Descarrega la guia completa, aquí.
L’any 2022, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats comunicava públicament la seva preocupació per l’augment de la violència i de les violacions de DDHH a la UE i per la propagació de “tàctiques deshumanitzants” de governança de les migracions. Les vulneracions de drets humans s’han convertit en una constant a les fronteres de la UE, incloent-hi l’Estat espanyol, cosa que fa que la investigació i la denúncia siguin fonamentals per a la defensa dels drets humans.
El relator especial de les Nacions Unides per als Drets Humans de les persones migrants en un dels últims informes afirma que “sovint es desconeix tota la varietat de violacions a causa dels intents dels Estats per negar les al·legacions d’infraccions o encobrir-les”. Són els mateixos Estats els que cometen les vulneracions de drets de les persones migrants i, en conseqüència, són poc transparents sobre això. Concretament, la informació que ofereix l’administració de l’Estat espanyol sobre la situació de les persones migrants, la política migratòria i la gestió de les primeres arribades és clarament insuficient.
Davant d’aquesta realitat, diferents organismes han assenyalat la necessitat d’establir mecanismes de monitorització de drets humans a les fronteres. De moment, però, no sembla existir cap mecanisme d’aquest tipus en funcionament ni a nivell europeu ni a nivell estatal. Els moviments socials han treballat a fons en les formes de monitorització de vulneració de drets durant actes de protesta i mobilitzacions. Tanmateix, pel que fa al monitoratge de drets humans a les fronteres, cal continuar treballant per superar les dificultats d’accés a la informació i reduir la manca de claredat que hi ha en l’exercici de la monitorització de drets humans en espais de frontera.
El racisme és un element fonamental i estructurant del règim de mobilitat internacional i en particular de la UE i els seus estats membre. No obstant això, en els estudis migratoris la perspectiva postcolonial és encara minoritària. Aquest informe, per contra, situa el racisme com a eix connector explicatiu de les polítiques migratòries i d’asil, així com de la situació de vulneració de *DDHH a les fronteres contemporànies, sempre amb una perspectiva psicosocial i antiracista. Les mesures restrictives de control migratori i el volum diari de morts i desapareguts en els espais de frontera només s’entenen aplicant una anàlisi postcolonial capaç de vincular les polítiques migratòries amb una estructura racista i amb la història de dominació colonial. Des d’aquesta perspectiva, algunes vides valdrien més que unes altres i els cossos racialitzats com a inferiors estarien exposats a nivells desproporcionats de violència i excepcionalitat.