MANIFEST: No més morts a la presó. Respecte als drets de les persones preses.

Si vols adherir-te al Manifest, escriu-nos un correu a nomesmortsalapreso@gmail.com

Som familiars de persones que estan preses i també de persones que van morir a la presó. Som entitats, col·lectius i persones que treballem pels drets de les persones preses i que exigim que es respectin els seus drets i la seva dignitat. Hem decidit reunir les nostres veus per trencar el silenci i l’opacitat que envolta la situació existent a les presons.

Les morts a la presó són un problema insostenible. Exigim a les autoritats que deixin de mirar cap a una altra banda. La Raquel, l’Eduardo, la Claudia, el Lewis, la Gina i molts més sobre les quals no coneixem la seva història. Morts de persones sota custòdia de l’Estat que s’accepten i normalitzen pels qui dirigeixen les presons.

L’any 2017 van morir 41 persones a les presons de Catalunya. Segons les estadístiques de la Generalitat, 8 persones van morir per suïcidi, en 9 casos s’assenyala una causa “desconeguda”, 5 van morir per sobredosi i 19 per malalties.

Els “suïcidis” a la presó, en moltes ocasions, es produeixen quan les persones es troben en règim d’aïllament. L’aïllament a la presó imposa un règim de vida a les persones que consisteix en el tancament en solitud durant la major part del dia, entre 18 i 22 hores. Hi ha persones que estan dies, mesos i fins i tot anys, malgrat que les normes internacionals per al tractament de les persones recloses, conegudes com les “Regles Nelson Mandela”, que estableixen que el temps màxim de reclusió en aïllament ha de ser de quinze dies. L’aïllament penitenciari genera un dany físic i psicològic enorme i irreparable.

Així mateix, hi ha morts per sobredosis que no s’haurien de produir i persones amb malalties mentals recloses en departaments d’aïllament que acaben per enfonsar-les definitivament. Respecte a les morts per malaltia, cal destacar que en l’actualitat hi ha persones malaltes que no haurien d’estar a la presó, ja que existeix la possibilitat que se’ls concedeixi la llibertat condicional pel motiu de la seva malaltia.

No obstant això, són moltíssims els casos que coneixem de persones amb malalties terminals que no són alliberades i que finalment moren a la presó o que obtenen un tercer grau in extremis per sortir a morir fora de la presó, però que van veure com la seva malaltia les va acabar consumint. Exigim que es revisi el règim de visites i les condicions a la presó de les persones que pateixen malalties. Tot això demostra que no es protegeix de manera adequada la vida i la integritat física i psíquica de les persones empresonades.

Denunciem que a la presó es produeixen situacions de violència institucional cap a les persones preses: les hi maltracta, denigra i vexa diàriament. Aquestes vulneracions de drets i aquests abusos de poder no s’estan investigant de manera adequada, i això genera una terrible indefensió pels qui les pateixen en primera persona i també per a les seves famílies.

També denunciem que estan tenint lloc discriminacions cap a les persones migrants i/o racialitzades: el conjunt de discriminacions que opera a la societat s’intensifica dins de la institució carcerària. Tot això demostra que no es protegeix de manera adequada la vida i la integritat física i psíquica de les persones empresonades.

Les famílies denunciem que el tracte quotidià per part dels funcionaris de la presó cap als familiars i cap a les persones preses és denigrant. A més, hi ha una gran indefensió jurídica degut a que el sistema públic de defensa no funciona de manera àgil i efectiva. Les famílies patim una gran desinformació i això ens desconcerta, a la vegada que fa augmentar el nostre dolor i la nostra angoixa.

Fem una crida a emprendre una lluita col·lectiva. A generar una xarxa dins i fora de les presons, acompanyant iniciatives com la vaga de fam que nombrosos presos i preses van iniciar el passat 1 d’octubre. Volem trencar el silenci entorn de la presó i poder impulsar una lluita que ens porti a defensar els drets de les persones preses i els seus familiars, així com qüestionar un sistema penitenciari obsolet, que fereix profundament a les persones que passen per aquest sistema i que genera un gran dany social.