L’entitat de drets humans va litigar 62 casos el 2022, pels quals hi ha un total de 131 investigats: 122 agents de policia, 7 de seguretat privada i 2 funcionaris de presons. En un 33% dels casos hi ha un component de racisme.

+ DESCARREGA’T L’INFORME COMPLET

Durant el 2022 es van rebre 113 sol·licituds d’actuació, de les quals 57 pertanyien a aquest àmbit: 6 dels casos, a més d’un altre que va arribar al servei el 2021, tots ells molt greus, s’han assumit com a litigi. Al llarg de l’any 2022 Irídia ha actuat com a acusació en 62 litigis: 57 continuen oberts i 5 han finalitzat. Per aquests litigis hi ha 131 agents investigats: 31 de Mossos d’Esquadra, 72 de Policia Nacional, 19 de Policia Local (6 d’ells de Guàrdia Urbana), 7 de seguretat privada i 2 funcionaris de presons. D’aquests 57 casos oberts, en 19 hi ha un component de racisme.

Cal destacar dues resolucions cabdals en la lluita contra la impunitat de la violència institucional. D’una banda, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ha estimat el primer recurs d’empara interposat per Irídia, per vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, en relació al dret a la informació i a no patir tractes cruels, inhumans o degradants. La sentència fa referència al cas de la S.E., una periodista que va rebre un impacte amb bala de foam mentre cobria les protestes post-sentència l’any 2019. El seu cas va ser arxivat sense que s’investigués suficientment, i ara el TC ha ordenat reobrir-lo. D’altra banda, el TSJC va estimar un recurs d’apel·lació interposat contra la sentència que absolia un agent de Mossos d’Esquadra que va colpejar un manifestant al cap amb el bastó policial durant una concentració contra la presència del Rei a Barcelona l’any 2018. El TSJC va declarar-la nul·la, en concloure que la valoració de la prova realitzada pel tribunal havia estat “objectivament errònia, irracional i clarament incompleta”, i va ordenar repetir el judici, en tant que s’havia vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva del denunciant.

Aquest any l’informe posa el focus en les intervencions policials que presenten un biaix racista. En total, des de la creació del SAIDAVI l’any 2016, s’ha dut la representació lletrada de 96 casos: un 45,8% es corresponen a actuacions dirigides cap a persones no nascudes a l’Estat espanyol. En el cas dels que es van produir a l’espai públic, aquest percentatge creix fins al 58,3%, és a dir, en 14 dels 24 casos ocorreguts en aquest context. Aquests casos es caracteritzen per la desproporció de l’actuació, l’inici de la mateixa a partir d’una motivació racista (després d’una identificació per perfilació ètnic-racial o motivant aquesta la intervenció) i/o per l’ús de comentaris i vexacions clarament racistes. Cal destacar que dos dels elements que s’identifiquen com a desencadenants de la situació de violència són, per una banda, el no reconeixement o el qüestionament de la veracitat de la informació que dona la persona i, de l’altra, l’associació d’una persona amb un fet delictiu en base al seu perfil ètnic-racial.

S’hi destaca el cas de l’Imad, que va ser agredit per una patrulla formada per 4 agents de policia local a la sortida d’una discoteca, a Cornellà. Els agents es van dirigir directament cap a ells i els van demanar la identificació. Quan van voler saber-ne el motiu, un dels agents els va respondre proferint la frase: «Moro de mierda, ¿tú no eres de por ahí? Vete a tomar por culo que te voy a reventar la cabeza». A continuació, va colpejar-lo a la boca amb un cop de puny, provocant-li la caiguda d’una peça dental, entre d’altres lesions. Davant d’aquesta agressió física i verbal perpetrada per un agent que no anava identificat, l’Imad va preguntar repetidament «que feien i per què el colpejaven» mentre provava d’enregistrar els fets. Tot seguit, el mateix agent que l’havia colpejat li va prendre el telèfon, obeint les ordres d’un altre agent que present. Després van seguir colpejant-lo entre tots els efectius que es trobaven al lloc dels fets, mentre proferien insults racistes. Mentre era a terra, l’agent que va donar l’ordre de prendre-li el telèfon va agafar-lo i va esborrar el contingut del vídeo que havia aconseguit enregistrar. No obstant, l’afectat va poder recuperar-lo posteriorment de la paperera del seu dispositiu.

