Publicació
Com monitoritzar drets humans en contextos de frontera? Una guia pràctica per saber com fer-ho de manera segura
Objectius
L'objectiu d'aquesta guia és enfrontar el buit de coneixement, proporcionant informació per a la monitorització de drets humans en espais fronterers com la tanca a Ceuta ia Melilla, aeroports i ports; així com altres espais que estan vinculats a la frontera on es produeixen vulneracions de DDHH i que és important tenir-los en compte per al monitoratge: CETI, CATE i centres de migracions. En particular, pretén ser una eina per a entitats i persones que pretenguin fer monitoratge de DDHH a la frontera i presta especial atenció als marcs legals específics. Per això presenta consells pràctics contribuint a una presa de decisions informades per enfortir les lluites pel respecte dels drets humans a les fronteres de l'Estat espanyol.
Aquesta guia presenta en primer lloc, una definició de monitorització de drets humans (1), en segon lloc, aborda el marc des del qual entenem el treball de monitorització a les fronteres (2), en tercer lloc, recull els principals espais i elements útils a tenir en compte durant el monitoratge de drets a diferents espais fronterers a l'Estat espanyol (3), el quart apartat pretén guiar el “com” monitoritzar de forma segura (4), en cinquè lloc es presenta la situació específica de ports i aeroports (5), en sisè lloc, s'analitza el perímetre fronterer a Ceuta i Melilla (6) i, finalment, es presenta la informació recollida respecte als CATE i altres centres de migracions (7).
Descarrega la guia completa, aquí.
L’any 2022, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats comunicava públicament la seva preocupació per l’augment de la violència i de les violacions de DDHH a la UE i per la propagació de “tàctiques deshumanitzants” de governança de les migracions. Les vulneracions de drets humans s’han convertit en una constant a les fronteres de la UE, incloent-hi l’Estat espanyol, cosa que fa que la investigació i la denúncia siguin fonamentals per a la defensa dels drets humans.
El relator especial de les Nacions Unides per als Drets Humans de les persones migrants en un dels últims informes afirma que “sovint es desconeix tota la varietat de violacions a causa dels intents dels Estats per negar les al·legacions d’infraccions o encobrir-les”. Són els mateixos Estats els que cometen les vulneracions de drets de les persones migrants i, en conseqüència, són poc transparents sobre això. Concretament, la informació que ofereix l’administració de l’Estat espanyol sobre la situació de les persones migrants, la política migratòria i la gestió de les primeres arribades és clarament insuficient.
Davant d’aquesta realitat, diferents organismes han assenyalat la necessitat d’establir mecanismes de monitorització de drets humans a les fronteres. De moment, però, no sembla existir cap mecanisme d’aquest tipus en funcionament ni a nivell europeu ni a nivell estatal. Els moviments socials han treballat a fons en les formes de monitorització de vulneració de drets durant actes de protesta i mobilitzacions. Tanmateix, pel que fa al monitoratge de drets humans a les fronteres, cal continuar treballant per superar les dificultats d’accés a la informació i reduir la manca de claredat que hi ha en l’exercici de la monitorització de drets humans en espais de frontera.
El racisme és un element fonamental i estructurant del règim de mobilitat internacional i en particular de la UE i els seus estats membre. No obstant això, en els estudis migratoris la perspectiva postcolonial és encara minoritària. Aquest informe, per contra, situa el racisme com a eix connector explicatiu de les polítiques migratòries i d’asil, així com de la situació de vulneració de *DDHH a les fronteres contemporànies, sempre amb una perspectiva psicosocial i antiracista. Les mesures restrictives de control migratori i el volum diari de morts i desapareguts en els espais de frontera només s’entenen aplicant una anàlisi postcolonial capaç de vincular les polítiques migratòries amb una estructura racista i amb la història de dominació colonial. Des d’aquesta perspectiva, algunes vides valdrien més que unes altres i els cossos racialitzats com a inferiors estarien exposats a nivells desproporcionats de violència i excepcionalitat.