Empreses militars, de ciberseguretat, vigilància, drons i intel·ligència artificial vinculades a l’ocupació, l’apartheid i el genocidi a Palestina estan accedint al mercat europeu i beneficiant-se de subvencions.

Aquest informe rastreja les vies d’entrada a Europa del sector de la vigilància israeliana en un context marcat pel genocidi a Palestina i pel rearmament europeu. La investigació mostra com aquestes empreses utilitzen filials, adquisicions, canvis de nom, estructures societàries opaques, fires internacionals, programes de recerca i finançament públic per consolidar-se dins del mercat europeu. També analitza el paper d’Alemanya, Luxemburg i Xipre com a portes d’entrada estratègiques, i dedica un apartat específic a Barcelona com a hub tecnològic i de ciberseguretat.

Lluny de ser un actor passiu, Europa és una peça clau en l’expansió d’aquest ecosistema empresarial: facilita contractes, aliances, subvencions i espais de legitimació a empreses que desenvolupen tecnologies provades o vinculades al control, la vigilància i la violència contra el poble palestí.

Descarrega l’informe complet

Llegeix el resum executiu

El sector israelià de defence tech —que agrupa empreses militars, de ciberseguretat, vigilància, drons i intel·ligència artificial—  ha experimentat un fort creixement des de l’octubre de 2023, amb el genocidi a Palestina. Aquest ecosistema s’ha vist impulsat per l’augment de la violència d’Israel, que ha convertit el territori palestí en un laboratori i “aparador” per als productes militars i tecnològics israelians, així com en una oportunitat de negoci per al capital financer.

Tanmateix, l’economia de guerra també ha accelerat la sortida a l’exterior d’empreses israelianes. Les dificultats per aconseguir capital a Israel, la reticència creixent de la inversió estrangera, la cancel·lació de vols, les disrupcions industrials i la mobilització de reservistes han empès moltes empreses a buscar noves destinacions des d’on operar. Des de l’inici del genocidi, una de cada cinc empreses tecnològiques israelianes ha traslladat part de les seves operacions fora del país i 8.300 treballadors especialitzats del sector d’alta tecnologia van migrar entre l’octubre de 2023 i el juliol de 2024.

En aquest context, la Unió Europea ha emergit com una destinació estratègica per mantenir l’activitat empresarial, accedir a finançament i operar dins del mercat únic europeu, ja que ofereix a les empreses israelianes la possibilitat de participar en licitacions públiques, contractes d’R+D i de presentar-se com a actors integrats en l’ecosistema tecnològic europeu. El 54% dels contractes d’exportació de l’indústria militar d’Israel signats al 2024 van ser amb països europeus, amb un valor aproximat de 8 mil milions de dòlars.

Enginyeria empresarial que troba a Alemanya, Luxemburg i Xipre les portes obertes

La investigació identifica diverses vies d’entrada d’aquestes empreses al continent europeu. Una d’elles és l’ús d’enginyeria empresarial, com ara el rebranding o canvi de nom per ocultar els vincles amb l’empresa matriu, així com la compra i creació de societats europees per canalitzar vendes de material israelià dins de la UE i, potencialment, esquivar controls d’exportació.

Aquesta enginyeria es complementa amb les facilitats que tenen les empreses per accedir al mercat europeu a través de tres països que en faciliten l’entrada. La investigació destaca Alemanya com a epicentre del lobby militar israelià a Europa, ja que concentra contractes, exportacions d’armament i estructures d’influència que treballen per reforçar la cooperació militar, de ciberseguretat i d’intel·ligència entre Israel i Europa.

D’altra banda, Xipre funciona com una plataforma d’aterratge per a empreses tecnològiques israelianes, en oferir proximitat geogràfica amb Israel, vols directes, facilitat logística, accés al mercat de la UE, residència europea per a fundadors i treballadors, llibertat de moviment de capitals, fiscalitat favorable i processos àgils de registre empresarial. L’informe adverteix, a més, que Xipre afavoreix la creació d’estructures empresarials opaques, especialment en l’àmbit de la cibervigilància.

Luxemburg, per la seva banda, ofereix una plataforma de llançament empresarial, gràcies a un marc corporatiu flexible, infraestructures tecnològiques, estabilitat econòmica i especialització en ciberseguretat. D’aquesta manera, Luxemburg permet articular estructures societàries, hòldings i filials que faciliten l’accés al mercat europeu.

