Llegeix l’Informe aquí

Des de l’Àrea de Dret a la Protesta d’Irídia hem elaborat l’Informe El dret a la protesta a Catalunya, amb el suport de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya.

El punt de partida del present informe és el caràcter vector que té el dret a la protesta, atès que és a través d’aquest dret que s’exerciten, reivindiquen i defensen tota la resta de drets. És aquest caràcter vector i imprescindible per a qualsevol societat democràtica i plural el que els dona un plus de protecció. No obstant això, en moltes ocasions, els poders públics perceben la protesta com una amenaça, i l’aborden només des d’una vessant d’ordre públic. És precisament en aquestes ocasions quan més abusos o desproporcions en l’ús de la força es produeixen, tal com han posat de manifest en nombroses ocasions Relators especials de drets humans o el mateix Consell de Drets Humans de Nacions Unides.

Així doncs, el reconeixement, la protecció i la garantia del dret a la protesta és una obligació per part de totes les administracions públiques, i és, també, un bon indicador de l’estat de salut d’una democràcia. Estat de salut que, malauradament, no és el desitjable actualment, com a conseqüència del greu retrocés en la garantia dels drets a la llibertat d’expressió, a la llibertat d’informació, així com al dret de reunió i manifestació tant en el marc de l’Estat espanyol com a Catalunya, així com també en el context europeu i internacional.

Per aquest motiu, en aquest informe es fa una contextualització de la regulació del dret a la protesta i la seva situació tant a nivell internacional com en el si de l’Estat espanyol, per acabar concretant-se en l’anàlisi del dret a la protesta a Catalunya entre els anys 2017 i 2019.

El present informe pren com a referència, més enllà del context sociopolític actual, la tasca desenvolupada pel Servei d’Atenció i Denúncia en situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d’Irídia. Això no obstant, hi incorpora també dades i posicionaments d’altres organitzacions i institucions públiques sobre la matèria, per tal de tenir una mirada àmplia sobre la qüestió.

Una societat mobilitzada i amatent per a la defensa dels seus drets és un pilar fonamental per a qualsevol democràcia; és el que s’anomena la garantia social dels drets. Però no és pot oblidar que les obligacions en el reconeixement, protecció, respecte i garantia dels drets humans recauen en primer lloc en les institucions públiques. Especialment en moments com l’actual, d’una forta regressió en els drets i llibertats.

Ara més que mai cal voluntat i empenta per part de les institucions per revertir la situació, amb polítiques públiques garantistes i a l’alçada dels reptes actuals. Aquest informe pretén contribuir-hi des de la tasca realitzada per una entitat especialitzada en drets civils i polítics, i més concretament, en els impactes i conseqüències que genera la violència institucional com abordar-la des d’una perspectiva de drets i de garantisme penal.