Irídia impulsa un Pla d’Acció per a la creació d’un mecanisme independent de control de la policia
En el Dia Internacional de Suport a les víctimes de tortura, experts i expertes de diferents parts de l’Estat, amb el suport d’Amnistia Internacional i Omega Research Foundation, s’han unit per a presentar un Pla d’Acció per a la millora i modernització dels mecanismes de transparència i rendició de comptes dels cossos policials en l’Estat espanyol. Es tracta d’un document dirigit al Govern central i al Congrés els Diputats, així com als governs territorials amb policia pròpia i els seus respectius parlaments, que parteix d’un diagnòstic previ publicat l’any 2022.
“Es presenta com un full de ruta en matèria de política pública per a garantir la recerca diligent i efectiva de casos que impliquen una vulneració greu de drets per part de funcionaris encarregats de fer complir la llei”, ha introduït Irene Urango, referent d’incidència de Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans, que juntament amb Novact ha impulsat la iniciativa, presentada el dimecres 26 de juny en el Cercle de Belles arts de Madrid.
La proposta recull 36 recomanacions concretes, dividides en tres blocs, i la seva elaboració és fruit del treball de 18 persones expertes amb àmplia experiència en la matèria i procedents de diferents territoris i camps de treball (acadèmic, criminològic, policial, forense, jurídic, de drets humans, etc.), unides en una taula interdisciplinària que ha donat lloc a diferents trobades.
El primer dels blocs, en el qual més extensament s’ha detingut Urango, planteja la necessitat de crear un òrgan extern i independent de monitoratge i anàlisi de les actuacions dels funcionaris encarregats de fer complir la llei i la seva implementació. “Una oficina especialitzada que té el mandat de supervisar el funcionament de les institucions policials i l’actuació dels seus membres”, ha concretat la referent d’incidència de Irídia.
La creació d’un òrgan d’aquesta naturalesa “respon als anomenats d’organismes internacionals dirigits a l’Estat, per a elevar els estàndards internacionals en la matèria”, ha continuat Urango. Es refereix a recomanacions d’organismes com el Comitè contra la Tortura i el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides o de la Comissionada de Drets Humans del Consell d’Europa, que han instat l’Estat a espanyol a la seva creació.
Pots contribuir a fer-ho realitat, aquí, signant per un mecanisme independent de control de la policia.
“El que identifiquem és que els actuals mecanismes de control de les Forces i Cossos de Seguretat no funcionen, ni són suficients per a acabar amb la impunitat que envolta a casos tan greus de vulneracions de drets”, ha denunciat Urango, i ha donat exemples, com la massacre del 24 de juny a la frontera entre el Marroc i Melilla o casos de mort (com el d’Iñigo Cabacas) o de trauma ocular. “Persones veuen truncats els seus projectes de vida i no existeix una recerca exhaustiva per part de les institucions”, ha emfatitzat la referent d’incidència de Irídia.
El segon bloc de recomanacions se centra en l’anàlisi dels mecanismes interns de recerca i rendició de comptes de les Forces i Cossos de Seguretat. I el tercer comprèn propostes relatives a la investigació judicial i a l’atenció a les persones afectades.
Anja Bienert, responsable del Programa Policia i Drets Humans d’Amnistia Internacional Països Baixos, i referent en posicionaments globals d’Amnistia en matèria policial, s’ha preguntat: “Per què un mecanisme de control extern i independent? El que no entenc és la pregunta. És el més normal del món que una institució pública es faci controlar. Com pot ser la policia una excepció d’això?”. I ha afirmat: “La policia té la funció de fer complir la llei i, per tant, ha de rendir comptes, amb transparència, que l’està complint”.
Matthew McEvoy, investigador d’Omega Research Foundation (organització anglesa dedicada a identificar i denunciar vulneracions de drets humans comeses a tot el món per persones que utilitzen equips policials, de seguretat i militars) i integrant de la Mesa d’Expertes, ha aprofundit en la importància de la transparència, els mecanismes de recerca interns de la policia i la traçabilitat de les armes policials. “Hi ha 3 principis clau que generen confiança i són la base del pla que es presenta avui: transparència, professionalisme i rendició de comptes (…) Les FCS no sols han de funcionar eficaçment, també s’ha de veure que funcionen eficaçment”, ha afirmat.
Jorge del Cura, integrant de la Coordinadora per a la Prevenció i Denúncia de la Tortura (CPDT) i de la Mesa d’Expertes, s’ha centrat en la dificultat d’obtenir dades i informació relativa a casos greus de vulneracions de drets humans a Espanya. “Per a construir confiança ciutadana, les FCS han d’informar, justificar i responsabilitzar-se de les seves actuacions”, ha coincidit.
Per part seva, Sara López, responsable de l’àrea jurídica del Centre Sir[a], membre de la Comissió Legal Sol i integrant de la Mesa d’Expertes, ha enumerat algunes de les recomanacions del pla, com ara la incorporació de formularis d’identificació i registre en què consti el motiu de la identificació i la condició ètnic-racial acte-percebuda per la persona, la implementació dels canvis necessaris en l’uniforme dels agents antidisturbis perquè el número d’identificació sigui fàcilment recordable i visible des dels 360 graus, o la creació d’una fiscalia especialitzada en violència institucional, entre altres.
Finalment, Pau Pérez, doctor en Psiquiatria, fundador i coordinador del Grup d’Acció Comunitària – Centre de Recursos en Salut Mental i Drets Humans, director del Centre SIR[a] i integrant de la Mesa d’Expertes, ha explicat els impactes de la violència institucional i de la necessitat de reparació integral de les persones afectades. “De la mateixa manera que la injustícia i la impotència generen mal, la justícia repara. (…) Però només una reparació moral que, a més de psicològica, passi pel reconeixement de fets i la depuració de responsabilitats”.
A la tarda del mateix dimecres, han exposat els resultats del Pla d’Acció als diputats i diputades de la Comissió d’Interior del Congrés.