Publicació

Informe Stop Bales de Goma

#StopBalesGoma
Objectius

El present informe parteix de la necessitat de comprendre i exposar l'afectació i els impactes que ha generat l'ús de les bales de goma a l'Estat espanyol entre els anys 2000 i 2020. Tot i l'existència de diverses publicacions i estudis internacionals en la matèria, l'anàlisi sobre l'ocupació d'aquests projectils per part de les forces i cossos de seguretat de l'Estat continua sent avui un tema de difícil coneixement.

No obstant això, des de l'inici de la Transició, el 1976, i fins a l'últim cas conegut d'afectació greu l'any 2017, es comptabilitza que les bales de goma han deixat, al menys, 23 persones mortes i diverses desenes de ferides, moltes d'elles de gravetat. Només en els últims 20 anys, la present investigació ha comptabilitzat 22 casos d'afectacions en contextos de protesta i celebracions futbolístiques. A aquestes xifres, s'han d'afegir les 14 persones mortes i les 4 ferides que buscaven arribar nedant a les costes de Tarajal (Ceuta), el 6 de febrer de 2014, i que van rebre trets amb bales de goma per part de la Guàrdia Civil amb el finalitat d'impedir la seva entrada a l'Estat espanyol.

 + INFORME STOP BALAS GOMA [CAST]

+ RESUMEN EXECUTIU [CAST]

Des de l’any 2000, i fins l’últim cas conegut d’afectació greu el 2017, es contabilitza que les bales de goma han deixat, almenys, 1 persona morta per impacte directa i 11 han perdut la visió d’un ull. A més 14 persones van morir ofegades quan buscaven arribar nadant a les costes de Tarajal (Ceuta), el 2014, mentres la Guàrdia Civil disparava bales de goma.

La normativa de la ONU prohibeix disparar al cap, al coll, al pit i a la engonal. No obstant, més de la metitat de les víctimes documentades a l’Estat espanyol en aquesta investigació, 18 persones (el 69 %), van rebre impactes a la zona del cap i 5 en el tronc. En aquests casos el perímetre ocular va ser la zona més afectada, amb 13 de 18 casos. D’aquests, 7 van acabat amb una mutilació del globus ocular i 4 amb pèrdues de visió. A les lesions físiques s’han de sumar les psicològiques i repercussions socials.

En ningún dels 40 casos identificats entre el 2000 i el 2020 s’ha condemnat a l’autor material del tretNomés en un caso, el de l’Iñigo Cabacas, es va condemnar a un comandament de la Ertzaintza per un delicte d’homicidi comès per imprudència greu, per no detenir la càrrega policial. En el cas d’en Roger Español tot i tenir individualitzat a l’agent i el moment del tret, ni els comandaments, ni els agents presents, ni el Cos Nacional de Policia van identificar l’autor. Aquesta és una dinàmica recurrent en casos de violència policial. El Tribunal Europeu de Drets Humans ha cridat l’atenció a l’Estat espanyol en 13 ocasions per no investigar denuncias de males pràxis policials.

En l’actualitat els agents del Cos Nacional de Policía tenen permès l’ús de bales de goma en tot l’Estat espanyol. La normativa que regula els mitjans utilitzats per les FCSE no és pública, per tant no es pot determinar si compleix amb els estàndards internacionals. D’altra banda, el seu ús està prohibit a Navarra, Euskadi i Catalunya.

L’objectiu d’aquest informe és contribuir al debat públic, exposant que es tracta d’una arma imprevisible i amb gran potencial lesiu. Les bales de goma es disparen a 144 joules, per tant són potencialment letals i poden produir lesions greus. Per tot, no compleixen amb els estàndards internacionals de l’ús de la força.

Es recomana la seva prohibició al Gobern de l’Estat espanyol i es demana al Ministeri Fiscal la creació d’una Fiscalia especialitzada en violència institucional que supervisi tots els processos que estiguin relacionats amb la mateixa, inclosos els casos de bales de goma o altres projectils d’impacte d’energia cinètica (PIEC).