L’informe identifica una vintena d’empreses israelianes del sector de defensa tecnològica que s’han consolidat en el mercat europeu en els últims dos anys. Entre aquestes, en destaquen Israel Aerospace Industries, Elbit Systems, XTEND Defense, NextVision o Cyberbit. Un dels casos paradigmàtics és el de NSO Group, l’empresa fabricant del programari espia Pegasus. Aquesta empresa israeliana —notòria a Catalunya pel cas del Catalan Gate— ha estat àmpliament denunciada per organitzacions de drets humans d’arreu del món per desenvolupar i comercialitzar una tecnologia d’espionatge impossible de controlar.

L’informe realitza una radiografia del creixement de NSO Group en els últims anys —un creixement i una actualització dels seus productes estretament vinculats al genocidi a la Franja de Gaza—, tot i la multitud d’escàndols i casos criminalitzats que l’empresa acumula en diferents jurisdiccions. Entre aquests casos s’inclou una sentència condemnatòria en el procediment iniciat per WhatsApp. La investigació permet posar en evidència el recorregut d’NSO Group com una empresa molt vinculada al govern israelià, utilitzada com a eina diplomàtica.

El rearmament, la securitització i els productes doble ús

L’actual context de rearmament europeu, la guerra a Ucraïna, l’augment de la inversió militar impulsat per l’OTAN i la narrativa securitària estan generant un mercat especialment favorable per a les empreses vinculades a l’ecosistema militar i de seguretat israelià. Aquestes empreses accedeixen a contractes públics, programes de recerca, aliances empresarials i fires internacionals, sovint presentant-se com a actors civils d’innovació tecnològica.

L’informe adverteix que aquesta penetració empresarial es produeix en un context de feble supervisió pública, fragmentació normativa i manca de mecanismes efectius de diligència deguda en drets humans. I alerta que moltes d’aquestes tecnologies consisteixen en productes de doble ús i poden ser emprades tant en contextos militars com en polítiques de control fronterer, vigilància massiva, repressió policial o persecució de la protesta social. La manca d’un marc regulador efectiu dins de la UE que supervisi el desenvolupament o l’exportació de productes de vigilància permet que aquestes empreses operin amb un control mínim i insuficient, fet que n’ha promogut la ràpida proliferació.

Europa té un paper actiu

La investigació assenyala el paper actiu d’Europa, que no és un simple mercat receptor, sinó un actor clau que facilita aquesta expansió mitjançant acords de cooperació, finançament, contractació directa d’empreses, fires i marcs reguladors insuficients.

Bona part del finançament europeu en matèria militar i de seguretat cap a Israel es vehicula a través d’instituts tecnològics i universitats, un factor que permet enmascarar vincles militars corporatius com a cooperació científica. Com a conseqüència, fabricants d’armes o de tecnologia de ciberseguretat com Elbit Systems o Israel Aerospace Industries s’estan beneficiant de subvencions públiques europees. Una qüestió que actualment es troba en debat al Parlament Europeu després de la publicació de diversos escàndols que reafirmen el marc permissible que ho ha fet possible sense cap mena de control.

La investigació adverteix que el marc legal europeu permet a les empreses produir i vendre fora de la UE sistemes tecnològics considerats de risc inacceptable per les mateixes normatives europees.

En el cas de l’Estat espanyol, l’informe recorda que el 2025 el Ministeri de l’Interior va renovar la seva col·laboració amb Cellebrite, empresa que, segons la investigació, va recopilar dades dels telèfons de milers de persones palestines capturades i segrestades.

Barcelona com a hub tecnològic i de ciberseguretat

L’informe dedica un apartat específic a Barcelona, identificada com un hub emergent de ciberseguretat i com a espai d’aterratge d’empreses israelianes o vinculades al seu ecosistema tecnològic. La celebració de congressos internacionals, l’atracció d’inversió estrangera i l’existència d’infraestructura tecnològica han convertit la ciutat en una plataforma estratègica, per a aquestes empreses.

A la ciutat, destaca el rol de la Fira de Barcelona que acull, de manera reiterada, a empreses involucrades en el genocidi contra el poble palestí.

Les organitzacions impulsores de l’informe assenyalen que és urgent revisar les relacions institucionals, comercials i financeres amb el sector militar i de seguretat israelià i excloure de la contractació pública i dels programes de finançament europeus les empreses implicades en vulneracions greus de drets humans. A més, demanen reforçar els controls sobre tecnologies de doble ús, prohibir el desenvolupament i la comercialització de programari espia, imposar transparència sobre les estructures empresarials opaques i adoptar un embargament integral d’armes i tecnologies de doble ús a Israel.