aquest cas hagi de ser investigat.

D’altra banda, aquesta causa prova un cop més la dificultat de garantir la rendició de comptes en els casos d’ús de projectils de foam. És molt difícil identificar l’escopeter que efectua el tret, així com depurar responsabilitats pels fets. per acabar, cal incidir també en què, durant les protestes d’octubre de 2019 a Catalunya, així com en altres escenaris que han tingut lloc a l’espai públic els darrers anys, ha augmentat la xifra de periodistes que han patit violència per part de la policia, tal com recull l’últim informe de l’anuari Mèdia.cat. A més, Irídia actua com a acusació en un total de 7 casos de lesions amb projectils de foam: en cap d’ells s’ha pogut individualitzar l’escopeter.