Un dels tres magistrats del tribunal va emetre un vot particular favorable a la condemna de l’agent, jutjat per l’agressió a un home de 58 anys durant les protestes per la visita de Felip VI a Barcelona el 25 de febrer de 2018. Des d’Irídia s’ha presentat recurs contra la sentència.

L’Audiència de Barcelona ha emès una sentència absolutòria després del judici a un agent de l’ARRO del cos de Mossos d’Esquadra acusat d’haver agredit al cap a un manifestant. Es tracta d’uns fets amb tres testimonis presencials que veuen l’agressió: dos d’ells, a més, identifiquen clarament l’autor per la cara. La lesió va quedar plenament acreditada, així com la seva compatibilitat amb un cop amb el bastó policial. L’actuació va ser clarament antireglamentària i va ocasionar una lesió greu a un manifestant que no va dur a terme cap acció violenta.

Dues de les tres magistrades de la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona consideren que els dos testimonis (més el perjudicat) que van presenciar els fets i identificar l’autor no disposen dels criteris de credibilitat subjectiva i versemblança. És molt greu, ja que els testimonis són dos periodistes de La Directa: David Bou i Vicent Almela. L’Audiència considera, fins i tot, que el més lògic seria que hi hagués una gravació del cop concret, atès el nombre de manifestants amb mòbil, i que els mateixos Bou i Almela el podrien haver gravat. Aquesta afirmació és molt greu, i és impensable en un altre context o en un altre delicte, ja que de prevaler el criteri de la sentència s’exigiria a les víctimes de delictes comesos per l’ús de la força dels agents policials que per a provar uns fets aquests han de poder quedar gravats. La lletrada d’Irídia, Sònia Olivella, lamenta que “de nou, veiem que quan no hi ha imatges de l’agressió en concret i de l’autor, el sistema d’impunitat ho utilitza per desacreditar els testimonis i posar en dubte aquesta actuació policial delictiva”.

Un dels magistrats ha emès un vot particular en el qual manifesta que “la prova practicada al judici és suficient per acreditar que l’acusat va colpejar amb la seva defensa policial [porra] a Francesc R. i li va causar les lesions que aquest presentava i els testimonis van ser molt ferms en la seva declaració, com també ho van ser quan van declarar davant el Jutjat d’Instrucció; i des del primer moment en què van ocórrer els fets van assenyalar l’acusat com l’autor del colp lesiu”.

En la causa consten fotos preses pel fotoperiodista Jordi Borràs després de l’agressió en què apareix l’agent per davant, però no hi apareix el seu número d’identificació visible al mateix temps que la cara, en quedar aquest a la part posterior. Durant molts anys, els agents de la BRIMO i de l’ARRO del cos de Mossos d’Esquadra han executat actuacions d’ordre públic sense anar identificats en la zona davantera del cos així com en el casc. Tot i que la sentència és absolutòria, aquest cas ha servit per aconseguir que en aquests moments tant els agents de la BRIMO com de l’ARRO vagin identificats, amb una numeració més simple que l’anterior, tant a l’esquena com per davant i al casc. Així mateix, el Servei gratuït d’atenció i denúncia davant casos de violència institucional d’Irídia ha detectat un descens de les agressions d’agents de la Brigada Mòbil des que es va implementar el nou sistema d’identificació. En el cas de l’ARRO encara és aviat per a avaluar-lo, perquè aquest sistema ha entrat en funcionament en les últimes setmanes.

Irídia, que exerceix l’acusació particular en representació de l’home agredit, presentarà recurs d’apel·lació d’una sentència que considera, igual que el magistrat que ha emès un vot particular, contrària a dret i manifestament injusta.