Podreu llegir l’informe complet pròximament.

El present treball realitza una aproximació a la situació del racisme estructural en l’Estat espanyol, mitjançant una exposició sobre com la raça, com a constructe polític i social, impacta en la nostra societat generant conseqüències molt dispars en termes de desigualtat, discriminació i vulneració de drets fonamentals. En concret, aquest document se centra en el rol que juguen les forces i cossos de seguretat (FCS), a través de la pràctica policial de parada, identificació i registre per perfil racial. Parlem d’actuacions policials basades en criteris racistes que són sistemàticament negades i reduïdes a l’anecdòtic des de les diferents administracions i institucions de l’Estat implicades, si bé es tracta de pràctiques àmpliament documentades i denunciades de manera constant per col·lectius antiracistes, organitzacions de defensa dels drets humans, així com per diversos organismes estatals i internacionals.

Els cossos policials, com a institucions la funció de les quals és garantir el compliment de la llei i vetllar per la seguretat de la ciutadania, acaben per incrementar la desconfiança de les persones migrants i racialitzades en les institucions, en veure’s assenyalades i discriminades de manera constant pel que són i no pel que fan. Al mateix temps, amb aquesta pràctica, els grups de població històricament oprimits són criminalitzats pels qui ostenten l’ús legítim de la força, contribuint a un imaginari social discriminatori sobre els grups de població més vulnerabilitzats.

A més, com s’assenyala al llarg d’aquest informe, no sols resulta primordial combatre les parades i registres per perfil racial pel seu caràcter discriminatori, sinó perquè aquesta pràctica actua, també, com una porta d’entrada a abusos majors. És a dir, el perfilamient racial per part de la policia és un primer contacte que pot derivar en vulneracions de drets més greus, com actuacions desproporcionades, maltractaments i/o tortures. Al seu torn, parlem d’una pràctica criminalitzadora, que perpetua el control de fronteres i trasllada la seva lògica a l’espai públic, dins del propi territori de l’Estat, limitant el dret a la lliure circulació, sota l’empara de la Llei d’Estrangeria.

Lluny de reconèixer les vivències de les persones que diàriament sofreixen aquests controls i els impactes que generen les mateixes, el fet que des de les institucions de l’Estat es negui de manera conscient i reiterada la seva existència comporta una postura que impedeix abordar un problema de primer ordre i d’enormes conseqüències polítiques i socials. El no reconeixement de l’existència d’aquesta pràctica racista institucionalitzada impedeix que es puguin implementar mecanismes de supervisió i sanció d’actuacions que generen un gran impacte en els drets de les persones afectades, a més, d’impedir un debat important sobre la seva efectivitat real en termes de resultats policials.

Sumat a això, contribueix a crear una cultura de la impunitat que no sols dificulta que els qui sofreixen abusos puguin denunciar, especialment quan es tracta de persones en situació administrativa irregular, sinó que també genera nombroses barreres a aquelles persones que denuncien i que decideixen enfrontar llargs processos judicials, amb l’important cost personal que això suposa. Tot això comporta un escenari de infradenúncia d’aquesta mena de pràctiques, que se suma a les dificultats per obtenir dades quantitatives, en la mesura en la qual la negació d’aquest fenomen per part de les institucions impedeix l’existència de registres oficials o eines per a la seva recol·lecció.

El present informe, per tant, cerca impulsar un necessari debat social i polític sobre el racisme en l’Estat espanyol, fugint de llocs comuns, simplicitats i els reduccionismes als quals se’ns acostuma des d’àmbits mediàtics i polítics. El racisme és un problema polític i es planteja un abordatge del mateix com a tal. Per a això, a més d’aportar nocions i arguments bàsics per al debat sobre l’existència d’un racisme policial, l’objectiu d’aquest document és analitzar l’estat dels recursos públics destinats a acompanyar a les persones que són víctimes d’això cap a la denúncia. En aquest sentit, s’observa, no sols l’externalització de serveis en entitats especialitzades de la societat civil com una pràctica recurrent, sinó el buit existent en termes d’una resposta institucional integral i reparadora. Finalment, i amb base en tot l’exposat, el present informe presenta deu conclusions clau i aporta un conjunt de recomanacions que busquen aprofundir en la protecció de drets i llibertats fonamentals i en la consecució de l’eliminació de qualsevol forma de discriminació.