El TSJC estima un recurs presentat per Irídia que anul·la la sentència que absolia un mosso acusat de colpejar al cap a un manifestant
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha conclòs que en aquest cas la sentència absolutòria de l’Audiència Provincial ha vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva de l’afectat, el Francesc, i conclou que ha de ser anul·lada i que per tant cal repetir el judici.
Aquesta setmana hem sabut que el TSJC ha anul·lat la sentència que absolia l’agent de l’ARRO acusat de propinar un cop de porra al cap a un home. Es tracta del cas del Francesc, una persona de gairebé 60 anys que va ser agredit durant una concentració contra la presència del Rei d’Espanya a Barcelona l’any 2018. El resultat va ser una ferida al cap que va suposar-li punts de sutura. Tot i la dificultat per obtenir una anul·lació de sentència – els supòsits són molt restrictius -, el TSJC ha donat la raó a Irídia i ha admès que el dictat emès per l’Audiència Provincial conté deficiències i omissions valoratives que invaliden la seva conclusió i vulneren el dret a la tutela judicial efectiva del Francesc.
El judici contra l’agent acusat, un efectiu de l’ARRO de Mossos d’Esquadra, es va celebrar durant el passat mes de febrer, a la secció 5a de l’Audiència Provincial. Durant el mateix, van declarar el propi afectat i uns altres 2 testimonis dels fets, que van veure l’actuació i van identificar l’agent de forma clara. A més, aquesta identificació es va poder confirmar gràcies a la fotografia feta per un periodista on es veia el seu rostre. Tot i tenir unes proves tan clares, la sentència, que es va donar a conèixer a l’abril, absolia l’agent en entendre que no s’havia acreditat degudament que fos el causant de la lesió. Cap recordar que un dels tres magistrats sí que va considerar que les proves eren suficients per condemnar l’agent per un delicte de lesions amb instrument perillós.
Al mes de maig vam interposar un recurs d’apel·lació davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha considerat que la valoració de la prova és “objectivament errònia, irracional i clarament incompleta, i acorda que cal que es torni a celebrar el Judici amb totes les garanties per un tribunal amb diferent composició”. La Generalitat de Catalunya i la defensa de l’agent es van oposar al recurs, i el Fiscal no va presentar-ne cap.
Des d’Irídia valorem molt positivament aquesta sentència del TSCJ, que demostra un cop més com la persistència en la denúncia de la violència policial acaba per esquinçar el mur de la impunitat. El Francesc no només ha estat una persona represaliada per exercir el dret a la protesta, víctima d’una greu agressió policial, sinó que ha vist vulnerat el seu dret a la tutela judicial efectiva i a un procediment judicial just, tal com s’ha reconegut ara. Aquesta és la realitat a la que s’enfronten en molts casos les persones afectades per la violència institucional, sent així revictimitzades; i per això és una molt bona notícia que hi hagi una nova oportunitat per fer justícia i depurar responsabilitats per l’agressió que va patir el Francesc mentre es manifestava, encara que sigui anys després.
És intolerable que una persona a qui van infligir un trau al cap en una manifestació al febrer de 2018 encara no hagi vist satisfet el seu dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició a finals de 2022, i que l’autor de l’agressió no hagi rendit comptes per la mateixa.
Tot i així, cal tenir present que si no fos per la persistència del Francesc i de l’acusació exercida per Irídia, aquest cas no hagués arribat fins aquí, i els fets quedarien impunes. El Ministeri Fiscal -que en el judici acusava a l’agent de MMEE d’haver colpejat al Francesc amb la porra, però demanava la seva absolució per entendre que estava complint un deure, tot i haver incomplert clarament el protocol d’ús del bastó policial-, no va recórrer la sentència. Aquest fet exemplifica i emfatitza un cop més les mancances en els mecanismes de control policial, també el sistema judicial com a mecanisme independent, que es manifesten clarament en aquest cas.
Aquest cas ja va servir per incidir en la necessitat que els agents– també els de l’ARRO – anessin identificats per davant, per darrera i al casc: aquesta reclamació es va aconseguir i en l’actualitat tots els agents antiavalots del cos de Mossos han de dur el seu número identificatiu visible des dels 360 graus. Ara, serveix per demostrar que, com venim reclamant en casos i en informes, cal millorar els mecanismes de rendició de comptes existents, i és òbvia la necessitat de crear un mecanisme independent de control de la policia que garanteixi investigacions ràpides, eficients i eficaces i eviti futures vulneracions de drets de les persones afectades per casos de males praxis o violència policial.