L’entitat de drets humans va litigar en 68 casos el 2021, pels quals hi ha un total de 124 agents de policia, de seguretat privada i funcionaris de presons investigats.
+ DESCARREGA’T L’INFORME COMPLET
En aquest període Irídia ha actuat com a acusació en 68 litigis, dels quals 56 continuen oberts i 12 han finalitzat. Cal destacar dues condemnes: una a l’agent de Mossos d’Esquadra que va trencar el dit a un periodista de La Directa; i una altra a un agent de Guàrdia Urbana per un cas de maltractaments a comissaria. També cal assenyalar que en 19 casos s’ha detectat un component de racisme. Per aquests litigis hi ha 124 agents investigats: 23 de Mossos d’Esquadra, 83 de Policia Nacional, 5 de Policia Local o Guàrdia Urbana, 5 de seguretat privada i 8 funcionaris de presons. A més, s’ha assumit un cas de tortures de la Brigada Político-Social durant el franquisme.
Aquest any l’informe posa el focus en les intervencions d’agents de seguretat privada, per les quals s’han rebut 9 denúncies. És preocupant l’augment en la gravetat i desproporció de les actuacions, que en 3 casos van incloure detencions que des del Servei es consideren il·legals. En total, 6 casos van tenir lloc en estacions de transport públic i la majoria són actuacions discriminatòries: 5 per racisme i 1 per salut mental. Les dades disponibles, de 2016, indiquen que aleshores a Catalunya hi havia 12.537 vigilants de seguretat en actiu, una xifra que s’entèn millor comparada amb els 16.600 agents de Mossos d’Esquadra i els 10.700 de policia local. Aquests efectius fan funcions públiques, ja que treballen en serveis externalitzats.
La Fàtima B., una de les persones ateses pel Servei al 2021, ha exposat el seu cas a la presentació de l’informe: dos vigilants de seguretat van increpar-la en un centre comercial quan una dependenta va acusar-la de robar uns pantalons. Tot i poder demostrar que no havia comés cap furt amb el tiquet de compra, els vigilants van seguir-la en sortir de la botiga i van registrar-la, arribant a aixecar-li la samarreta en públic. Tot seguit, van dur-la a una sala de detenció del centre on van propinar-li empentes i comentaris racistes i van deixar-la tancada. Quan van arribar els Mossos d’Esquadra, la Fàtima patia una crisi d’ansietat. Malgrat això, van mantenir-la retinguda més d’una hora mentre feien les comprovacions pertinents i no van voler recollir la seva denúncia pels fets en el mateix moment.
D’altra banda, aquest any s’ha assumit un nou cas de pèrdua d’ull per impacte d’un projectil de foam durant una manifestació. Ja són 4 els litigis que representa Irídia per lesions greus a la zona del cap; incomplint la normativa internacional que prohibeix disparar per sobre de l’abdomen. També s’ha sabut que el Departament d’Interior permet disparar projectils SIR-X, el tipus més lesiu, a 20m de distància, tot i que el fabricant aconsella no disparar-lo a menys de 30m.
Per tot plegat, l’Àrea Psicosocial de l’entitat ha realitzat 236 intervencions. Es constata, un cop més, que la violència institucional provoca forts impactes psicològics. Aquestes afectacions poden agreujar-se amb el procés judicial; en què l’administració perpetúa la impunitat dels fets o no valida el relat de la persona afectada, provocant així revictimització.
La revictimització i la impunitat tenen molt a veure amb les mancances pel que fa al deure de l’Estat d’investigar. Del total de 68 casos, només en 5 el propi cos policial ha identificat als responsables dels fets. A més, només en 3 ocasions la Fiscalia ha tingut un rol proactiu. Per contra, en 27 casos ha demanat l’arxiu del cas o l’absolució dels acusats. Per acabar, cal ressaltar que en 35 casos s’ha procedit a l’arxiu del cas abans de practicar totes les diligències d’investigació: en 25 s’ha acceptat el recurs d’Irídia pel tal que el procès continués.
Irídia també posa en valor les bones pràctiques de l’administració. Aquest any destaquen la creació de la Comissió d’Estudi sobre el Model Policial al Parlament de Catalunya, en què l’entitat va comparèixer al febrer, així com la constitució de la Comissió d’Estudi sobre el Racisme Institucional i Estructural. També la inclusió de càmeres per enregistrar les actuacions policials amb pistoles Taser.
Per acabar, l’entitat fa diverses recomanacions, la principal de les quals és la creació d’un mecanisme independent de control dels cossos policials, així com la millora dels mecanismes de control interns en tots els cossos policials. A nivell estatal, proposa la identificació dels agents policials en tres llocs visibles (per davant, per darrere i al casc), tal com es va implementar al cos de BRIMO de Mossos d’Esquadra i està pendent a l’ARRO. També demana la prohibició de l’ús de les bales de goma en tots els cossos policials de l’Estat espanyol.
A nivell català, sol·licita al Departament de Justícia que recuperi la Circular 2/2021 per a regular les contencions a les presons, que va ser substituida al febrer per una normativa que no s’encamina a les contencions zero. Finalment, demana a la Direcció General d’Administració de Seguretat que dugui a terme una auditoria sobre els plans de prevenció de delictes i infraccions de les empreses de seguretat privada que operen a Catalunya. Així mateix, que a la memòria del Departament d’Interior es desglossi per quines infraccions s’han tramitat expedients sancionadors i quants han acabat amb una sanció i de quin tipus.