Mentre tot això succeïa, dos agents de policia que havien arribat al lloc dels fets a peu, juntament amb el quart agent que havia sortit del vehicle policial, van retenir el seu amic per evitar que enregistrés l’agressió amb el seu telèfon. Quan finalment els agents van marxar, deixant el jove tirat a terra i sagnant, aquest va trucar al 112 per requerir la presència dels Mossos d’Esquadra i d’una ambulància per tal que el traslladessin a un centre mèdic, davant la impossibilitat d’anar-hi pel seu propi peu. El jove va patir lesions físiques i psicològiques.

En aquest sentit, cal apuntar també que durant el 2022, i pel total de 62 casos en que s’ha litigat, l’Àrea Psicosocial de l’entitat ha realitzat 205 intervencions. Es constata, un cop més, que la violència institucional provoca forts impactes psicològics. Aquestes afectacions requereixen d’una atenció prolongada en el temps i poden agreujar-se amb el procés judicial; en què l’administració perpetua la impunitat dels fets o no valida el relat de la persona afectada, provocant així una revictimització de la mateixa. També és necessari remarcar que la racisme psicosocial té uns impactes psicosocials concrets, associats al fet que la persona que la rep pateix un impacte en la seva percepció com a ciutadana de ple dret.

Destaquem que, seguint la tendència dels darrers anys, només en 11 casos dels 57 que segueixen oberts s’ha dut a terme algun tipus d’inquisició a través dels mecanismes interns de d’investigació de la policia, i només en 3 aquestes investigacions s’han identificat d’ofici. En cap dels casos, però, aquestes investigacions han suposat la identificació d’autors concrets del fet denunciat que no estiguessin ja prèviament identificats. A més, només en 2 casos la Fiscalia ha tingut un rol proactiu en fomentar la investigació o acusació. Per contra, en 28 casos ha tingut un rol contrari a la pràctica d’una investigació exhaustiva i eficaç dels fets denunciats, i en la resta el seu rol ha estat d’inactivitat. També cal assenyalar que en 28 d’aquests casos (el 49%) en algun moment s’ha procedit a arxivar les actuacions o tramitar-les com un procediment de delicte lleu abans de practicar totes les diligències d’investigació: en 15 casos s’ha acceptat el recurs d’Irídia per tal que el procés continués, i en 4 s’està a l’espera de resolució.

També cal posar en valor les bones pràctiques de l’administració. Aquest any cal destacar sobretot la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial al Parlament de Catalunya, que va presentar les seves conclusions el 2 de desembre de 2022. En aquest marc els grups parlamentaris van acordar la prohibició del SIR-X, el tipus de projectil de foam més lesiu en ús actualment; així com la creació d’una Oficina d’Atenció a les víctimes de la violència institucional. Així mateix, es valora positivament l’entrada en vigor del sistema d’identificació 360 graus també a l’ARRO de Mossos d’Esquadra, una reivindicació històrica.

Per acabar, exposem diverses recomanacions a les administracions, la principal de les quals és la creació d’un mecanisme independent de control dels cossos policials. Així mateix, demanem la millora dels mecanismes de control interns de tots els cossos policials. També destaquem també la necessitat d’implementació de formularis de parada, per tal d’evitar les identificacions policials per perfil ètnic-racial, que sovint són també l’origen d’actuacions policials racistes, injustificades i/o desproporcionades. A més, demanen més autonomia i mitjans per a la DAI (Divisió d’Afers Interns) dels Mossos i que es generi una unitat especialitzada en discriminació racista dins d’aquest organisme. En aquest sentit, l’entitat considera fonamental que s’implementin les conclusions aprovades el desembre de 2022 a la Comissió d’Estudi del Model Policial del Parlament de Catalunya, especialment la referent a l’aprovació de la retirada dels projectils de foam SIR-X, els mes lesius.

A nivell estatal, es proposa la identificació dels agents policials en tres llocs visibles (per davant, per darrere i al casc). També demana la prohibició de l’ús de les bales de goma a tot l’Estat. A nivell català, demana l’ampliació del termini de preservació de les imatges de les càmeres de videovigilància de les comissaries, que ara és d’un mes. També sol·licita al Departament de Justícia que recuperi la Circular 2/2021 per a regular les contencions a les presons, que va ser substituïda al febrer per una normativa que no s’encamina a les contencions zero. Així mateix, que a la memòria del Departament d’Interior es desglossi per quines infraccions s’han tramitat expedients sancionadors i de quin tipus.