Les acusacions particular (Xavi Muñoz) i popular (Irídia) insisteixen que fets tan greus han de ser jutjats. L’entitat de drets humans recorda que la retirada del projectil SIR-X és un compromís parlamentari que continua vigent i que s’ha de fer efectiu

Les acusacions particular (Xavier Muñoz) i popular (Irídia) han anunciat la presentació dels respectius recursos d’apel·lació a l’Audiència Provincial de Barcelona perquè se segueixi el procediment contra dos escopeters de la BRIMO de Mossos d’Esquadra i un sergent pels fets ocorreguts el 16 febrer de 2021, durant les protestes per l’empresonament del cantant Pablo Hasél a Barcelona, quan una noia de 19 anys va perdre l’ull per l’impacte d’una bala de foam. Els agents estaven sent investigats per un delicte de lesions per la pèrdua d’òrgan principal (art. 149.1 del Codi Penal) i un de tortura i/o contra la integritat moral (art. 173 i següents del Codi Penal).

El passat 10 de maig, el titular del Jutjat d’Instrucció Número 1 de Barcelona va arxivar la investigació en assegurar que l’actuació dels agents dels Mossos d’Esquadra no era constitutiva de delicte. Segons el Jutge, el context d’aldarulls justificava la utilització de les escopetes de foam per part dels agents i, per tant, conclou tancar el cas abans d’arribar a judici. La resolució ni tan sols entra a valorar que el tret que va mutilar la manifestant no s’ajustava al protocol d’ús d’aquestes armes ni a la normativa internacional, que prohibeix disparar a la zona del cap.

«Considerem que la resolució del Jutjat no s’ajusta a dret. Suposa una valoració precipitada i indeguda de la intencionalitat del tret i les suposades causes de justificació del delicte que, en tot cas, s’han de valorar a judici», ha argumentat Sònia Olivella, coordinadora de litigi estratègic d’Irídia, en unes declaracions aquest dijous davant de la Ciutat de la Justícia.

«Que un jutjat d’instrucció consideri que aquests fets no han d’anar a judici és contrari als estàndards internacionals sobre el deure d’investigar i jutjar casos de maltractament policial. Més encara quan es tracta de lesions tan greus causades per armes potencialment letals”, ha afegit.

Tant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) com els instruments de Nacions Unides han assenyalat que l’ús de la força a través de projectils d’energia cinètica pot constituir tortura o altres tractes inhumans o degradants, en casos en què la persona ferida no suposi una amenaça immediata de causar lesions greus o mort, o s’apunti o dispari per sobre l’abdomen, com és el cas.

Olivella ha recordat que justament per casos com aquest, el desembre de 2022 la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial (CEMP) del Parlament de Catalunya va recollir el consens social que Mossos d’Esquadra deixés d’utilitzar els projectils més lesius, els tipus SIR-X: “Ens consta que s’han iniciat gestions per fer efectiva la retirada, però és indispensable garantir que mai més es puguin tornar a fer servir aquests projectils. Per Irídia, que un dels casos que va suposar un avenç social tan important pugui quedar impune és absolutament inacceptable”, ha conclòs.

Per la seva banda, i en altres declaracions, l’advocat particular Xavi Muñoz, ha destacat que una vegada s’ha determinat que la lesió va ser causada per un tret de foam, cal que el cas vagi a judici, en la mesura en què la valoració de la prova correspon al tribunal sentenciador, no a l’instructor: “La manca de condicions òptimes per disparar, no justifiquen ferir a ningú, al contrari, obliguen a abstenir-se de disparar segons el protocol, i molt menys per sobre de la cintura”, ha assegurat. Així mateix, ha recordat que estem parlant d’un agent que va disparar al cap d’una manifestant.

Finalment, en declaracions efectuades juntament amb Olivella, el pare de la noia afectada, l’Eric, ha llegit un text escrit per la seva filla en què recull tots els impactes patits durant aquests anys: “Jo sols estava exercint el meu dret a manifestar-me i el que vaig aconseguir va ser acabar mutilada”, diu el text. I afegeix: “Un sense nombre de traves s’han afegit a la meva vida quan tan sols començava a ser adulta, i m’acompanyaran la resta de la meva vida”.

Així mateix, el text denuncia la manca d’investigació i l’allargament d’un procés judicial que ja fa tres anys que dura: “Sembla que tot plegat no té importància perquè hauré de seguir esperant més temps per intentar obtenir la justícia que mereixo”.

Podeu llegir la carta que ha escrit noia afectada aquí.