Fent visible l'invisible: informe sobre els impactes psicosocials de la violència institucional Fent visible l'invisible: informe sobre els impactes psicosocials de la violència institucional

Publicació

Fent visible l’invisible: informe sobre els impactes psicosocials de la violència institucional

#Psicosocial#Violència institucional
Objectius

Array

DESCARGA EL INFORME (CAT)

L’informe «Fent visible l’invisible: els impactes psicosocials de la violència institucional. La impunitat i la revictimització a revisió», elaborat per l’equip de psicòlogues de l’àrea Psicosocial, analitza els impactes en la salut mental de les persones que han patit violència per part dels cossos i forces de seguretat de l’Estat o d’altres agents amb funcions d’ordre públic. Per fer-ho, recull casos d’agressions a la presó, al CIE, durant protestes i a l’espai públic.

L’informe ha estat elaborat a través de l’observació dels casos que han arribat a l’entitat durant els darrers anys. En el període de 2020 i 2021 s’han realitzat 274 intervencions relacionades amb els casos de litigi estratègic en que Irídia actua com a acusació popular o particular i 110 més en casos en que l’entitat efectua tasques d’assessorament i seguiment. En total, s’ha facilitat atenció psicològica en 384 ocasions. Aquestes atencions es fan sempre amb perspectiva psicosocial, que consisteix a situar els impactes no només en el subjecte sinó en el seu espai històric i social.

Entre els principals impactes psicosocials identificats en el curs d’aquesta recerca hi ha la revictimització, què es dóna quan la versió de la víctima és qüestionada o quan rep noves violències per part de l’administració pública en el curs de la seva denúncia. Això es vincula amb la deslegitimació personal i el dany a la dignitat de les persones. També un augment de la inseguretat a l’espai públic – amb reaccions de por davant la presència de cossos policials – i un trencament de les creences bàsiques de justícia o de la bondat de les persones que acostumen a estar integrades en l’imaginari col·lectiu. A més, quan hi ha lesions visibles especialment, l’autoestima i l’autoimatge també queden afectades. Per últim, s’ha detectat que aquests fets suposen una afectació per a la projecció de futur de les persones i un trencament del seu projecte vital, ja sigui per les alteracions en la seva salut física o mental, pel que suposa implicar-se en un procés judicial o pel protagonisme que pren l’agressió patida en la seva vida. La impunitat – la manca de càstig davant aquestes agressions – que sovint acompanya aquests casos agreuja aquests impactes.

Per tot plegat, Irídia fa una sèrie de recomanacions a les institucions amb l’objectiu de prevenir els impactes psicosocials i millorar l’atenció a les persones que han patit violència institucional. En primer lloc, demanen que s’activin mecanismes de control efectius als cossos policials per facilitar els processos d’investigació que evitin la impunitat i generar mecanismes de reparació. També que els operadors jurídics no qüestionin els relats de les persones afectades ni el posin sota sospita. Per últim, demanen que es generi una unitat específica dins de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC), especialitzada en el peritatge de casos de violència institucional, en la mateixa línia que la Unitat de Valoració Forense Integral (UVFI) en casos de violència de gènere.

En àmbits concrets, com les presons o el CIE, demanen que es revisin els protocols existents per garantir que es compleixin els drets humans i que s’atengui a nivell sanitari a qualsevol persona que ho necessiti per garantir la seva salut mental. Proposen adoptar mesures com fer un seguiment de la salut mental de les persones preses i formar els funcionaris en primers auxilis psicològics.