El Departament de Justícia ha impedit que Irídia realitzi una investigació sobre els drets de les dones privades de llibertat a Wad Ras -Irídia El Departament de Justícia ha impedit que Irídia realitzi una investigació sobre els drets de les dones privades de llibertat a Wad Ras

El Departament de Justícia ha impedit que Irídia realitzi una investigació sobre els drets de les dones privades de llibertat a Wad Ras

L’anterior equip de govern del Departament, liderat per Lourdes Ciuró, ens va denegar l’accés a la presó. Tot i que s’ha acabat el termini per realitzar el projecte concedit per l’Ajuntament de Barcelona, confiem en què el recurs interposat sigui acceptat i que es pugui desenvolupar durant el 2023.

LLEGEIX L’INFORME SENCER (CAT)

Avui fem públic aquest informe sobre participació política i mecanismes de garantia de drets de les dones privades de llibertat. L’informe forma part del projecte “Promoció de polítiques públiques interseccionals per a la protecció dels drets de les dones privades de llibertat a la ciutat de Barcelona”, finançat amb una subvenció de la Regidoria de Feminismes de l’Ajuntament de Barcelona. El projecte va néixer amb l’objectiu de fomentar la participació política de les dones preses, canalitzant les seves vivències i necessitats per fer sentir la seva veu i promoure polítiques públiques garantistes dels seus drets.

El programa preveia la implementació d’una metodologia d’investigació-acció participativa amb l’objectiu de dur a terme una diagnosi de la situació de les dones a Wad Ras, identificant les seves carències i problemàtiques i analitzant els mecanismes de participació de les internes en la configuració de polítiques públiques. La investigació contemplava la intervenció directa de les dones preses, en tant que són les qui millor coneixen la seva realitat i les contingències que afronten, a través d’entrevistes individuals i grups focals. Un dels propòsits era posar en valor els seus coneixements i experiències, evitant el reconeixement només del saber acadèmic. Així doncs, era imprescindible l’entrada a la presó per poder explicar el projecte a les internes, sol·licitar la seva cooperació i fer un treball qualitatiu amb el testimoniatge de les seves vivències.

Per això vam sol·licitar formalment a la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (en endavant, SMPRAV) del Departament de Justícia l’accés al centre penitenciari de Wad Ras, atès que la Generalitat és l’administració amb competències penitenciàries a Catalunya. La SMPRAV va acordar, en data de 17 d’agost de 2022, no concedir l’autorització d’entrada sol·licitada. Va al·legar que la investigació proposada per Irídia podria aportar evidències sobre la situació de les dones a presó d’una manera limitada, per bé que la recerca estava circumscrita al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona. Així mateix, argumentava que des de la SMPRAV s’havia encarregat un estudi a la Universitat Autònoma de Barcelona amb un objectiu idèntic.

Des d’Irídia vam manifestar desacord amb aquesta decisió negativa, en considerar que en una societat oberta i democràtica és imprescindible que les organitzacions de drets humans puguin entrar als espais de privació de llibertat per fer-ne un monitoratge i que, en tot cas, les aportacions i la perspectiva d’una organització de la societat civil difícilment poden ser les mateixes que d’una recerca encarregada per la pròpia administració. Tot i això, el Departament de Justícia no va reconsiderar la seva decisió. En l’actualitat, restem pendent de resposta a la petició de reconsideració, atenent als canvis que s’han produït darrerament al Departament de Justícia i a la SMPRAV. Per tant, el present informe és fruit d’un procés d’investigació que s’ha dut a terme amb grans limitacions i impediments. Davant d’aquests obstacles, s’ha modificat l’enfocament de la investigació i s’ha adaptat la metodologia: s’han realitzat entrevistes individuals amb dones preses en tercer grau, advocats i membres d’entitats.

La investigació conclou que el Departament de Justícia hauria de garantir a la normativa penitenciària l’accés de les organitzacions de drets humans als centres, així com el seu contacte amb les persones privades de llibertat; com ocorre en molts altres països. Mireia Salazar, coordinadora de la línia de privació de llibertat, indica: “Ara mateix tenim més facilitats per fer la nostra feina de monitoreig com a organització de defensa de drets humans al CIE de Barcelona que a les presons de Catalunya. Es una anomalia que ha de poder corregir-se aviat, perquè suposa una vulneració dels drets de les persones preses”. Es conclou també què és necessari actualitzar la normativa relativa a les comunicacions externes de les dones privades de llibertat per garantir el contacte amb els seus familiars i amb la societat civil, així com amb organitzacions i mecanismes de protecció de drets humans.

L’informe fa èmfasi en que el funcionament de les instàncies a presó genera molts problemes a les persones privades de llibertat. Les internes han d’utilitzar-les per vehicular tot tipus de demandes, com una sort de mecanisme universal per canalitzar-ho tot: per sol·licitar permisos, visites amb el Servei d’Orientació Jurídica i vis-a-vis, però també per queixar-se sobre el funcionament del centre, pel tracte rebut o per les condicions de compliment de la pena. Es detecten com a principals problemes que els funcionaris de règim intern fiscalitzen el seu contingut abans que arribin al seu destinatari final, que les internes desconeixen el termini per obtenir resposta i que en moltes ocasions acaben per no obtenir-ne.

Així mateix, l’informe defensa la constitució de grups de participació dins les presons on les dones hi tinguin veu, i que se les escolti en espais de presa de decisions. Ara mateix la dinàmica i el funcionament de la presó posen moltes traves a la llibertat d’expressió de les persones preses, a la possibilitat de fer una crítica necessària a la institució i a comunicar queixes, necessitats i disconformitats. A més, les persones privades de llibertat tenen molt limitades les seves comunicacions amb l’exterior, fet que incrementa les dificultats per donar veu a les seves necessitats, demandes i reivindicacions de drets de cara a articular polítiques públiques.